Sam (1987) o Anuncio (Anunci), (1987). L’art com a sistema de
comunicació és una línia de força en el teu treball des del principi
de la teua trajectòria.
FG: A la vora del món, inspirat en el poema filosòfic Sobre
la natura de Parmènides d’Elea, naix del desig de comunicar
estats determinats, d’abolir fronteres, d’imaginar un Mediterrani
obert. Si en aquella època prima el narratiu davant del caràcter
òptic, ara el visual i el cromàtic aporten narració a l’actual cos
d’obres. En les que esmentes, una línia o un cable telefònic
suposa parlar tant de l’espai de la comunicació com dels qui
l’habiten… Els cables representen l’espai entre els pols d’una
comunicació i la pintura representa la substància que destil·len
les imatges d’un espai a un altre… M’agrada que de la narració
central emanen lectures diferents, subtils, fins i tot ambigües…
D’artistes conceptuals d’estètica freda i suposadament objectiva,
On Kawara, no m’interessa l’anàlisi de codis sinó la idea o la
necessitat de comunicació, les fractures en l’individu i les
tensions que això provoca. Recorde, d’entre les divagacions amb
Pedro G. Romero, expressar que jo concep l’obra com un forat,
com una finestra, i la galeria en què s’exposa com un lloc de
representació; quan mostre Anuncio, per a mi, funciona com un
forat en l’espai, cosa que a ell li sembla molt metafísica. El meu
punt de partida, llavors, és oníric o psicològic. En A la vora del
món l’oníric segueix sent substancial.
MV: El filòsof Parmènides és considerat el fundador de la
metafísica.
FG: Sí, tot està connectat… És interessant com els pressupostos
de la lògica metafísica en Parmènides tenen molt més de
Khatibi3 i al ritme de música marroquina, registrada en el vídeo
Amour bilingüe. Després s’aparca a l’interior del Museu al costat
de les pasteres creades pels altres companys, en una obstinació
de generar llum enmig de la foscor del viatge dels “altres”.
MV: Ara t’has embarcat en una altra travessia en aquest mateix
marc de referència del Mediterrani… La idea de viatge, de
frontera, i especialment de comunicació que proposes amb el
cotxe-pastera, subjau en la teua primera època; ho evidencien
els títols Cuadro de Autopista (Quadre d’autopista), (1987), Las
fronteras espirales (Les fronteres espirals), (1990), Telegram
Amour bilingüe, 1997. Vídeo 3 min.
El problema de Aladino, 1991. Pintura conductora sobre tela, coure i cautxú. Dimensions
variables. Col·lecció la Caixa
Espalda mojada (Esquena mullada), 1991. Serigrafia sobre paper, 170 x 122 cm. Permanent
Press, edició 30. Col·lección MoMA
Psicoprovincia, 1991. Tinta sobre tela, 400 x 400 cm
3. Entre el teu poble i el meu/hi ha un punt i una ratlla./La ratlla diu, no hi ha pas./El punt, via tancada./I així entre tots els pobles,/ratlla i punt, punt i ratlla./Amb tantes ratlles i punts/el mapa és un telegrama./Caminant
per el món/ es veuen rius i muntanyes, es veuen selves i deserts/però no punts ni ratlles./Perquè aquestes coses no existeixen,/sinó que van ser traçades/perquè la meua fam i la teua/estiguen sempre separades.
8