10
de la clausura de l’Expo´92, la qual cosa subverteix l’experiència
passiva davant de la història en una d’activa, emfatitza l’art com
una presència capaç d’agitar la memòria i estableix un diàleg
crític entre l’obra i l’espai en què es presenta, així com entre
passat, present i futur.
MV: La vostra proposta, Càpsula de temps Còrdova, profana, en
el sentit literal de qüestionar el “sagrat” o el “vertader” instal·lat
en el discurs oficial de l’Exposició Universal de Sevilla, i il·lumina
o desvetla aspectes que oculta aquest discurs. Una metodologia
en dos temps que has aplicat en la teua pràctica col·lectiva i en la
individual. L’apliques en A la vora del món?
FG: Els temps estan relacionats amb el fet d’entendre la creació
com a procés. Si interpretem el terme profanar en el sentit
de transgredir, sempre m’ha atret transgredir els límits; en els
meus inicis es manifesta trencant els del mateix quadre o en
la preferència per l’obra d’art expandida, la qual cosa implica
moltes transgressions d’ordre estètic i reivindica les nocions
Disolución (Dissolució), 1989
Tinta sobre tela, 132 x 244 cm
La Isla del Copyright (L’Illa del Copyright), 1995.
Gratis.
Ría de Portugalete. Projecte Puente de pasaje
La Isla del Copyright, 1995. Marta Mercxx i
Jaime Gili. Fotocòpia en color. 42 x 29 cm
Federico Guzmán i Peter Lamborn Wilson en la
Mini AAA Conference. High Falls, Nova York 2009
de context i procés, les quals segueixen sent guies per a mi. Si
en Càpsula de temps Còrdova vam apegar l’orella al terra, per
a projectar A la vora del món he escoltat l’enigmàtic poema
Sobre la natura de Parmènides del segle V aC. A través d’una
seqüència d’imatges simbòliques, que transiten per rumbs del
pensament al voltant de les aparences, viatge a l’inframon, a la
foscor en la qual se submergeix aquest poema epicodidàctic
que indaga en diferents vies d’interpretacions complexes…
Les vies d’indagació del filòsof porten a buscar les pròpies,
a l’autodescobriment, i a renovar resistències i maneres de
posar en qüestió el món que se’ns presenta o naturalitza com
a “vertader”. Pel que fa a il·luminar, Parmènides dirigia una
tècnica primordial de curació física i mental coneguda com
“incubació”. La pràctica consistia a fer que el pacient es gitara
a dormir en un profund trànsit, i, en aquest somni sagrat, el
pacient rebria informació en somnis visionaris que conduirien
a la curació. És un viatge a l’inframon, amb la pràctica d’alterar
la consciència per incubació, amb la finalitat d’entrar i explorar
l’espai interior, el fosc lloc de la saviesa, que sovint es feia a
Inauguració de la Cápsula de Tiempo Córdoba de Agencia de viaje en la Cartuja de Santa
María de las Cuevas. Expo ’92, Sevilla
Cápsula de Tiempo Córdoba. Agencia
de viaje. Cartuja de Santa María de las
Cuevas, Sevilla 1992
Introducció de missatges en la Cápsula de
Tiempo Córdoba