Sobre la ciutat com a caixa de música, instrument i màquina espaciotemporal oberta. Siegfried Zielinski

En el marc de l’exposició Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes, Siegfried Zielinski i Carmen Pardo impartiran dos conferències vinculades amb l’obra de Llorenç Barber. Zielinski proposa una reflexió que pren la peça Ars Acustica de Llorenç Barber com a punt de partida. Es tracta d’un art de l’escolta i de la posada en escena acústica en l’espai públic, especialment a la ciutat.

Les ciutats són llocs privilegiats per a iniciar, desenvolupar i assentar contactes. En si mateixes, són autèntics intercanvis de contactes. Dit en termes tecno sociològics, les ciutats són màquines de generar trobades culturals i artístiques en termes tàctils, visuals i acústics. En este sentit, les ciutats atractives són espais per al possible. Són estructures espaciotemporals en les quals pot tindre lloc un intercanvi concentrat i ràpid d’informació que, al seu torn, inicia, organitza, dinamitza i compassa processos diversos i ràpids de presa de decisions, així com experiències socials i culturals. Clubs, esglésies, sales de concerts, entorns urbans, places, restaurants, bars, cafés, parcs i ponts parlen als qui els utilitzen i viceversa. Des d’una perspectiva mediàtica, les pròpies ciutats generen idees, projeccions, canvis i decisions de manera activa. La forma en què les tractem des de l’art és decisiva per als nostres futurs modes de vida.

Esta conferència utilitza un enfocament arqueològic dels mitjans de comunicació, al costat d’una selecció d’exemples, per a examinar com s’han desenvolupat estes relacions. Les ciutats més atractives ja eren intel·ligents abans de la introducció de programes especials de control de la intel·ligència artificial. Augmenten la freqüència d’interacció entre ciutats, residents i visitants. Però també tendixen a empobrir les trobades conscients en el món real, la poesia del moment oportú en la vida quotidiana, que fan de la gran ciutat un cimbell tan atraient. Si realment vols estar sol en el segle XXI, no et mudes al camp sinó a un gratacel anònim d’una megalòpoli, i posa’t auriculars en els espais públics per a no perdre’t ni un sol so de les càmeres de ressò d’internet.

Siegfried Zielinski és catedràtic emèrit de Teoria dels Mitjans en la Universitat de les Arts de Berlín, catedràtic Michel Foucault d’Arqueologia dels Mitjans i Tecno-Cultura en la European Graduate School (EGS) i professor visitant en la Universitat Tongji de Shanghái.

Va ser rector fundador (1994-2000) de l’Acadèmia d’Arts Mediàtiques de Colònia, director de l’Arxiu Vilém Flusser (1998-2016) i rector de la Universitat d’Arts i Disseny de Karlsruhe (2016-2018). Zielinski ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia i variantología de les arts i els mitjans de comunicació. En col·laboració amb Peter Weibel, també ha treballat com a comissari d’exposicions sobre Vilém Flusser –Els autòmats d’Al·là– o sobre Ramon Llull i les seues màquines pensants. Juntament amb el músic i compositor FM Einheit ha produït recentment peces sonores crític poètiques per a la plataforma MusicAeterna de Teodor Currentzi i diverses emissores de ràdio alemanyes. Zielinski és membre electe de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Renània del Nord-Westfàlia.