20
Sense títol, 2008. Tècnica mixta sobre paper, 21 x 29 cm Makaltu i la mula Taína en el Museu de Tifariti. Sàhara Occidental alliberat 2008
Te quiero libre (Et vull lliure), 2009. Llapis i aquarel·la sobre paper, 29 x 21 cm
MV: El teu primer viatge és amb La mula Taina.
FG: Una escultura en goma escuma d’un animal amb una gran
capacitat de càrrega, adornada amb talabards tradicionals,
que transporta en els sacs un carregament de béns, com el
seu homònim digital, el programa d’intercanvi d’arxius emule.
Presente aquesta escultura, que fusiona el virtual amb el terrenal
i el passat amb el present, en el marc del taller Preferiria fer-ho.
Art = Capital22 (homenatge a Beuys), en el qual seguim pensant
sobre la lliure distribució de coneixement, sobre els comuns.
Després, la mula forma parteix d’una caravana humanitària per a
la segona edició d’Artifariti , en la qual un grup d’artistes viatgem
i, des de llavors, allí està, al Museu de Tifariti.
MV: La pràctica del coneixement situat et porta a establir
contactes i col·laboracions, o més aviat vincles, amb poetes i
artistes sahrauís, amb investigadors, amb cartògrafs, entre altres;
després d’experiències vitals, estètiques, polítiques i didàctiques
relacionades amb el conflicte i amb donar-lo a conéixer, crees
un univers d’imatges que representen diversos aspectes de
l’apartheid en el qual viu el poble sahrauí, de l’espoli dels seus
recursos naturals, de les violacions de drets humans o de
l’existència d’un mur o berma militar de 2.700 km amb el camp de
mines més extens del món.
FG: El poble sahrauí, ocupat i exiliat, resisteix com la talja,
l’invencible arbre del Sàhara, una acàcia espinosa, medicina i
aliment de camells, que enfonsa les arrels en les roques del
desert. Amb una metàfora comparable, Paul Klee comparava
l’artista amb un arbre. Les arrels l’uneixen amb el món i la
naturalesa de la qual extrau la saba que alimenta la seua
mirada i el seu talent, que es corresponen amb el tronc, el qual
s’expandeix cap a tots els costats per les belles branques, però
aquesta bellesa que no naix en l’artista, sinó que passa a través
seu, és la transformació alquímica interior. Com l’arbre de Klee,
creixem espiritualment i la nostra transformació està vinculada
a donar forma al món que habitem… L’acàcia del desert la pinte
en un mural per a la seu del Ministeri de Cultura de la RASD,
al centre de la qual hi ha un llibre obert amb un vell proverbi
sahrauí: “L’espina, des que naix, ja punxa”. Segons m’expliquen
22. Impartit en Retorn al futur, desena edició del Festival Zemos98, Sevilla 2008.