9
Las fronteras espirales (Les fronteres espirals), 1991. Cautxú. Dimensions variables Aletheia, 2017. Acrílic sobre paper, 200 x 300 cm. (detall)
revelació divina a través dels somnis que d’una lògica de tipus
especulatiu o purament racional.
MV: El desig de comunicació, en aquell moment, està implícit en
el valor simbòlic dels materials.
FG: La goma de gran ductilitat o el coure d’alt poder conductor
són útils per a modelar i generar espais comunicatius… Un
dels meus referents era la idea d’escultura social de Beuys,
el potencial de l’art per a transformar la societat… Hui dia
a aquest punt de vista li incorpore el de la necessitat de
transformació en nosaltres mateixos. De manera paral·lela, en
el meu imaginari circulava Smithson i d’ell, sens dubte, prové
la noció de viatge iniciàtic, en l’arrancada de molts projectes,
inclòs aquest últim.
MV: En la teua obra primera, el significat de formes que
representes, cercles i espirals, ve donat tant pels materials
d’ordre simbòlic com per interpretacions filosoficoestètiques… En
A la vora del món, quins recursos plàstics i cavil·lacions doten (o
col·laboren a dotar) de significat aquestes mateixes formes?
FG: En Las fronteras espirales, per exemple, volia contar la
faula del cartògraf atrapat en l’holograma sense fi del principi
d’incertesa, no hi ha un punt de vista exterior des d’on albirar la
totalitat del mapa sense incloure-hi l’observador… En els últims
anys es fan cada vegada més presents els principis matemàtics
i de geometria que hi ha a la naturalesa incloent les estructures
botàniques, biològiques i geogràfiques. La geometria sagrada,
com a expressió del pla diví manifestat en el món físic, busca
desxifrar el llenguatge comú a través del qual s’expressa el
macrocosmos i el microcosmos. Un dels principis bàsics el trobem
en la màxima hermètica “així com és dalt, així és baix”. Així, l’ús
de la doble espiral àuria en el quadre Aletheia, sobre rodes
complementàries de color, parla de la relació palpable entre la
creació universal i la creació humana, i fa que aquesta adquirisca
un sentit transcendent. El que m’enganxa del moviment de la
forma espiral és el seu creixement tant cap a dins com cap a fora,
fins a l’infinit. És una expressió concreta del potencial il·limitat de
la llibertat.
MV: Disolución (Dissolució), (1989) conta la teua predisposició
a dissoldre l’individu en el fet social, i ara ho llig en clau de
gènesi del teu treball en col·lectius. Anteriorment a Local
Cultura formes part d’altres dos; amb ells també practiques la
investigació i l’experiència en un lloc com a valor en si mateix.
FG: Visc trànsits de la individualitat a la col·lectivitat en un
procés de retroalimentació contínua. Agencia de viaje4 el
vam formar per a escometre la invitació a participar en Plus
ultra5 amb una intervenció l’epicentre de la qual incloguera
el concepte de memòria. El projecte plantejava una crítica al
caràcter celebratori de l’Expo’92, en relació al 500é aniversari
de l’anomenat “descobriment” d’Amèrica. Ens vam proposar
treballar en un contramonument, contra la manipulació de la
història com a retrat unificat. A partir de l’estudi de les càpsules
de temps tancades fetes per a altres fires internacionals i dels
llacs de betum naturals, vam concebre una càpsula oberta com
un jaciment arqueològic actiu i determinat per la participació
pública. Materialitzada en una fossa amb 35 tones de quitrà o
“pou dels desitjos” és un sistema de comunicació permeable on
un nombre de persones van depositar objectes o missatges el dia
4. Format per Victoria Gil, Kirby Gookin i Robin Kahn.
5. Projecte d’art públic amb intervencions a les huit províncies andaluses, comissariat per Mar Villaespesa, produït per BNV produccions, maig-octubre, 1992.