12
MV: O les forces del capitalisme en contra de la vida…
FG: Era el moment de les negociacions entre Colòmbia i els
EUA per a l’aprovació del Tractat de Lliure Comerç, acord que
s’estava decidint d’esquena a la ciutadania i que aplanaria el camí
per a l’entrada de l’agroindústria nord-americana en prejudici del
petit camp local, la mercantilització de la cultura i l’educació, la
reavaluació de patents farmacèutiques i una llarga llista d’acords
a favor del gran capital.
MV: Que no desisteix en el seu avanç… Recentment hem
vist com, en aquest cas a Europa, el Tractat Transatlàntic
de Lliure Comerç, marcat per la falta de transparència,
pot afectar de manera negativa, entre altres assumptes,
les legislacions que protegeixen d’alguna manera el medi
ambient, ja per si mateix tan deteriorat pel creixement
continu com a model de progrés. El qüestionament d’aquest
model i de l’antropocentrisme cobra protagonisme a partir
de la teua estada a Colòmbia. Però abans de parlar-ne,
comentarem que el mural col·lectiu Miss Malandra té
precedents en la sèrie de pissarres Blackboard Jungle Dub10
i en Emboscadura11 (1994-1995), les quals es poden considerar
obres protocol·laboratives o co-laborades, en el sentit literal
de treballades conjuntament amb persones a les quals fas
partícips de les teues exposicions individuals. De nou, la
línia de força de l’art com a sistema de comunicació; i una
altra línia de força és la creació de situacions i l’experiència
col·lectiva de sentit.
FG: Les pissarres es poden llegir clarament com a actes de
comunicació, com palimpsestos… En el treball amb altres
persones, ja siga en tallers o no, m’interessa viure experiències
que es depositen en diferents contenidors; en les pissarres, en
aquestes superfícies de pintura verda és possible reescriure
sobre les escriptures anteriors i crear trames de petjades,
aliances i enllaços comunicatius.
MV: La teua experiència al Mediterrani amb Promociona la teua
vida quotidiana la trasllades al primer seminari-taller amb el
mateix títol, que imparteixes a la Universitat dels Andes a Bogotà,
on t’instal·les.
FG: Resultat de seguir imaginant l’art com a experiència directa
de la vida quotidiana. Els tallers, més que complementaris a la
meua pràctica artística, formen part d’aquesta; desbordar el
format, més enllà del fet acadèmic i el didàctic, permet aventurarse
en diferents assajos com el del taller La ola y el océano, en el
marc del projecte de l’IVAM.
MV: T’interessa l’educació?
Alem da Àgua: Copiacabana. Un projecte transfronterer Alentejo-Extremadura. Gratis.
MEIAC, Badajoz. 1996
Varada del projecte Copiacabana en el riu Guadiana en Puente Ajuda
La gla de suro amb les contribucions de centenars d’artistes. Riu Guadiana en Puente Ajuda
Fotos: Javier Andrada
10. Mostrades en l’exposició individual a Brooke Alexander, Nova York, 1994.
11. Emboscadura. Treball en col•laboració amb alumnes del Sacred Heart College, primer col•legi integrat després de l’apartheid a Sud-àfrica.
En el marc de l’exposició Black Looks, White Myths, comissariada per Octavio Zaya per a Africus ‘95, Johannesburg.