24
d’una identitat ferida, més enllà del ser i el no-ser, això “en si
mateix” té més poder sanador del que ens podem imaginar.
MV: Per a la planta superior proposes un mural que s’inicia en el
teu estudi i acaba a la mateixa galeria de l’IVAM.
FG: Un mural col·lectiu sobre llenç, instal·lat de manera contínua
en totes les parets de l’espai.
MV: Això reverteix a la circularitat… Al temps no fet de finals sinó
de principis… Al final com el pròxim que ha d’esdevindre…
FG: Per mitjà del format i d’un espectre de colors aquàtics ens
submergim en el fons marí, en l’origen de la vida, on regnen les
praderies submarines de Posidònia oceànica, la planta endèmica
dels ecosistemes mediterranis.
MV: Aquestes praderies, que compleixen una funció d’equilibri
ecològic, comencen a estar en perill d’extinció, i posen en risc un
dels pulmons del planeta.
FG: Per a Kingsley, més enllà de la nostra preocupació per
l’extinció de les espècies per part del món occidental, hem
d’aprofundir en la preocupació per l’extinció del coneixement del
que som. No podem avançar en el futur sense enfrontar-nos al
passat.
MV: La ola y el océano, metàfora del fet de fluir del temps, són
els tallers per a la producció final del mural.
FG: Al llarg de dos tallers en dos temps, immigrants a Sevilla
i estudiants d’art de la Universitat Politècnica de València,
interactuen amb el mural. Tots poden pintar elements que
sostenen la vida –plàncton, corals o mol·luscs– alhora que
reflexionen sobre la relació complementària entre figura i fons.
Les figures representen el pensament convergent basat en
elements separats concrets; i el fons, el pensament divergent,
perquè és holístic i inclusiu i dóna cabuda a tots els elements.
Comprenent que la figura i el fons són inseparables i formen un
tot, afirmem que el pensament convergent és complementari del
divergent. De la mateixa manera, pensar-nos a nosaltres mateixos
com una cosa que sorgeix d’una altra més gran, Gaia, i a la
naturalesa del planeta en el seu conjunt com un sol ésser viu que
ens ha creat i ens sosté, facilita reconéixer-nos com a guardians
de la mare naturalesa i comprendre que tot el que li fem, ens ho
fem a nosaltres mateixos.
MV: Els tallers són eines que desborden els límits de l’obra, i
aborden l’art i l’acció col·laborativa com a moments col·lectius de
comunicació, aprenentatge i transformació.
FG: Aquests moments doten de significats el relat d’A la vora
del món. La meua idea és també dibuixar pictogrames en record
dels nou-cents migrants ofegats en el naufragi davant de les
costes de Sicília en 2015, i de les persones que segueixen morint
al Mediterrani. Potser la vida no és ni un problema a resoldre ni
una destinació a la qual arribar, sinó una inesgotable creació que
es manifesta moment a moment. En essència, res està trencat,
res cal arreglar, la completesa està present sempre que vulguem
enfocar-nos en aquesta. Sostinc aquesta visió igualitària perquè la
ignorància no tinga on basar la seua força. Som expressió del bell
silenci que hi ha darrere de tot. Els sufís tenen la paraula ihsan,
de vegades traduïda com a “bons actes o accions”. Que el gest de
la nostra vida siga tal, que encara que no canvie res, almenys cada
gest siga la bellesa. Així la bellesa de la nostra vida transforma
moment a moment el “somni del planeta”.
MV: En la planta inferior desplegues La Via de l’Ésser.
Posidonia oceánica. Técnica mixta sobre lienzo 2017-2018. Detall en el taller de l’artista en Triana
La ola y el océano. Taller de pintura col·laborativa. Jornada amb estudiants del IES Pino Montano. Casa Sáhara Aminetu Haidar, Sevill