FamiliarIVAM Centre Julio González

Moguda! la biblioteca escolar itinerant de l’IVAM*, torna al museu per Nadal.

A l’IVAM la infància té un paper protagonista i les famílies són un agent actiu d’acció i participació de la vida al museu. Per això, durant el temps de vacances, es reobreix aquesta biblioteca perquè, de manera lliure i autònoma, Moguda! es puga gaudir en família, compartint un temps de lectura i descans a l’IVAMlab3.

 

Autors com Hervé Tullet, Eric Carle o Menena Cottin enganxaran els més menuts a les pàgines mentre les persones adultes els acompanyen, consulten les darreres edicions i catàlegs d’exposicions de l’IVAM o es relaxen en família. L’espai està condicionat especialment per a l’ús i el gaudi per part de la primera infància i habilitat per al descans i la lectura en calma.

Com a novetat, durant els dies 26 de desembre, 2 i 4 de gener, l’activista i mediadora Deborah Ekoke activarà Moguda! amb Nyinga contes, una sessió de narracions de la cultura oral africana per obrir la mirada de la infància a noves històries i relats fantàstics, amb l’art com a activador de la memòria. A més a més, els dies 27 i 30 de desembre serà el torn d’Elisa M. Matallín, amb els espectacles de contes i titelles Kamishibai. Contem un quadre i La poma roja.

*Moguda! és un projecte que l’IVAM desenvolupa a centres educatius del territori valencià des de l’any 2020. Actualment, Moguda! compta amb 11 caixes de fons itinerants i un fons específic d’art i educació de consulta i prèstec permanent a la seua Biblioteca i Centre de Documentació.

Col·labora:

FamiliarIVAM Centre Julio González

El Nadal arriba a l’IVAM i ho fa amb una programació plena d’activitats que ofereixen l’oportunitat de gaudir en companyia, tant dels espais del museu com de les exposicions.

Amb el gaudi i el temps compartits com a punt de partida, l’IVAM planteja una bateria de propostes que van des de visites comentades, a activacions lectores de narracions properes (i llunyanes!), passant per tallers de stop motion que posen a dialogar genis de l’art amb les noves tecnologies i inclús  visites específiques per a persones adultes amb bebés. A més, de manera excepcional pel període nadalenc, l’espai de joc per a criatures de 0-4 anys, El racó de llum de l’IVAM, queda acompanyat per l’espai de lectura i biblioteca d’art il·lustrat Moguda!, que aquestes festes reobre les seues portes al temps en família. També comptarem amb una oferta específica de visites comentades que activen i posicionen les exposicions de l’IVAM. 

No te’l pots perdre!

 

PROPOSTES FAMILIARS

Sessió pública de L’extraordinari! Animals que viuen entre dos mons

18 de desembre a les 17 h

Tots els públics. Sessió de portes obertes per conèixer el projecte infantil resident campament amfibi de l’IVAM, compartir històries i crear juntes.  Amb ideadestroyingmuros. Sense reserva prèvia.

 

Taller familiar de cinema L’art més animat

23 de desembre a les 17:30 h i 28 de desembre a las 12 h. 

Taller familiar d´animació i cinema a partir de l´exposició Ser artista. Julio González. A partir de 5 anys. Amb Emilio Martí López.  Amb reserva prèvia.

 

Taller familiar musical Stravinsky meets Julio González

20 de desembre a les 12 h i a les 17:30 h

Una trobada pianística i fabulada per la col·lecció de l’IVAM per a famílies musicals.  A partir de 2 anys. Amb Celia Plà.  Amb reserva prèvia.

 

Nyinga contes. Narracions i històries a Moguda! la biblioteca familiar de l’IVAM

26 de desembre, 2 i 4 de gener a les 12 h

Narració oral africana amb música en directe en diàleg amb l’exposició Kara Walker. Burning village. A partir de 4 anys. Amb Deborah Ekoka. Amb reserva prèvia.

 

Relats en família. La poma roja. Ninots de drap, una poma i un saxofon

30 de desembre a les 12 h i a les 12:30 h

Sessió de contes i titelles amb música en directe, a l’espai de lectura familiar La Moguda de l’IVAM!  Dirigit a primera infància (1-5 anys). Amb Elisa M. Matallín.  Amb reserva prèvia.

 

Activació lectora Kamishibai. Contem un quadre

27 de desembre a les 17:30 h

Aproximació a la història de l’art a través dels contes.  A partir de 6 anys. Amb Elisa M. Matallín.  Amb reserva prèvia.

 

Una visiteta a l’exposició Andrea Canepa!

27 de desembre (castellà), 2 i 3 de gener (valencià) a les 11 h.

Públic adult acompanyat amb nadons lactants fins a 12 mesos. Amb reserva prèvia.

Visita especial a l’exposició Andrea Canepa i al projecte específic per a l’IVAM adaptada per a persones adultes amb nadons lactants. Amb l’equip de mediació de l’IVAM.

 

ESPAIS FAMILIARS

Espai de joc lliure El racó de llum de l’IVAM

Del 20 de desembre al 4 de gener, en horari d’apertura del museu.

Famílies amb criatures de 0-4 anys.  Amb reserva prèvia.

*El dia 23 de desembre l’espai romandrà tancat d’11 a 16h. Disculpen les molèsties.

 

Espai de lectura La Moguda de l’IVAM!

Del 20 de desembre al 4 de gener en horari d’obertura del museu.

Espai familiar de lectura lliure i art il·lustrat. Sense reserva prèvia.

Moguda! la biblioteca escolar itinerant de l’IVAM*, torna aquest Nadal a l’IVAM els dies festius. Aquesta xicotetas mostra de Moguda! permetrà a menuts i grans tenir un temps de pausa compartint lectura i descans, forma lliure i autònoma, a l’IVAMlab3.

 

La Sala Blana de l’IVAM. Espai 0-12 mesos

En horari d’obertura del museu. 

Espai de joc i descans especialment condicionat per a famílies amb nadons fins a dotze mesos. Sense reserva prèvia.

 

VISITES COMENTADES

Visites comentades a les exposicions, per a públic adult. Totes les visites requereixen reserva prèvia.

Una invitació de la Comissió de Festes de l'Eclipsi

IVAM Centre Julio González

El programa De tots els pujols arribaven crits, comissariat i coordinat per Taller Placer, planteja una línia de treball en l’IVAM que aterra i activa la reflexió col·lectiva sobre els fenòmens naturals i els efectes i ressons que generen socialment, en els cossos i en l’imaginari col·lectiu.

En el marc del programa, es planteja una sessió oberta per a continuar donant forma al projecte que el programa està preparant al voltant de l’eclipsi total de sol que tindrà lloc el pròxim mes d’agost de 2026. Aquesta primera trobada oberta està pensada per a sumar mirades, idees i maneres de celebrar juntes aquest moment tan estrany i emocionant. La convocatòria de la sessió és en una data molt especial: el solstici d’hivern i la proximitat del Nadal, eixe moment de l’any en què la llum solar escasseja, el sol pareix encongir-se al cel i creix en nosaltres el desig de tornar a sentir el seu caliu.

La sessió començarà amb una conversa pròxima sobre els eclipses i sobre el cosmos amb un convidat del Planetari de Castelló, que ens ajudarà a mirar la lluna, el sol i el cel amb un poc més d’atenció i curiositat. Després es posarà en marxa una primera prova de celebració creada pel mateix grup: un espai tranquil i participatiu per a compartir pràctiques d’escriptura, cos, veu i menjar. Es partirà d’alguna cosa molt senzilla: què ens evoca la paraula eclipsi, com imaginem la lluna i el sol, i quin lloc té per a cadascuna de nosaltres allò que ocorre damunt dels nostres caps.

*Donat l’aforament de la sala, per seguretat i comoditat dels assistents, es requerix de reserva prèvia per a l’activitat.

Taller Placer és un col·lectiu artístic creat en 2017 per Vicente Arlandis i Paula Miralles. Des d’esta plataforma impulsen pràctiques crítiques orientades a la transformació social i personal. Les seues línies de treball inclouen investigació, creació artística, formació, programació d’arts vives, mediació i altres activitats col·laboratives. El col·lectiu funciona com un espai per a compartir ferramentes que afavorisquen formes de vida més plenes. Han desenrotllat projectes amb institucions destacades de les arts vives i visuals, com a Centre Conde Duque, La Mutant, l’IVAM i el Museu Reina Sofia.

DanzaSeminarisIVAM Centre Julio González

Per a concloure aquest 2025, l’IVAM i la APDCV (Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana) tornen a activar la seua col·laboració amb el projecte Motors de Creació. Un projecte que se centra en compartir amb el sector artístic, professional, i el públic general, els processos de creació d’artistes de dansa i/o de les arts escèniques o performatives.

La proposta, comissariada per Santiago Ribelles, consisteix en l’obertura d’un laboratori de recerca en format de taller que sorgeix de la trobada entre l’artista i performer Lara Brown i la creadora escènica, ballarina i investigadora del moviment Marta Sofía Gallego.

 

Quins són els procediments, les tradicions pròpies o adquirides, els mecanismes, els rituals, les inclinacions i els afectes que posem en funcionament abans de posar-nos a ballar, a pensar, a crear?

 

La trobada entre totes dues creadores establirà un diàleg per a dilucidar quins són els afectes, els motors de creació de Gallego, que s’ha convertit en l’avantsala del descobriment i la recerca de com ens preparem per a la creació artística, per al moment abans de ballar, actuar o moure’ns. Sota la pregunta d’on s’obre un camp per a trobar com el popular, els afectes, que normalment consideraríem pedestres o supersticiosos, poden configurar l’acostament a l’acte creatiu contemporani.

“Del popular en el cos contemporani” és una invitació a aglutinar d’entre totes les participants el folklore que al voltant de l’acte creatiu podem generar com a necessari, fugint de qualsevol metodologia racional clàssica, per a construir juntes pràctiques que ens predisposen a la creació contemporània.

Et convidem a venir a saludar-nos, a presentar-te, a que ens preparem juntes per a ballar, per a moure’ns. Caminarem, pensarem, parlarem juntes. Què necessites fer per a sortir de la teua casa i preparar-te per a venir amb nosaltres? Què necessites fer abans de moure’t, de ballar, de que ens ajuntem? Vols portar alguna cosa amb tu, un objecte, per exemple, que et vaja a ajudar a preparar-te? Vols compartir-ho amb totes nosaltres? Per què és important?

Informació pràctica:

  • Dates: 11, 12 i 13 de desembre
  • Horari: de 16 h a 19 h.
  • Lloc: IVAMlab3
  • Tancament del projecte: Finalitzat el taller en l’IVAM, els i les participants mostraran el camp de recerca en una mostra oberta en La Mutant. Espai d’arts vius, el diumenge 14 de desembre.
  • Inscripcions: Mitjançant enviament de mail a reserves_ext@ivam.es
  • No es requereixen coneixements previs de dansa per a realitzar el taller

 

Marta Sofía Gallego (Múrcia, 1998) és ballarina i creadora resident a València, formada en Pedagogia de la Dansa. El seu treball uneix interpretació, pedagogia i acció social, amb una mirada cap al col·lectiu, el tradicional i l’experimentació. Codirectora del Col·lectiu Dansa’t, aprofundeix en la dansa intergeneracional a través d’accions participatives com: Me encanta bailar pero se me da fatal y ¡LA FIESTA!. En Russafa Escènica presenta L’última i mon anem (2023), una peça al costat del DJ Xoel Ariezzz, i Dolores, Remedios i Consuelo (2025), on reinterpreta estructures folklòriques des d’un llenguatge contemporani. A més, desenvolupa treballs com a intèrpret amb Inka Romaní i Marea Dansa entre altres companyies valencianes i col·labora amb artistes com Toni Cotolí, explorant l’encreuament entre tradició i creació actual.

 

Lara Brown desenvolupa el seu treball entre Madrid i Barcelona. És artista i performer. Entén la creació com a generadora d’un gest poètic que funcione com un regal, com un intercanvi d’afectes que ens acompanyen a estar en el món de la manera més amable possible. Un dels seus treballs més recents investiga l’origen del folklore, l’arxiu folklorista i l’arxiu popular, la influència del context social i polític en els balls populars i el seu impacte en un cos contemporani. El que l’ha portat a crear una trilogia, composta per tres peces: Bailar o Lo Salvaje / El Movimiento Involuntario / Lo Imposible es Desaparecer, presentades en contextos com Q Quinzena Metropolitana de la Danza, Centro de Cultura Conde Duque, Festival Dansa València, Expo Dubai 2020, Picnic Sessions, Museo CA2M, Festival Moüjuic, Graner Centro de Danza y Artes Vivas, Fira Mediterrànea de Manresa, Teatros del Canal, Centro de Danza La Caldera, etc. Al seu torn genera contextos de pensament crític en l’àmbit de les Arts Vives, acompanya projectes artístics i inventa eines per a difuminar i repensar els límits de l’escènic.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

València (21.11.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull el dissabte 22 de novembre a les 19h un espectacle de Versonautas, la companyia formada pels valencians Ana Sanahuja i Roqui Albero, que mescla veu, música en viu, performance i audiovisuals per a construir una missa contemporània inspirada en el misticisme sufí.

Versonautas presentarà en l’IVAM ‘Recitare Religare’, una reflexió sobre allò sagrat i la transcendència combinant cites d’autors com Meister Eckhart, Simone Weil i William Blake amb textos propis. L’espectacle partix dels conceptes llatins de ‘recitare’ (repetir) i ‘religare’ (unir) per a compondre una proposta íntima i espiritual sobre el silenci interior, el vincle espiritual i la bellesa del quotidià, integrant literatura i escenografia en una atmosfera de profund simbolisme.

Ana Sanahuja (piano i teclats) i Roqui Albero (trompeta, flugelhorn i veu) són dos músics i creadors formats en la Escola Superior de Música de Catalunya que han begut de les escenes culturals de ciutats com l’Havana, Nova York o Buenos Aires. Al llarg de la seua trajectòria han col·laborat amb artistes com Jorge Drexler, Silvia Pérez Cruz, Pau Riba, Manu Chao, Paco Ibáñez o Carles Campi Campón, productor de nombrosos premis Grammy.

El concert forma part del cicle ‘Posar la veu’, un programa de caràcter mensual organitzat per l’IVAM en col·laboració amb el Institut Valencià de Cultura que va arrancar el mes passat amb el concert del duo Gala i Ovidio. Amb este cicle es pretén explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

• ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’ reunix 200 obres d’artistes i col·lectius com el grupo Z, el Grup Los 7 i el Grup Parpalló
• La investigació ha trobat peces inèdites pertanyents a col·leccionistes valencians que s’inclouen en l’exposició

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’ que reunix més de 200 obres de cinquanta artistes que van trencar amb l’academicisme decimonònic i el sorollisme imperant, propiciant la renovació de l’art valencià dels anys cinquanta.

“L’exposició és fruit d’una investigació per part dels comissaris, Joan Ramon Escrivà i Nacho París, que durant dos anys han rastrejat els treballs d’artistes i col·lectius que van obrir una bretxa en la tradició academicista del moment”, ha explicat Blanca de la Torre sobre la mostra que abasta un arc cronològic des de 1947 fins a 1960. “Este període ha sigut tradicionalment considerat com a terra erma en allò cultural, però la quantitat d’artistes representats i la varietat de llenguatges proposats desmentixen eixa idea”, va assegurar.

La secretària autonòmica, Pilar Tébar, ha destacat que la mostra inclou peces “inèdites” que havien romàs ocultes i que els comissaris han descobert en el transcurs de la investigació, com la important troballa a última hora del conjunt artístic del col·legi El Pilar. “És una exposició que té molt a aportar sobre este període”, va afegir.

La directora de l’IVAM ha apuntat durant la presentació que el títol, ‘Atrevir-se a més’, “procedix d’un dels escrits de Manolo Gil, l’obra i els postulats teòrics del qual articulen en bona part l’exposició, que pretén també ser un homenatge a la seua figura pel centenari del seu naixement en 2025”. Manolo Gil va ser un dels impulsors del Grupo Z, del qual també van formar part Jacinta Gil, José Vento, Custodio Marco, Federico Montañana, Manuel Benet, Carmen Pérez Giner i Ricardo Zamorano.

“Eren estudiants que es van organitzar contra l’academicisme absurd d’orientació sorollista impartit des de la Escuela de Bellas Artes San Carlos”, ha detallat Nacho París sobre la primera sala que mostra este “contrasorollisme” de col·lectius com el Grupo Z o el grupo Los 7, format per Vicente Castellano, Fillol Roig, Joan Genovés, Vicent Gómez García, Ricardo Hueso, Joan Llorens Riera i Josep Masiá Sellés -més avant s’afegirien Joaquín Michavila, Ángeles Ballester i Eusebio Sempere-. Juntament amb el Grup Parpalló “estos col·lectius van ser protagonistes d’eixe procés de reconstrucció cultural i de la recuperació d’alguns dels postulats de l’avantguarda”, va destacar París.

L’intent de renovació de l’art valencià es va produir en el context d’un nou urbanisme que es traduiria en nombroses intervencions públiques. En eixa línia, l’exposició “aborda la importància de l’art sacre que, paradoxalment, va resultar ser una via de difusió de les noves formes d’expressió artística”, ha relatat per la seua part Ramón Escrivà.

Este fenomen de la renovació de les arts de l’Església va córrer en paral·lel a la construcció de noves parròquies, com la de Sant Francesc d’Assís a Oliva, la de Sant Nicolás de Bari en el Grau de Gandia -que compta amb un mosaic ceràmic en l’Altar Major de l’escultor Nassio Bayarri-, o la de la Verge del Remei a València, amb obres de Joaquín Michavila, Nassio Bayarri i Esteve Edo. “Esta església és un extraordinari exemple de la simbiosi entre el treball d’un arquitecte compromés amb la renovació del llenguatge constructiu i un grup d’artistes vinculats al Grup Parpalló”, va assenyalar el comissari.

L’exposició també mostra la irrupció de l’arquitectura hotelera amb l’aparició dels primers hotels, com el Recatí o el Bayrén. “Eren edificis racionalistes en els quals van intervindre de nou els artistes de l’època propiciant el boom de l’arquitectura de l’oci”, ha sentenciat Escrivà.

Un altre dels apartats de la mostra està dedicat a la importància que va tindre el muralisme per als artistes d’esta generació en obres arquitectòniques clau de la Comunitat Valenciana dels anys 50, com els murals de Manuel Baeza per als pavellons de bany de la platja del Postiguet a Alacant, els esbossos de Manolo Gil per a la Universitat Laboral de Tarragona o la intervenció de Jacinta Gil en el Centro de Estudios Norteamericano de València.

Sobre l’intens debat de l’època entre abstracció i figuració, els comissaris conclouen que “va ser una separació profundament maniquea”. El debat també va afectar la jerarquia eclesiàstica que apostarà per impulsar en les arts de l’Església una figuració amable i estilitzada d’arrel metafísica enfront d’obres abstractes o expressionistes que “transmetien un grau insuportable de violència”, segons paraules de Ramon Escrivà.

L’exposició conclou amb la irrupció del Grup Parpalló, un col·lectiu que va saber aglutinar entre les seues files a pintors, escultors, crítics d’art, arquitectes i interioristes. “Va ser l’intent més important d’impuls a la modernització artística a la ciutat de València”, va resumir Nacho París.

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, al costat dels comissaris, Joan Ramon Escrivà i Nacho París, acompanyats de la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, presentaran l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’.

La mostra és fruit d’una investigació de dos anys sobre un període de l’art valencià en el qual diversos col·lectius i artistes van protagonitzar la renovació dels llenguatges artístics. Estos col·lectius, entre els quals es trobaven el Grupo Z (1947-1950), el Grupo Els 7 (1948-1954) i, més tard, el Grupo Parpalló (1956-1961), van promoure la recuperació dels postulats de l’avantguarda i van propiciar una major connexió amb els corrents artístics internacionals coetànies.

  • Dimecres, 19 de novembre de 2025
  • 11.00 hores
  • Auditori Carmen Alborch de l’IVAM. Carrer de Guillem de Castro, 118. València
Nota de premsaIVAM Centre Julio González

València (14.11.25). Els jóvens artistes protagonitzen la mostra ‘Disputa i pausa’ que s’inaugura el divendres 24 de novembre en el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), dins del programa d’investigació i producció ‘Art i Context’. L’exposició reunix els treballs de creació desenrotllats al llarg de dos anys per sis artistes del context valencià: Bella Báguena (València, 1994), Pablo Bolumar (Horta Nord, 1996), Juan de Dios Morenilla (Caravaca de la Cruz, 1992), Marco Henri (Metz, 1998), Gema Quiles (Vila-real, 1994) i Sandra Mar (València, 1995).

“L’exposició és l’última acció d’un programa en el qual un equip de comissàries i un equip de creadors locals han treballat amb el museu en reciprocitat, en suport mutu, buscant anar més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes jóvens”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació en la qual ha estat acompanyada de les comissàries Júlia Castelló i Ali A Maderuelo, juntament amb els artistes participants.

El projecte bianual de ‘Art i Context’ va nàixer en 2021 amb l’objectiu de donar suport a l’art valencià, tant en l’àmbit de la investigació com en la conceptualització i producció de noves obres d’artistes emergents o jóvens. “L’IVAM, com a museu, ha de tindre una vocació internacional i, al mateix temps, connectar-se amb el teixit social més pròxim”, ha manifestat Blanca de la Torre.

Si en la primera edició del programa ‘Art i Context’ les produccions finals dels seleccionats van girar entorn de l’escenari d’inestabilitat que emmarcava eixa generació d’artistes, en esta segona edició “la disputa” entre continent i contingut, entre el museu i l’obra d’art, conforma el marc en el qual té lloc l’exposició.

Una de les comissàries, Júlia Castelló, ha relatat que el primer any del programa es dedica a la investigació i el segon any a la producció de les peces que es treballen “a partir d’interessos previs i influències que a vegades van poder mostrar al públic a través d’activitats”. A més, en esta edició el disseny expositiu s’ha pensat de manera col·lectiva entre comissaris i artistes i s’ha materialitzat en la idea de “laberint”, va ressaltar Ali Maderuelo.

Recorregut expositiu

L’exposició seguix un recorregut laberíntic en la qual els treballs dels artistes “funcionen com a micromons, amb una dimensió instal·lativa molt forta, a pesar que cada artista ve d’un camp diferent”, ha ressaltat el co-comissari Ali Maderuelo. “La idea és mostrar una panoràmica de la producció artística valenciana des de diferents punts”, va postil·lar.

La primera sala s’ha plantejat com “un espai de trànsit polivalent” i com a prolegòmen a l’exposició on hi haurà activitats de mediació i educació a càrrec d’Elàstica. Després d’una cortina blanca el visitant troba una instal·lació sonora de l’artista Bella Báguena composta per una sèrie de pitxers amb roses, cada un associat a una peça sonora individual en “una espècie de cova fosca o d’escenari teatral”, ha detallat. “Volia portar el meu món i el meu discurs a l’hora de produir música a l’espai museístic”.

Davant sorgix la proposta de Gema Quiles en la qual “convida a l’espectador a formar part d’un banquet en una escena pròpia d’un jardí plagat de personatges i símbols”, ha explicat l’artista sobre la peça que explora conceptes com “l’abundància” o “la riquesa”. “En la instal·lació sembla que les copes són les muntanyes i els rius formen les conques”, va ressaltar l’artista que es va definir com “molt pictòrica” perquè “el meu mitjà principal és la pintura”.

La mostra continua amb una instal·lació multimèdia de Pablo Bolumar que reproduïx les oficines d’una empresa fictícia anomenada Canyar, que s’encarrega de la gestió i implementació de solucions per al problema ecològic de les canyes en els màrgens dels rius de la Comunitat Valenciana. “La meua instal·lació es troba en el passadís que està just davall de les oficines de l’IVAM i absorbix eixa energia corporativa”, va subratllar Pablo Bolumar sobre la peça que està basada “en una investigació real i actual de com es treballen els llits”.

Amb la instal·lació ‘Les trobades’ l’artista Sandra Mar rescata el paper simbòlic que en el romanticisme van adquirir les pèrgoles i “la idea dels jardins i el laberint, que són estructures com de pausa”, ha subratllat. “He recuperat el concepte de recipient que contenen objectes, que està molt vinculat a la ceràmica, i que m’ajuden a construir tota eixa narrativa”. Algunes peces contenen fragments escrits, en línia amb el seu treball “amb la poesia i l’escriptura”.

Per part seua, Juan de Dios Morenilla submergix a l’espectador en les tensions psicològiques inherents a l’exercici de la pràctica artística a través d’una instal·lació composta per diverses pintures i objectes escultòrics. “La idea mitològica del porter, del ‘gatekeeper’, està representada a través d’eixos tres cabezones perrunos”, ha detallat. “Les peces estan disposades per a veure’s també en la seua part oposada en una metàfora de la part íntima del treball de l’artista, al mateix temps que s’establix un diàleg sempre entre l’interior i l’exterior”.

Finalment, Marco Henri proposa amb ‘H-VC1JD’ una investigació en forma d’instal·lació audiovisual multimèdia que mostra “una foguera de les quals fàcilment algú pot posar en YouTube en una pantalla en una casa quan vol generar un poc de confort”, ha manifestat l’artista. Eixos elements antagònics reflectixen les ambigüitats de la condició humana i “emocions que oscil·len entre el trivial i el transcendental”, generant una tensió que convida a l’espectador a la introspecció.

Galeria

A càrrec d'artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

Com a segon recital de la temporada 25-26, l’IVAM i Les Arts plantegen un recital especial dedicat a l’exposició Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960, que es pot veure a la galeria 4 de l’IVAM amb una visita comentada i un posterior recital a càrrec de les i els cantants del Centre de Perfeccionament de Les Arts.

La proposta, com ja és habitual, es planteja integrada en dues parts: una primera part en forma de visita comentada dedicada a conéixer l’exposició Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960, en la qual es descobreix una mostra que es presenta com una investigació oberta que ofereix una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. I una segona part que, una vegada finalitzada la visita, ofereix, en la mateixa sala, un recital en què les i els cantants del Centre de Perfeccionament realitzaran un concert dedicat ex professo a l’exposició amb obres de J. Rodrigo, F. Mompou, M. Salvador, V. Asencio y E. López Chavarri.

L’exposició, a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com ara Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre d’altres) i abundant documentació, revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant aquest període, tot prestant una atenció especial als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derivacions del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

El Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts (Opera Studio del Palau de les Arts Reina Sofía) té com a objectiu fonamental promoure una formació professional d’alt nivell adreçada a joves cantants i músics procedents d’Espanya, de la Unió Europea i de la resta del món; preparar orgànica i estructuralment el cantant líric i afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional. Per això, durant el període de formació, els integrants de l’opera studio viuen i conviuen amb el dia a dia del Palau de les Arts Reina Sofía, participen en les activitats programades en cada temporada i estan en contacte estret amb els artistes que hi intervenen. Durant dues temporades consecutives, la nova promoció de cantants i pianistes desenvolupa el seu estil interpretatiu sota la guia de María Bayo com a assessora musical.

*Donat l’aforament de la sala, per seguretat i comoditat dels assistents, es requereix de reserva prèvia per a l’activitat (visita + recital).

Programa

• 17 h. Visita a l’exposició Atrevir-se a més, a càrrec de l’equip de mediació del museu.

• 17.50 h. Pausa

• 18 h. Recital Les Arts visita Atrevir-se a més, galeria 4 de l’IVAM

ExposicióIVAM Centre Julio González

El projecte Entre lo profundo y lo distante (Entre allò profund i allò distant), concebut específicament per a l’IVAM, parteix del llibre The Spell of the Sensuous (L’encís del sensible) de David Abram, que, des de la filosofia fenomenològica i les concepcions del temps presents en diverses cosmovisions indígenes, planteja que el temps està inscrit en el paisatge. Segons la seua visió, el passat i el futur coexisteixen en el present i es situen espacialment: el passat jeu sota capes de matèria —estrats de terra, anells de corall, zones antigues del cervell— i sosté el present. El futur, en canvi, es troba a l’horitzó: un llindar que uneix el terreny que habitem amb allò que s’estén més enllà, retrocedint a mesura que avancem cap a ell.

A partir d’aquesta idea, la instal·lació inferior explora les formes del passat inscrit en l’espai, invisibles a l’experiència, i convida a endinsar-se en un territori desconegut. L’obra evoca una sensació d’interioritat —caverna, terra, cos, inframón o úter— i disposa les peces de manera que envolten l’espectador, permetent-li desplaçar-se entre capes que remeten als anells dels arbres o als plecs de les coves. Al centre de l’espai s’hi insinua la presència d’una serp mítica, habitant ancestral de l’imaginari subterrani de múltiples cultures.

A la planta superior, una línia metàl·lica recorre el perímetre de la sala com un horitzó, quasi a l’abast de la mà, i s’interromp amb escultures que n’alteren el curs. La instal·lació dialoga amb el sistema de ceques del món andí precolombí, una xarxa de línies sagrades que eixien del centre de la ciutat cap a l’horitzó, connectant huacas —llocs sagrats— i traçant una correspondència entre espai i temps. Cada huaca marcava moments del calendari inca. En aquest sentit, les intervencions que trenquen la línia evoquen aquestes huacas com a marques de temps.

Les dues instal·lacions es vinculen mitjançant una intervenció a l’escala, de manera que l’ascens evoque el creuament d’un llindar, el pas d’un estat a un altre. Aquest eix vertical funciona com una interrupció en la continuïtat, un «ara» que travessa els plans del temps. Entre lo profundo y lo distante explora com el temps s’ancora en el paisatge, reconeixent que tota geografia és, en essència, temporal.

Andrea Canepa

Videos

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

• Divendres, 14 de novembre de 2025
• 10.30 hores
• Galeria 7 de l’IVAM. Carrer de Guillem de Castro, 118. València

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i les comissàries de l’exposició,
Ali A Maderuelo i Julia Castelló, presenten l’exposició ‘Disputa i pausa.
Art i Context 2025’.

‘Disputa i pausa’ és l’última acció de Art i Context 2023-2025, un programa
que seguix els processos de producció d’un grup d’artistes jóvens del context
valencià: Bella Báguena (València, 1994), Pablo Bolumar (Horta
Nord, 1996), Juan de Dios Morenilla (Caravaca de la Cruz, 1992), Marco Henri
(Metz, 1998), Gema Quiles (Vila-real, 1994) i Sandra Mar (València, 1995).

Una intervenció en ‘Pinazo: identitats’

IVAM Centre Julio González

L’IVAM presenta el tercer diàleg amb l’exposició Pinazo: Identitats a partir de l’obra de Manuel Bellver “En absències”.

Text de l’artista:

L’obra d’Ignacio Pinazo inscrita en la modernitat sempre ens esperona a preguntar-nos, a indagar allò que manifesta en els seus quefers, tant en les seues obres plàstiques com en les anotacions escrites on es posa de manifest una ment activa que no tan sols es conforma amb pintar quadres i fer dibuixos (que ja és molt) sinó que investiga i reflexiona sobre la realitat que li va tocar viure.

En el context de Pinazo: Identitats se’ns presenta una sèrie de temàtiques que necessàriament ens exigeix, des de la contemporaneïtat, una anàlisi del seu treball, de les seues aportacions a l’art del seu temps i de la nostra actualitat. És en la darrera temàtica, «Absències», on, des de la lògica del meu treball, pretenc establir connexions entre dues maneres d’entendre el concepte d’absència implícita en un llenguatge plàstic i poètic. En aquestes manifestacions plàstiques entenem absència, tant en l’obra de Pinazo com en els meus treballs, com un buidament de presències adherides a la lògica interna de l’experiència plàstica.

Els meus treballs naixen de la necessitat de trobar imatges que identifiquen les pulsions davant l’observació de manifestacions, tant en el tema extern com en la psicologia de qui observa. Qui observa és objecte de la seua pròpia observació. Esta espècie d’imatges en moviment en un fluït temporal no pretén aturar l’instant. Ans al contrari, intenta moure’s amb la fluïdesa d’allò immediat. Cert que la imatge, mai definitiva, recull allò que passa i, ara, allò que va passar. Treballe amb imatges que flueixen encara ara i serven allò que hi havia —allò que vaig percebre— quan van ser fetes, però que, inexorablement, són vestigis, presències d’absències. Així en les meues propostes (imatges fotogràfiques, dibuixos, pintures, escultures,…) sempre hi ha alguna cosa en absència. Hi ha persones, animals, plantes, moviments geològics, manifestacions atmosfèriques…

Els treballs que presente en aquest diàleg amb l’obra de Pinazo parteixen de les meues experiències en situar-me davant (o al bell mig) d’una muntanya ben propera al meu lloc de residència. Un territori on la pròpia experiència contemplativa no sent aliens els fets i les coses que passen en aquest espai inserit en la meua quotidianitat. Al peu de la muntanya (dietari), una col·lecció de 365 fotografies  (una cada dia a diverses hores), és el corpus d’un any complet on es fixen observacions dels canvis i les absències.

La sèrie de 190 dibuixos amb el mateix títol que el dietari fotogràfic, recull, si bé no cada dia sí molts dels dies d’un any, l’experiència de ser ahí. Un ser on se superposen experiències viscudes en la pròpia muntanya i en altres, algunes distants a centenars de quilòmetres d’ací i molt llunyanes en el temps. Aquesta sèrie aplega plàsticament una poètica de l’absència (sense cap tipus de nostàlgia) on es posa de manifest que qui observa —en aquest cas l’artista— és permanentment, sense memòria, present en absència.

Així mateix el vídeo Les altres pells (exterior nit) és un intent de presentar la constatació de la relació presència-absència que hi ha en el dins i fora dels espais on desenvolupe les meues activitats quotidianes. La càmera mostra els murs que delimiten vida a l’exterior i a l’interior. Un exterior on s’hi va a l’encontre de manifestacions naturals, de materials físics o no, que podran en algun cas ser utilitzats en la construcció d’obres plàstiques. L’espai interior és de serenitat, de reflexió i de treball. Interior i exterior estableixen una dialèctica que manifesta l’especulació ambigua i, al mateix temps, polivalent en les seues funcions.

En una concepció holística del món, i acceptant el principi  d’impermanència, tot es relaciona amb tot i res no és perdurable.

Conscient de la seua mudesa, de les limitacions del llenguatge, de la impossibilitat de dir, sempre hi ha un balbuceig amb el qual l’artista vol deixar rastres, senyals que testimonien el seu ser en el món.

Manuel Bellver