Places categories: IVAM Centre Julio González

En el marc de l’exposició Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes, organitzem esta jornada, comissariada per Lorenzo Sandoval i Montserrat Palacios, que revisa i actualitza l’obra de l’artista.

El treball de Barber és un convocar continu de les relacions del viu. El títol d’esta sessió de conferències es pren, en primer lloc, d’un dels seus concerts primigenis de ciutat, que referix a una inscripció present en una campana. La segona part, prové d’una de les seues peces: Ex Humiitas Sonus. Obice sonata per a aigües i flauta(s) (1978) Ambdues ens indiquen de la importància de la noció d’ecosistema en la pràctica de Llorenç Barber.

Tant la ciutat com la intempèrie són agents actius en la pràctica d’este músic i artista singular, que entén els espais no com a fons sobre els quals actuar, si no com a elements que participen de la producció acústica de les seues propostes. La conferència de Siegfried Zielinski ens ofereix diversos punts d’entrada en el treball de l’artista, des de l’ecologia i la música de ciutats.

PROGRAMA

18.00 h – Sobre la ciutat com a caixa de música, instrument i màquina espaciotemporal oberta. Siegfried Zielinski

La paraula conferència deriva de conferir, “portar juntament amb”. Abans que este terme quedara reduït a una certa idea de dissertació, conferir significava conversar. Evocant este vell significat, esta conferència pretén portar juntament amb el públic alguns dels elements que, articulats, fan de la música de Llorenç Barber una proposta d’ecologia sonora. Per a això, es pren com a punt de partida la ecosofía de Félix Guattari i es proposen tres passejos per les propostes de Barber:

1. El primer passeig recorre l’ecologia de l’entorn en el qual ens trobem a través de la música d’intempèrie a la qual al·ludix Barber.
2. El segon passeig consistix en una xicoteta incursió en l’ecologia mental ajudats amb la imatge del músic porós o, si es preferix, el músic que no usa impermeable.
3. El tercer passeig s’introduïx en l’ecologia social que funda la música del nosaltres i l’escolta col·lectiva.

Amb estos tres passejos, es vol traçar una cartografia sonora i vital en la qual el sonar de l’aigua actuarà de canal privilegiat –encara que no únic–, que permetrà xopar-nos d’una música i una escolta en la qual no es volen distàncies innecessàries. S’obrirà llavors el plaer de l’escolta compartida. Una escolta que és sempre una conversa silenciosa i sonora amb el mitjà que habitem.

Carmen Pardo Salgado és professora Titular de la Universitat de Girona i investigadora postdoctoral en la unitat IRCAM-CNRS de París (1996-1998; 2018). Es va fer càrrec de l’edició i traducció del llibre de John Cage, Escrits a cau d’orella (1999). És autora de Música i Pensament. Apunts d’una trobada (2020); En el silenci de la cultura (2016); L’escolta obliqua: una invitació a John Cage (2014/ Coup de cœur 2008 de l’Académie Charles Cross); Les TIC: una reflexió filosòfica (2009); Robert Wilson (amb Miguel Morey, 2003). Comissària adjunta de l’exposició Trobades de Pamplona 1972: Fi de festa de l’art experimental (MNCARS, 2009-2010).

En el marc de l’exposició Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes, Siegfried Zielinski impartirà una conferència vinculada amb l’obra de Llorenç Barber. Zielinski proposa una reflexió que pren la peça Ars Acustica de Llorenç Barber com a punt de partida. Es tracta d’un art de l’escolta i de la posada en escena acústica en l’espai públic, especialment a la ciutat.

Les ciutats són llocs privilegiats per a iniciar, desenvolupar i assentar contactes. En si mateixes, són autèntics intercanvis de contactes. Dit en termes tecno sociològics, les ciutats són màquines de generar trobades culturals i artístiques en termes tàctils, visuals i acústics. En este sentit, les ciutats atractives són espais per al possible. Són estructures espaciotemporals en les quals pot tindre lloc un intercanvi concentrat i ràpid d’informació que, al seu torn, inicia, organitza, dinamitza i compassa processos diversos i ràpids de presa de decisions, així com experiències socials i culturals. Clubs, esglésies, sales de concerts, entorns urbans, places, restaurants, bars, cafés, parcs i ponts parlen als qui els utilitzen i viceversa. Des d’una perspectiva mediàtica, les pròpies ciutats generen idees, projeccions, canvis i decisions de manera activa. La forma en què les tractem des de l’art és decisiva per als nostres futurs modes de vida.

Esta conferència utilitza un enfocament arqueològic dels mitjans de comunicació, al costat d’una selecció d’exemples, per a examinar com s’han desenvolupat estes relacions. Les ciutats més atractives ja eren intel·ligents abans de la introducció de programes especials de control de la intel·ligència artificial. Augmenten la freqüència d’interacció entre ciutats, residents i visitants. Però també tendixen a empobrir les trobades conscients en el món real, la poesia del moment oportú en la vida quotidiana, que fan de la gran ciutat un cimbell tan atraient. Si realment vols estar sol en el segle XXI, no et mudes al camp sinó a un gratacel anònim d’una megalòpoli, i posa’t auriculars en els espais públics per a no perdre’t ni un sol so de les càmeres de ressò d’internet.

Siegfried Zielinski és catedràtic emèrit de Teoria dels Mitjans en la Universitat de les Arts de Berlín, catedràtic Michel Foucault d’Arqueologia dels Mitjans i Tecno-Cultura en la European Graduate School (EGS) i professor visitant en la Universitat Tongji de Shanghái.

Va ser rector fundador (1994-2000) de l’Acadèmia d’Arts Mediàtiques de Colònia, director de l’Arxiu Vilém Flusser (1998-2016) i rector de la Universitat d’Arts i Disseny de Karlsruhe (2016-2018). Zielinski ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia i variantología de les arts i els mitjans de comunicació. En col·laboració amb Peter Weibel, també ha treballat com a comissari d’exposicions sobre Vilém Flusser –Els autòmats d’Al·là– o sobre Ramon Llull i les seues màquines pensants. Juntament amb el músic i compositor FM Einheit ha produït recentment peces sonores crític poètiques per a la plataforma MusicAeterna de Teodor Currentzi i diverses emissores de ràdio alemanyes. Zielinski és membre electe de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Renània del Nord-Westfàlia.

Et convidem a acompanyar-nos en la presentació i posterior inauguració de Pinazo: identitats, una nova lectura a l’obra de l’artista Ignasi Pinazo i Camarlench.

El comissari i professor d’Història de l’Art Vicente Pla realitzarà una conferència prèvia a la inauguració en la qual ens donarà algunes de les claus d’esta exposició. La mostra s’inaugurarà a la sala Pinazo, acabada de restaurar, i que alberga la muralla cristiana-mudèjar.

Pinazo: identitats planteja una nova lectura de l’obra de Pinazo com a artista que, conscient i sistemàticament, va dedicar una bona part de les seues reflexions, del seu procés de treball i de la seua obra a la representació de les persones, en la seua dimensió individual, col·lectiva i genealògica, com a emissores, receptores i intèrprets d’identitats. La proposta es materialitzaria mitjançant el desplegament d’este plantejament al llarg de tres àmbits en cadascun dels quals s’entrecreuarien les problemàtiques representacionals amb diferents règims de temporalitats implícites, contextos polítics, modes de fer i gestos.

La Col·lecció de l’IVAM subministrarà la part més important de les obres exposades: previsiblement uns 50 quadres més al voltant de 100 dibuixos, que serien complementats per altres 20 i 50 respectivament provinents de la Casa-Museu Pinazo, una quantitat per determinar, però no superior a 20 en total, de quadres i dibuixos prestats per l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València i alguns pocs quadres de col·leccions particulars valencianes. També es proposa un paper visual important per a alguns dels textos inèdits de l’artista.

Vicente Pla Vivas (Sagunt, 1962) és professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Especialitzat en les problemàtiques generades per les imatges durant els processos històrics d’implantació de la modernitat, en l’estudi i interpretació de la imatge gràfica europea d’àmplia difusió durant el segle XIX, així com de l’art valencià de les dècades finals del segle XIX i els inicis del segle XX i de la fotografia.

Pinazo: identitats
19.00 h Presentació
20.00 h Inauguració i còctel