22
Biblioteca Pública de València, la fascinant investigació del filòsof
Peter Kingsley del poema Sobre la natura de Parmènides, En los
oscuros lugares del saber, font que em porta a definir el projecte
i de la qual seguisc bevent, llegint i somiant.
MV: Anteriorment t’acostes a la mitologia grega amb Argos, la
pastera reciclant.
FG: Reprenc la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca
del velló d’or a bord d’una nau, que durant el periple és reparada
peça per peça de manera que, a la tornada, l’únic element
original que conserva és el nom, Argos. M’interessa com l’art pot
servir per a abordar una metàfora de canvi i renovació. L’obra
és una embarcació de suro a escala real, com les que utilitzen
els immigrants per a aconseguir les nostres costes en un tràgic
degoteig, encapsulada com els proverbials missatges en botella
que es llancen al mar.
MV: Imagine que en la font que defineix A la vora del món
trobes la connexió amb algunes de les teues curiositats
relacionades amb la idea de viatge i autoconeixement per a
comprendre el món.
FG: Sí, en tant que l’autor suggereix que transformar passa per
la nostra voluntat de ser transformats, o que en lloc d’amor a
la saviesa, la filosofia es converteix en occident –a partir de les
escoles de Plató i Aristòtil– en l’amor a parlar i discutir sobre això.
MV: Idees que plantegen corrents actuals de la filosofia, de les
quals t’alimentes des de fa temps.
FG: Hi ha un corrent de renovat interés en la filosofia com a
mestra de vida, la saviesa que s’acosta a la vida quotidiana
i que recupera l’arrel sapiencial de la filosofia. L’obra de
filòsofes pioneres en la filosofia pràctica i el pensament
oriental com Mónica Cavallé24 està alineada amb el que s’ha
denominat “saviesa perenne”, que, tot i que és nova, és la
més antiga, la mateixa arrel oblidada de la filosofia. L’autora
insisteix en la urgència del diàleg amb el pensament de les
cultures orientals i en la importància d’un saber transcultural.
Un dels fils conductors de la seua reflexió és la naturalesa
del “jo”. Ressonant amb el Tao, l’Advaita vedanta i els filòsofs
estoics, Cavallé explica que aquesta qüestió és particularment
reveladora dels límits de la filosofia perquè implica posar
l’atenció sobre els pressupostos del mateix fet de filosofar –“qui
i des d’on” es filosofa, la dimensió en gran manera oblidada per
la filosofia–; i perquè, per a tota filosofia perenne, és aquesta
la qüestió més radical, ja que on el filòsof se situe i vivencie
el sentit de la seua pròpia identitat, determina l’abast i la
naturalesa del seu coneixement de la realitat; d’ací el caràcter
“experiencial” i “transformacional” d’aquest coneixement.
Concert de Pililli Narbona i Ballena Gurumbé en Tuiza, las culturas de la jaima. Palacio de
Cristal del Parque del Retiro. MNCARS, Madrid 2015
Logos, 2015. Tèmpera sobre paper, 30 x 30 cm. Col·lecció María Luisa Romero
MV: Tenint en compte la complexa dimensió cultural i geopolítica
del Mediterrani, no haurà sigut fàcil el procés –o en el teu cas,
seria més apropiat parlar del fet de rodar per la geografia de les
idees– fins a arribar a la definició del projecte A la vora del món.
FG: En el treball de camp fet a la Comunitat Valenciana
investigue a les biblioteques, als museus d’etnografia i
arqueologia, al Jardí Botànic; m’entreviste amb artistes,
ecologistes, antropòlegs, amics i professors d’arts de la
Universitat Politècnica de València i amb Jose Albelda. En el
recorregut recull informació sobre ecosofia (la hipòtesi Gaia
de la biòloga evolucionista Lynn Margulis, honoris causa de la
Universitat de València), arqueologia (art rupestre del Llevant
i art ibèric o un arxiu d’imatges de les enigmàtiques “deesses
oculades” del neolític). Fins que arriba a les meues mans, a la
24. Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada. La filosofía como terapia, Grupo Anaya, 2002.