7
MAR VILLAESPESA: …A l’inici de la passada primavera em
comentares que l’IVAM t’havia convidat a presentar un projecte
expositiu sobre el Mediterrani, ubicació geogràfica del museu.
FEDERICO GUZMÁN: Sí, l’he anomenat A la vora del món.
MV: Tinc entés que la invitació forma part d’un programa sobre
aquest àmbit i amb diferents formats, entre aquests, el congrés
Imaginar el Mediterrani, amb l’objectiu, entre altres, de debatre
els canvis socioculturals i polítics que s’estan produint i impulsar
noves narracions “tenint present els temps passats”.
FG: L’encàrrec de la meua exposició no comporta treballar
aspectes determinats, parteix de la premissa de llibertat total i
de la Galeria 6 de dues plantes.
MV: Hui dia quan pronunciem la paraula Mediterrani la primera
cosa que ens ve a la ment és exclusió i restricció de drets, una
Europa convertida en si mateixa en frontera que ha erigit un
complex de dispositius violents de control de migracions, de
moviments de població expulsada per polítiques neocolonials
amb què Occident desestructura els seus espais de vida i
d’origen. Fa justament vint anys que t’acostes als fluxos de
migracions –l’estret de Gibraltar per on circulaven, provinents del
Magrib i de l’Àfrica subsahariana– per a elaborar una proposta
per a Almadrava1, projecte que planteja pensar críticament
les polítiques migratòries i d’infraestructures energètiques,
concebudes des d’instàncies i normatives supranacionals i
instruments d’integració sociopolítica de la Unió Europea,
dissenyada poc abans en el Tractat de Maastricht.
FG: No pots deixar de mirar els esdeveniments a les aigües
del Mediterrani, ni en el desequilibri entre les seues ribes,
però A la vora del món no els afronta directament; encara que
no n’és alié quan imagina el nostre paisatge com una utopia
transcultural d’una sola riba. Al tema de l’emigració m’acoste
amb el col·lectiu Local Cultura2. Ens vam establir temporalment
a la riba sud del Mediterrani, a Ceuta, frontera amb el Marroc,
amb la idea d’indagar en el que és pròxim i en el que ens separa,
en el local i el singular. Partim d’expandir espais de debat
amb les produccions estètiques, i cada un de nosaltres, al seu
torn, partim d’un element escultòric comú –una pastera– per
a crear una mostra autoorganitzada a manera de flotilla de
desembarcament metafòric al Museu Marítim de la ciutat. Jo
partisc d’un cotxe pintat com una pastera i convertit en una
unitat mòbil amb megafonia –que recorre els carrers de Ceuta
emetent sons ambientals, música de sirenes i fent entrevistes
a diverses persones– per a l’emissió d’un programa de ràdio de
carrer, Promociona la teua vida quotidiana. Així mateix, en el
cotxe vam fer una passejada guiada per un poema d’Abdelkebir
Una conversa (ni real ni fictícia) amb Federico Guzmán
iniciada fa molts anys en diversos espais i temps…
1. Projecte d’art públic, comissariat per Corinne Diserens i Mar Villaespesa, produït per BNV
producciones. Algesires, Gibraltar, Ceuta, Tànger, Tarifa, 1997.
2. Format amb Miguel Benlloch, Raimond Chaves i Alonso Gil.
Mar Villaespesa