19
FG: Quan plantes el tomaco en una finca d’un naturista a
Extremadura, i el veus créixer, pots imaginar el paisatge dels seus
ancestres a Abya Ayala i pensar, més que en temps marcats per
la linealitat historicista d’occident, en temporalitats cícliques,
espirals… Somiar una altra visió del temps. En les savieses
andines el passat està davant perquè és un temps viscut i
conegut, i el futur està darrere perquè és un temps que encara
no ha nascut.
MV: Tots aquests projectes, una sort de pelegrinatge rizomàtic
en el qual s’entrellaça l’estudi del potencial de sanació de les
plantes amb exercicis de recol·lecció de sabers, t’acosten a
“epistemologies del sud”, en termes del sociòleg Boaventura de
Sousa Santos, i a posicionaments decolonials que t’endinsen en
altres geografies i activitats.
FG: Els discursos crítics m’orienten en les contínues crisis
anomenades financeres, mediambientals, alimentàries o de
refugiats i creades per la mateixa lògica del capital. Em situen
en espais en què puc desenvolupar-me. En les esquerdes que
obrin aquests espais impulsats per persones i moviments a
tot el món, en pro de la solidaritat i la diferència i en oposició
a l’homogeneïtat i al neocolonialisme, com la protesta del
campament sahrauí de Gdeim Izik a Al-Aaiun ocupat –origen de
la primavera àrab–, el 15-M, l’ocupació de Wall Street o el 15-O.
En aquestes realitats, l’art és una altra eina que cal sumar a la
revolta, a la resistència i a l’evolució de la consciència col·lectiva.
MV: Ets conscient, ho has declarat en més d’una ocasió,
que aquest apoderament col·lectiu no aconsegueix frenar la
destrucció de polítiques públiques o del medi ambient, o la
violació dels drets humans… Això suposa per a tu viure en un
estat de reactivació contínua?
FG: El nostre treball no es pot limitar a crear representacions,
sinó que ha de buscar establir una relació el més directa, oberta
i duradora possible amb els contextos i les comunitats en què
intervé, i en aquests buscar noves maneres de fer socialment
útil la nostra creativitat. D’aquesta premissa partisc per a la
meua implicació amb Artifarit21, que se celebra des de 2007
als campaments de refugiats sahrauís amb l’objectiu d’impulsar
àmbits de convivència, comunicació i pràctiques artístiques sobre
la base de la cooperació a favor de la RASD, els drets humans i
l’autodeterminació del Sàhara Occidental.
21. Convocatòria anual de projectes artístics internacionals promoguda pel Ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i la Asociación de Amistad con el Pueblo Saharaui de Sevilla,
presidida per Fernando Peraita.
Artistes participants en ARTifariti IV, Trobades Internacionals d’Art i Drets Humans del
Sàhara Occidental. Foto: Paula Álvarez
Imatge en suport a la vaga de fam de l’activista sahrauí Aminetu Haidar en l’Aeroport de
Lanzarote, Canàries 2009.