Places categories: IVAM Centre Julio González

Donat l’èxit de públic i l’interés que desperta l’obra de Cristina García Rodero, l’IVAM planteja una bateria especial de visites a la mostra ‘España Oculta’, ubicada a la galeria 5 del museu, de la mà de l’equip de mediació de l’IVAM.

Dates disponibles:

• Diumenge 1 de febrer, 10h. Idioma: castellà
• Dimecres 4 de febrer, 18h. Idioma: castellà
• Dijous 5 de febrer, 18h. Idioma: valencià
• Dissabte 7 de febrer, 17h. Idioma: valencià
• Dissabte 7 de febrer, 18h. Idioma: castellà
• Dimarts 10 de febrer, 18h. Idioma: valencià
• Dijous 12 de febrer, 18h. Idioma: castellà
• Dissabte 14 de febrer, 18h. Idioma: castellà
• Diumenge 15 de febrer, 10h. Idioma: valencià
• Dimarts 17 de febrer, 18h. Idioma: castellà
• Dijous 19 de febrer, 18h. Idioma: valencià
• Dissabte 21 de febrer, 18h. Idioma: valencià
• Diumenge 22 de febrer, 10h. Idioma: castellà

*Les visites requerixen inscripció previa al web de l’IVAM.

García Rodero (Puertollano, 1949), Premi Nacional de Fotografia en 1996, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2005 i Medalla d’Or al Mèrit en el Treball en 2014, entre moltes altres distincions, és un referent indiscutible en la fotografia contemporània. Des dels seus inicis, ha recorregut milers de quilòmetres en una cerca apassionada i perseverant d’imatges que registren d’un mode inconfusible l’espectacle inesgotable de la vida, el vincle que els éssers humans mantenen a la frontera entre l’espiritual i el terrenal, amb ritus i tradicions que els han acompanyats durant segles.

Eixe camí va començar en 1973, quan la Fundación Juan March li va concedir una beca de creació artística amb la qual va poder adquirir la seua primera càmera, una Asahi Pentax de 35 mm, i recórrer durant un any els pobles d’Espanya per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies i tradicions i la forma de vida de les seues gents. «Em propose fer un treball antològic dels costums d’Espanya, tant en la seua obertura i progrés, com en la seua ocultació i tradició, que donen fruit a la seua idiosincràsia. Per a això utilitzaré el mitjà més actual i representatiu de la meua època: l’expressió fotogràfica», explicava en la memòria de sol·licitud de la beca.

Va ser l’inici del qual seria, i continua sent, el projecte més important de la seua vida, España Oculta, la sèrie de fotografies arreplegades en el llibre del mateix títol que es va publicar en 1989 com a catàleg de l’exposició celebrada en l’antic Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid. Eixe llibre, molt premiat i cobejat, inspirador per a fotògrafs, artistes i amants de la fotografia, va fixar l’aspecte i l’esperit d’un moment especial del nostre país i es va erigir en fita fonamental de la història de la fotografia a Espanya.

En 2024, cinc dècades després d’aquella beca que, en paraules de García Rodero, «li va canviar la vida» i li ha permés «portar cinquanta anys fent realitat un somni», el llibre torna a publicar-se, al mateix temps que diverses institucions celebrem el seu treball organitzant l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta que mostra la sèrie de 159 imatges captades llavors i amb les quals, diu la seua autora, «vaig intentar fotografiar l’ànima misteriosa, veritable i màgica de l’Espanya popular, amb la seua passió, l’amor, l’humor, la tendresa, la ràbia, el dolor, amb la seua veritat; i els moments més intensos i plens en la vida dels personatges, tan simples com irresistibles, amb tota la seua força interior, en un desafiament personal que em va donar força i comprensió i en el qual vaig posar tot el meu cor».

Col·labora:

Amb motiu del tancament de la mostra Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960, amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es plantegen una sèrie de visites de tancament de les mostres de la mà dels seus comissaris per al públic interessat.

En este cas J. Ramón Escrivà i Nacho París, comissaris de la mostra, oferiran una visita especial a l’exposició de la galeria 4 amb la finalitat de poder comentar la investigació associada al projecte expositiu.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre este període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinària, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que li envolta.

D’esta manera, i a través d’una selecció de més de dos-centes obres de més de cinquanta artistes (Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquín MIchavila, Vicente Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre d’altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant este període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

Amb motiu del tancament de la mostra Habitar les ombres, i amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es planteja una sèrie de visites de cloenda de les mostres de la mà dels seus comissaris i comissàries, adreçades al públic interessat.

En aquest cas, Blanca de la Torre, comissària i directora de l’IVAM, oferirà una visita especial a l’exposició de la galeria 1 amb la finalitat de poder comentar el treball desenvolupat en posar en diàleg aquest encontre entre la col·lecció de l’IVAM i la del MACA d’Alacant.

Habitar las sombras [Habitar les ombres] s’endinsa en allò que roman en penombra, on els clarobscurs encapsulen nocions vinculades a les memòries individuals i col·lectives. En el centenar d’obres que conformen l’exposició, la composició en blanc i negre s’erigix com l’única protagonista. Un discurs comissarial que entrellaça les col·leccions de l’IVAM i el MACA, no com un recurs estilístic artificiós sinó per a respondre a una pulsió més profunda: la memòria que es plega sobre ella mateixa i es resistix a ser continguda a la metàfora perfecta dels imaginaris en escala de grisos.

La galeria es desplega en espais que es desdibuixen entre presències fantasmagòriques, complexitats de la psique, àmbits domèstics, rastres del que és humà i arquitectures absents. El recorregut ens submergix en diferents atmosferes que permeten penetrar en racons i veladures, i ens situa entre una dimensió íntima i una altra social, entre el viscut i el ficcionat, on adquirix importància tant allò que projectem com allò que queda per imaginar. D’esta manera, es conforma un entramat visual on la poètica del blanc i negre travessa les ombres per a interrogar silencis, suggestions, empremtes i espectres.

Amb motiu del tancament de la mostra Kara Walker. Burning Village, i amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es planteja una sèrie de visites de cloenda de les mostres de la mà dels seus comissaris i comissàries, adreçades al públic interessat.

En aquest cas, Rosa Castells, comissària i directora del MACA d’Alacant, oferirà una visita especial a l’exposició de la galeria 3 amb la finalitat de poder comentar el treball posat en marxa amb l’exposició dedicada a l’artista Kara Walker.

L’obra de Kara Walker (Stockton, Califòrnia, 1969) aborda temes de violència, identitat, raça i sexualitat en el context de la ferida psicològica encara vigent causada pel tràgic llegat de l’esclavitud, i presenta una visió crítica del passat històric que examina els estereotips racials i de gènere en la nostra societat actual.

Coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper, inspirades en la tradició històrica dels retrats d’ombres victorianes, en el teatre d’ombres o en les llanternes màgiques, Walker utilitza, en treballs de gran bellesa formal, el llenguatge de la sàtira i els arquetips per a revelar les contradiccions del concepte que una nació té de si mateixa, al mateix temps que mostra una mirada subversiva molt lúcida sobre les al·lusions historicoartístiques que influeixen en les seues obres.