Monowe, de Ludovica Carbotta. Projecció i diàleg amb l’artista i Caterina Almirall

En el marc d’Escena I. Fer paisatge, una sèrie d’artistes, col·lectius i usuaris del museu dialogaran amb l’exposició, proposant les seues pròpies lectures i desplaçaments. En el cas de Ludovica Carbotta, que participa en l’exposició amb les peces Moderate RD 01 / The Powder Room i Severe UD 01 / The Powder Room, presentarà la pel·lícula Monowe (2024), un film homònim al projecte de llarg recorregut en el qual Ludovica Carbotta treballa des de 2016.

Després de la projecció, seguirà una conversa entre Ludovica Carbotta i Caterina Almirall, comissària independent.

Sinopsi
Monowe és una ciutat imaginària, entre una ruïna i un lloc en construcció, en la qual habita una sola persona. S’ha anat desplegant en elements fragmentaris com l’entrada, la fàbrica, el museu o la torre de vigilància. En el film l’element central és el palau de justícia, on l’habitant relata elements que recorda haver sentit o vist i ens permet conéixer les diferents fases de la seua existència dins de la ciutat de Monowe.

El solitari estatus de l’únic habitant de la ciutat posa en dubte la funció social d’estes arquitectures com a institucions. Oferix l’oportunitat d’analitzar, en abstracte, la regles i convencions que van quedar obsoletes per la desaparició de la comunitat. Proposant una reflexió sobre la condició d’aïllament de l’ésser humà i el perill inherent al replegament i desaparició de la comunitat.

* Una col·laboració amb el Mambo – Museu d’Art Moderna di Bologna

**Projecte secundat per la 11a edició (2022) de Italian Council (Consell Italià”), el programa destinat a donar suport a l’art contemporani italià en el món promogut per la Direzione Generale Creatività Contemporanea (“Direcció General de Creativitat Contemporània”) del Ministeri de Cultura italià.

Ludovica Carbotta (Torí, 1982) viu i treballa a Barcelona. La seua obra investiga, a través de l’exploració física de l’espai urbà, les formes en què els individus establixen connexions amb l’entorn en el qual viuen. A cavall entre la realitat i la ficció, les seues obres recents combinen instal·lacions, textos i performances, reflexionant sobre les nocions de lloc, identitat i participació. Carbotta va estudiar en la Universitat Goldsmiths de Londres (2015). En 2019 la seua obra es va presentar en May You Live in Interesting Times, 58. Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia dirigida per Ralph Rugoff. Ha realitzat nombroses mostres en exposicions individuals i col·lectives per tot el món. Actualment és professor d’Escultura en BAU, Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona.

Caterina Almirall (Barcelona, 1986). Actualment és directora artística de AcVic, Centre d’Art Contemporani de Vic, també treballa com a curadora independent i és professora en la facultat de Belles arts de Barcelona. Entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món, ha centrat les seues investigacions entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interés en el màgic i el ritual en el propi camp artístic. Des d’i més enllà de la pràctica curatorial, col·labora amb artistes i col·lectius en projectes d’investigació, creació i escriptura. És doctora en Belles arts per la UB.