Pròleg
José Miguel G. Cortés
Director de l’IVAM
Des que, a inicis de 2015, l’IVAM va apostar per modificar el rumb
del que havia sigut el programa expositiu de la galeria 6, es va
inaugurar la idea que aquesta galeria fóra un exponent clar de les
obres més noves i específiques del museu. Així, des d’aleshores,
la galeria 6 té com a objectiu ser el lloc en què artistes que es
troben en el que es denomina la “mitja carrera”, puguen elaborar
i desenvolupar projectes pensats, específicament, per a l’IVAM
i amb una relació estreta amb la realitat sociocultural de la
ciutat de València. Vam triar aquesta sala per a aquest tipus
de treballs per les característiques que té (composta de dos
nivells units amb una escala al centre, que li dóna una forma una
mica estranya), perquè créiem que l’especificitat d’aquesta, en
la qual molts veien un inconvenient, a nosaltres se’ns apareixia
com una oportunitat gran de crear moviments, recorreguts o
connexions plens de possibilitats i significats diversos. Era l’ocasió
perfecta de fugir, almenys parcialment, de la sala rectangular i
diàfana clàssica per a trobar-se en un espai que incita a visitar
els amagatalls o escoltar les limitacions que té i, així, intentar
construir diverses experiències artístiques.
En aquesta ocasió, és l’artista sevillà Federico Guzmán
(1964) qui ha preparat un projecte específic per a la galeria
6 de l’IVAM. I és ell perquè una de les preocupacions més
grans que ha tingut a l’hora d’abordar els projectes artístics
és que tingueren una vinculació profunda i sòlida amb el
context sociocultural en el qual es produïen. En aquest sentit,
és molt significatiu el compromís que té, tant amb Colòmbia
(més en concret amb la ciutat de Bogotà) com amb el Sàhara
Occidental. Les diverses estades que ha fet en els dos
països i el compromís personal adquirit amb aquests queda
clarament reflectit en els diversos projectes que ha dut a
terme en els últims anys. Les vivències personals, el compromís
eticopolític i entendre l’art com a instrument de conscienciació
i d’intervenció social, són aspectes intrínsecament units en el
quefer artístic de Federico Guzmán.
Relacions i vinculacions que, novament, tornen a tindre un
paper destacat en el projecte A la vora del món, que ha concebut
per a l’IVAM. Com l’artista mateix escriu, aquest treball és un
viatge iniciàtic per les aigües procel·loses del Mediterrani. Un
mar, un espai geogràfic i cultural carregat d’història i de relacions
econòmiques que, actualment, ocupa un lloc central en la
programació d’aquest museu. De fet, no es podria entendre
la vida social i política de la ciutat de València sense tindre en
compte el paper que, històricament, ha jugat el Mediterrani
en la configuració pròpia. Així, i per a aprofundir en aquesta
direcció, Federico Guzmán es basa en el poema de Parmènides
Sobre la natura, del segle V aC, per a suggerir quins podrien ser
els orígens de la nostra tradició cultural. En definitiva, es tracta
d’una recerca, d’un viatge dels sentits (cap a aigües més o menys
conegudes) que ens permet traçar un paisatge imaginari, fins i
tot utòpic, sobre el mapa en el qual es desenvolupa la nostra
existència diària, a través de les imatges metafòriques de diverses
plantes que ocupen els fons aquàtics del Mediterrani.
D’aquesta manera, iniciem, amb les obres pictòriques de
Federico Guzmán, un viatge a través del nostre ecosistema marí
més pròxim, per a recordar els qui jauen (producte del naufragi de
les pasteres febles que tenen) en la part més profunda d’aquestes
aigües i que mai arribaran a conéixer l’“altra vora”. L’aigua, els
corrents i les ones se’ns apareixen, hui més que mai, com a fronteres
que s’engrandeixen i s’allunyen. El Mediterrani, en altres temps espai
de mescladissa i confusió de sabers, experiències o mercaderies,
el descobrim, en aquests moments, cec i sord als cants procedents
dels diversos països del sud. En aquestes circumstàncies, el nostre
viatge de descobriment (que pareixia tan ric i atractiu) no pot fer
res més que empobrir-se i envilir-se dia a dia.
5