17
Expedició a El Dibujo. Desplegable de l’exposició en la Fundació Gilberto Alzate Avendaño, Bogotà
2000
Mapa col·lectiu de les riberes de l’Amazones. Fotocòpia 100 x 140 cm. Taller Chagras de los espíritus.
Seminari Mètodes de propagació vegetativa per a la solució de problemes en el maneig del bosc.
Biblioteca del Banco de la República, Leticia 2000
FG: Dibuixar plantes em connecta amb la vida i sempre m’he
sentit acompanyat per l’exercici i pel gust del dibuix. Em ve
de menut quan veia mon pare, un home de vocació artística i
enginyer de professió, amb la seua mà gran i resolta, moure’s per
l’espai en blanc del paper del qual brollaven per encant figures
que em meravellaven, i com jo també volia fer-ho ell em donava
el llapis i el paper i m’esplaiava amb gargots, línies sinuoses,
espirals, cercles, sols i esborranys que, sovint, saltaven més
enllà del full i s’escampaven per les parets de l’habitació de jocs.
Per això no vaig dubtar a emprendre una excursió15 a El dibujo,
una finca de Veneçuela limítrofa amb Colòmbia, visibilitzada
en la mostra Expedició a “El dibujo”. Poc després, impartisc el
taller Chagras dels esperits16, en Leticia, on vam crear un mapa
col·lectiu amb la participació de comunitats riberenques de
l’Amazones.
MV: Sabers insurgents.
FG: Sí, és gojós estar posseït per l’esperit de la insurrecció.
MV: Treballs de camp, cartografies d’un món vegetal
formalitzat en dibuixos, quadres, escultures, laboratoris… la
iuca, el yagé, la cecròpia, el tabac, la coca… el popular, el lúdic
i l’espiritual es conjuguen amb el polític… Ho anticipen els
títols d’exposicions com Qui és l’amo de les plantes?17, Matetes
Divines18, InsideOut=Jardí del Cambalache19 o La cançó
del tomaco. Cròniques de viatge d’una planta espiritual20.
Manifestes que l’empelt de tomaca i tabac és una relació
poètica i política amb el món natural vinculada a la convicció
que l’art i l’ecologia són camins convergents que poden fer més
habitable el nostre món.
FG: Com acostar-se a l’art, a la ciència, per mitjà del
coneixement situat, et pot portar a objectar un sistema de
desenvolupament i organització social que destrueix la vida…
La cançó del tomaco assenyala el caràcter mercantilista de la
biotecnologia, el benefici econòmic com a factor que determina
cap a on s’orienta la investigació. Quan es parla de biotecnologia
es parla de patents i de privatització, per part de la indústria
farmacèutica i l’agroindústria, d’uns béns comuns com el
patrimoni genètic de les espècies vegetals i animals. Els acords
comercials internacionals estan en via perquè un grapat de
multinacionals siguen propietàries dels principals elements de
la vida del planeta, comercialitzant-los de la manera i amb el
preu que vulguen, havent-los sostret arbitràriament del saber
tradicional i del comú.
MV: A més, assenyales el temps.
15. Amb Andrés Corredor i Raimond Chaves i Manolo Jaramillo.
16. Amb Andrés Corredor.
17. Galería Tomás March, Valencia, 2001.
18. Matitas Divinas, exposició amb diferents activitats i tallers, comissariada per Esther Regueira, Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla, 2001.
19. InsideOut = Jardí del Cambalache, exposició amb diferents activitats i tallers, comissariada per Rosa Pera, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, 2001.
20. Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, Badajoz, 2013.