IVAM Centre Julio González – Page 11

Carolina Caycedo. Terra dels amics

ExposicióIVAM Centre Julio González

13 jun. 2024 – 13 oct. 2024

IVAM Centre Julio González

planta B, G1

El procés i la participació són elements centrals en la pràctica de Carolina Caycedo, que ofereix una dimensió col·lectiva a través d’instal·lacions, dibuixos, performances, fotografies i videos. El seu treball contribueix a la construcció d’una memòria ambiental com a espai imprescindible per al clima i la justícia social. Ens desafia a entendre la natura no com un recurs a explotar, si no com un ésser viu i espiritual que uneix a les persones més enllà de les fronteres. A través de la seua pràctica d’estudi i treball de camp amb comunitats afectades per infraestructures a gran escala i altres projectes d’extracció, Caycedo convida als espectadors a valorar el ritme insostenible de creixement sota el capitalisme i com podem abraçar la resistència i la solidaritat. Moviment, migració, connexió, llenguatges e intercanvis, són conceptes clau en el seu treball, als quals s’aproxima amb un fort compromís ètic i feminista. A través de cosmologies indígenes i discursos decolonials proposa contranarratives al extractivisme i a la violència del món.

Per a la primera exposició de Caycedo a Europa, Artium (Vitoria) i IVAM (València) presenten una aproximació general a la seua pràctica artística durant els últims vint anys. L’exposició reuneix obres d’importants series, com Be Dammed (Ser condemnat) (2012, en transcurs), un projecte multimèdia que examina l’impacte que les empreses hidroelèctriques i altres projectes importants d’infraestructura provoquen en les comunitats i el medi ambient. L’exposició presentarà també una iteració del Museo de la Calle (Museu del Carrer), un dels projectes de Caycedo. Es va desenvolupar per primera vegada a Bogotà, Colombia, com a part del col·lectiu d’artistes Colectivo Cambalache en 1998. Des d’aleshores, s’han revisat i adaptat amb diverses configuracions per a projectes en diferents llocs. El projecte es centra en el bescanvi i la redistribució entesos com a forma de connexió social i procés d’investigació. És un exemple clau de l’economia circular que dona suport a la reducció de residus, al temps que fomenta la cohesió social.

Caycedo va nàixer a Londres de pares colombians. Viu a Los Ángeles. Les seues exposicions individuals recents inclouen: Land of Friends (Terra d’amics), Baltic, Newcastle (2022); Ballroom Marfa, Texas (amb David de Rozas) (2021); MCA Chicago (2020); ICA Boston (2020); Muzeum Sztuki en Łódź (2019). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives incloent 15 Biennal de Cuenca, Ecuador (2021), We Are History (Som Història), Somerset House, Londres (2021); LA TRIENAL 20/21, El Museo de Barrio, Nova York (2021); la Biennal d’Arquitectura de Chicago (2019).

Exposició en col·laboració amb:

Exposició en col·laboració amb: Artium, Vitoria-Gasteiz

Comissari/a: Catalina Lozano i Irene Aristizábal

Relacionats

Presentació, inauguració i performance ‘Carolina Caycedo. Terra dels amics’

13 jun. 2024

ConversesIVAM Centre Julio González

‘Més enllà del control’, una performance de Carolina Caycedo

13 jun. 2024

ConversesIVAM Centre Julio González

Visita ‘Carolina Caycedo. Terra dels amics’

16 jun. 2024 – 22 set. 2024

MediacióIVAM Centre Julio González

El poder amb què saltem juntes

Dones artistes a Espanya i Portugal entre la dictadura i la democràcia

ExposicióIVAM Centre Julio González

30 mai. 2024 – 29 set. 2024

IVAM Centre Julio González

planta 2, G5

Esta proposta pretén explorar de manera conjunta el treball de les dones artistes a Espanya i Portugal en els anys finals de la dictadura i els inicis de la democràcia. L’evolució històrica de tots dos països té en eixos anys molts punts en comú. Tant Espanya com Portugal van patir llargues dictadures, de fet tots dos règims adoptaran el mateix lema per a resumir la seua ideologia: «Déu, pàtria i família».

Als anys seixanta i primers dels setanta, es va incrementar notablement la presencia de dones artistes en els dos països, especialment als cercles alternatius i d’oposició al règim. Quan examinem la producció de les artistes espanyoles i portugueses de l’època, constatem que van adoptar un ampli ventall de medis i estils: abstracció i art normatiu, realisme tradicional, Pop art i realisme crític, conceptualisme i neodadaisme, entre altres. No totes s’ocuparen de reflexionar sobre la condició femenina, però un nombre significatiu de les obres realitzades per dones en eixos anys havien de veure, d’un mode o altre, amb temes propers a l’agenda feminista; amb la divisió sexual del treball, la construcció social de rols socials, la maternitat, la domesticitat o la violència sexual. No obstant, aquesta vessant feminista, o proto-feminista, va ser ignorada per la major part dels crítics de l’època (i fins i tot negada, en moltes ocasions, per les pròpies artistes). No ha sigut fins fa pocs anys quan algunes historiadores espanyoles i portugueses han començat a estudiar la dimensió política de molts d’aquests treballs.

L’exposició proposa revaluar el treball de les artistes espanyoles i portugueses del moment tenint en compte les seues especialitats con respecte al model anglosaxó i subratllant els múltiples paral·lelismes que podem trobar entre elles. També serà una oportunitat per a investigar possibles moments d’intercanvi i trobada entre les artistes dels dos països.

Llistat d’artistes que participen en el projecte: Alice Jorge (1924-2008), Ana Buenaventura (1942), Ana Hatherly (1929-2015), Ana Peters (1932-2012), Ana Vieira (1940-2016), Ángela García Codoñer (1944), Àngels Ribé (1943), Aurèlia Muñoz (1926-2011, Aurora Valero (1940), Bertina Lopes (1924-2012), Ção Pestana (1953), Carme Aguadé (1920-2013), Clara Menéres (1943-2018), Concha Jerez (1941), Elena Asins (1940-2015), Elisabete Mileu (1956), Elisenda Sala (1938), Elvira Alfageme (1937), Emília Nadal (1938), Esther Ferrer (1937), Eugènia Balcells (1943), Eulàlia Grau (1946), Eva Lootz (1940), Fátima Vaz (1946-1992), Fina Miralles (1950), Graça Morais (1948), Graça Pereira Coutinho (1949), Gracinda Candeias (1947), Helena Almeida (1934-2018), Helena Lapas (1940), Helena Lumbreras (1935-1995), Irene Buarque (1943), Isabel Baquedano (1936-2018), Isabel Oliver (1946), Jane Millares Sall (1928), Joana Rosa (1959), Juana Francés (1924-1990) , Lola Bosshard (1922-2012), Lourdes Castro (1930-2022), Luísa Correia Pereira (1945-2009), Magda Bolumar (1936), Manuela Almeida (1944-2002), Maria Antónia Siza (1940-1973), Maria Beatriz (1940-2020), María Droc (1903-1987), Maria José Aguiar (1948), Maria José Oliveira (1943), María Teresa Codina (1926-2016), Marisa González (1943), Menez (1926-1995), Paula Rego (1935-2022), Renée Gagnon (1942), Salette Tavares (1922-1994), Silvia Gubern (1941), Soledad Sevilla (1944), Teresa Gancedo (1937), Teresa Magalhães (1944-2023) i Túlia Saldanha (1930-1988).

Exposició coproduïda amb:

Este projecte ha sigut possible amb la col·laboració d’Acción Cultural Española (AC/E)

Col·labora:

Exposició coproduïda amb Centro de Arte Moderna - Fundació Calouste Gulbenkian, Lisboa

Comissari/a: Patricia Mayayo i Giulia Lamoni

Col·laboradors: Fundació Banc Sabadell Acción Cultural Española (AC/E)

Videos

Presentació de l'exposició 'El poder amb què saltem juntes' amb Patricia Mayayo i Giulia Lamoni

Relacionats

Presentació i inauguració ‘El poder amb què saltem juntes’

30 mai. 2024

ConversesIVAM Centre Julio González

Visita ‘El poder amb què saltem juntes’

02 jun. 2024 – 21 jul. 2024

MediacióIVAM Centre Julio González

Pinazo: identitats

Col·leccióExposicióIVAM Centre Julio González

25 abr. 2024 – 16 feb. 2025

IVAM Centre Julio González

planta -1, G8

El present projecte planteja una nova lectura de l’obra d’Ignacio Pinazo Camarlench com a artista que, conscient i sistemàticament, va dedicar una bona part de les seues reflexions, del seu procés de treball i de la seua obra a la representació de les persones en la seua dimensió individual, col·lectiva i genealògica, com a emissores, receptores i intèrprets d’identitats.

La proposta es materialitzarà mitjançant el desplegament d’este plantejament al llarg de tres àmbits en cadascun dels quals s’entrecreuaran les problemàtiques representacionals amb diferents règims de temporalitats implícites, contextos polítics, modes de fer i gestos.

En el primer àmbit, denominat Reconeixements, els conceptes polítics posats en joc serien el del diferencial/alteritat, la intersubjectivitat i el reconeixement (des de la doble accepció de qui representa i de qui és objecte de la representació). Els modes de fer, per part seua, serien els de la indagació, la intenció i el coneixement, estretament vinculats als gestos de la mirada, el reflex i la comunicació. Els retrats i estudis de figures aportaran les obres per a esta secció.

En Anonimats els conceptes socials, el col·lectiu i l’heteronòmic sustentarien políticament els modes de fer basats en el joc, la immersió i l’atzar, així com els gestos propis del passeig, la deriva i les trobades mai determinades íntegrament i traduïts en gestos plàstics i estratègies compositives. Les representacions de grups humans, tant en espais públics com restringits, seran les triades per a este apartat.

En Absències, els conceptes polítics de patrimoni, llegat i tradició establiran ací la xarxa d’interpretació proposada per a acollir la recuperació dels modes de fer arqueològics, basats en processos de buidatge i d’iteració, i conjugats, no sempre correlativament, amb els gestos de la troballa, la paralització i el registre/recollida de petjades. Este àmbit d’identitats configurades a partir de genealogies es veurà marcat mitjançant la disposició dels paisatges rurals.

El gruix de l’exposició està format per la Col·lecció de l’IVAM, amb al voltant de 50 pintures i un centenar de dibuixos, que es completen per obres provinents de la Casa-Museu Pinazo, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, el Museu de Belles Arts de València i altres peces de col·leccions particulars valencianes. També es proposa un paper visual important per a alguns dels textos inèdits de l’artista.

Comissari/a: Vicente Pla Vivas

Lectura fàcil - Pinazo. Identitats

Videos

Presentació de l'exposició 'Pinazo: identitats', por Vicente Pla

Exposicions | Pinazo: identitats

Relacionats

Presentació i inauguració ‘Pinazo: identitats’

25 abr. 2024

ConversesIVAM Centre Julio González

Visita ‘Pinazo. Identitats’

26 abr. 2024 – 16 feb. 2025

MediacióIVAM Centre Julio González

El treball de l’escena. Andrea Soto Calderón

Conferència en el marc de l'exposició 'Escena I. Fer paisatge' i el programa Articulacions. #IVAM35

AltresArticulacionsIVAM Centre Julio González

18 abr. 2024

IVAM Centre Julio González

Accés lliure fins a completar aforament

Històricament, les imatges han basat en la semblança una part fonamental del seu poder visual. Però una part considerable del treball de les imatges consistix a crear nous llaços, és més, moltes vegades arruïnen tota possibilitat de comparació. El que fa imatge no és un element o un índex que designa el tot reunit en ella. El que fa imatge és el moviment que vincula, la vibració en la qual emergix una cosa diferent que és el que s’està movent. Un procés mai és percebut íntegrament; ningú pot situar-se en el punt exacte on pot veure’l tot. El treball de l’escena consistix, precisament, a posar en relació el que aparentment no té relació o allò que necessita que la seua aparença siga produïda perquè tinga possibilitat d’existència.

El mètode de l’escena opera retallant i configurant un camp. L’escena no és només una referència específica i delimitada al teatre. Podem parlar d’escena en l’enquadrament d’una fotografia que introduïx una desproporció entre l’emmarque i els individus; en un film introduint un pla molt llarg; o també en el paisatge desfigurant un lloc com alguna cosa donada i movent-lo cap a allò que ha sigut produït històricament.

A través d’una selecció d’escenes formades en l’IVAM per Fer paisatge, reflexionarem entorn d’algunes pràctiques materials que tensionen les nostres percepcions a partir dels estrats, sediments i reverberacions, per a pensar formant imatges potencials.

Andrea Soto Calderón. Doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seues investigacions en Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. A més de la seua activitat docent, realitza un projecte d’investigació artística en relació als funcionaments de les imatges en La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Les seues línies d’investigació se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.

Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seues publicacions destaca el seu llibre Le travail des images al costat de Jacques Rancière (Els presses du réel, 2019), La performativitat de les imatges (Metalls Pesants, 2020) i Imaginació material (Metalls Pesants, 2022), Imatges que resistixen i La genealogia com a mètode crític, (La Virreina, 2023).

Horari: 18h
Lloc: Auditori IVAM Centre Julio González
Accés lliure fins a completar aforament

Relacionats

Escena I. Fer paisatge

15 feb. 2024 – 19 mai. 2024

Col·leccióExposicióIVAM Centre Julio González

Articulacions – Programa Públic 23/24

04 oct. 2023 – 28 jun. 2024

ArticulacionsIVAM Centre Julio González

L’IVAM porta l’exposició antològica de Juana Francés al Centre Niemeyer d’Avilés

Organitzada amb motiu del centenari del seu naixement, és la major exposició feta sobre esta artista

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

22 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

La mostra revisita la seua obra més enllà de l’informalisme i es podrà veure a Avilés fins al 2 de juny

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) porta fins a la cúpula del Centre Niemeyer d’Avilés una mostra antològica sobre l’artista valenciana Juana Francés (Alacant, 1924 – Madrid, 1990) que podrà visitar-se fins al 2 de juny, en la qual es revisa tota la seua trajectòria i la situa com una de les artistes espanyoles més importants del segle XX.

L’exposició, organitzada amb motiu del centenari del seu naixement i que es va presentar en 2023 a la seu de l’IVAM a Alcoi, oferix una visió més íntima de l’artista, la qual cosa supera l’etiqueta informalista que li ha assignat la historiografia clàssica.

Composta per quasi un centenar de peces, la mostra aprofundix en els diferents fragments de la seua trajectòria i busca reivindicar la figura de Juana Francés, més enllà de la seua pertinença al grup El Paso, del qual també van formar part Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar, Luis Feito, Pablo Serrano, Manuel Rivera, Manuel Conde i l’asturià Antonio Suárez.

En l’exposició es detallen amb minuciositat les petjades documentals traçades per l’arxiu personal de Juana Francés, descobrint parcel·les inèdites de la seua trajectòria com la seua participació en els poblats de Colonización, dirigits per l’arquitecte José Luis Fernández del Amo en els anys cinquanta, o la seua producció de dibuixos informalistes fets entre 1963 i 1979.

L’exposició, realitzada en col·laboració d’Acción Cultural Española (AC/E), i comissariada per María Jesús Folch, conservadora de l’IVAM, constituïx la major exposició dedicada a esta artista fonamental de la plàstica espanyola del segle XX, que es deté a analitzar les seues fonts d’inspiració i la influència que van tindre sobre la seua obra el teatre de l’absurd, la generació del 98, l’avanç tecnològic i industrial i els viatges interestel·lars.

La mostra reunix peces procedents dels quatre museus i centres d’art espanyols on es conserva la seua obra: l’esmentat IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporanis Pablo Serrano (IAACC), a més d’altres col·leccions privades, entre les quals es troben els hereus legals de Juana Francés, Candela Álvarez Soldevila, Helena i María Francés o la Col·lecció Azcona.

Juana Francés

Juana Francés va desenvolupar la seua activitat artística a partir de la dècada de 1950, quan a l’Espanya franquista comencen a aparéixer els primers símptomes de renovació plàstica. Després d’uns anys dedicats a la figuració italianitzant, pròpia de l’art de postguerra, en la qual desenvolupa una iconografia enigmàtica dominada pel silenci, l’autocensura i la incomunicació, practica una abstracció informalista que la porta a ser un dels membres fundadors del grup El Paso (1957-1960).

És en este període quan agrega als seus llenços diferents textures, colors sobris —negres, blancs i tons terra— i nous materials com ara les arenes de riu.

Des de 1963 i durant quasi vint anys, produïx la seua sèrie semifigurativa ‘L’home i la ciutat’ per a descriure un entorn humà angoixant i aclaparador producte de la creixent industrialització i del desenvolupament econòmic que es va donar a l’Espanya urbana després de l’aplicació del Pla d’estabilització de 1959.

Posteriorment, en els anys huitanta, l’artista torna a l’abstracció, realitzant entre 1986 i 1990 (any de la seua mort) les seues sèries ‘Fons Submarins’, ‘Cometes’ i ‘Escuts’, on va experimentar de nou amb la matèria i el gest amb la intenció de traduir al suport el moviment, i per a fer-ho es va inspirar en el cosmos o en el món de les profunditats de la mar i va utilitzar el cercle i el rectangle com a protagonistes.

En una època en la qual l’art era encara una parcel·la dominada pels hòmens, Juana Francés va aconseguir que la seua obra estiguera present en certàmens i institucions de gran prestigi com en l’exposició ‘Before Picasso, after Miró’ al Guggenheim Museum de Nova York (1960); en ‘Modern Spanish Painting’ a la Tate Gallery de Londres (1962); en diverses Biennals de Venècia entre 1954 i 1970 o en la XI Biennal de São Paulo (1971).

Galeria

L’IVAM redescobrix un Eusebio Sempere únic que es va fer artista a París

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

20 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

L’IVAM organitza en col·laboració amb el MACA la mostra ‘Sempere a París’ amb motiu del centenari del naixement de l’artista
S’incidix per primera vegada en una etapa essencial en la qual va crear el seu alfabet geomètric en contacte amb les avantguardes europees
L’exposició reunix més de 70 peces, algunes de les quals mai exposades i al voltant de 70 documents inèdits

L’Institut València d’Art Modern (IVAM), en col·laboració amb el MACA-Museu d’Art Contemporani d’Alacant, ha presentat l’exposició ‘Sempere a París’ en la qual, per primera vegada, s’incidix en una etapa essencial en la formació d’Eusebio Sempere (Onil, Alacant, 1923-1985) com a artista: la seua estada a París des de 1948 fins a 1960.

En l’acte de presentació de la mostra, que s’inaugura este dijous, 14 de març, al Centre Julio González, han participat la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar; la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez; la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Nayma Beldjilali; i la conservadora i responsable de les col·leccions del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), Rosa Castells.

Pilar Tébar ha recordat que Eusebio Sempere “és l’artista alacantí més universal i un dels màxims representants de l’art òptic i cinètic” i ha destacat “la seua enorme generositat amb la donació de la seua col·lecció particular a la ciutat d’Alacant, amb la qual es va poder configurar el MACA”.

Per la seua part, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, ha assenyalat que l’exposició “reunix més de 70 obres sobre l’estada de Sempere a París on arriba amb la intenció de conéixer la modernitat i on viu temps difícils, a pesar dels xicotets èxits”.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Nayma Beldjilali, ha ressaltat la importància del conveni de col·laboració entre l’IVAM i el MACA en una exposició “que ens permet conéixer la vida de l’artista entre 1948 i 1960, una època clau per a la seua carrera artística”.

Així mateix, la conservadora i responsable de les col·leccions del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), Rosa Castells, ha assenyalat que mai fins ara “s’havia incidit d’esta manera en una etapa fonamental en l’obra de Sempere, ja que és a París on es va fer artista”.

En este sentit, ha explicat que és en esta etapa parisenca “quan aprofundix en l’abstracció geomètrica mentres construïx un vocabulari artístic propi que queda reflectit en dos sèries fonamentals en la seua trajectòria: els gouaches de París i els seus relleus lluminosos” i ha ressaltat que un nombre molt important d’obres d’estes dos sèries es conserven en les col·leccions de l’IVAM i del MACA.

Castells ha detallat que el conjunt complet dels gouaches de París “està compost per quasi un centenar d’obres i ací exposem un total de 57. La majoria d’eixe centenar es troben en col·leccions públiques, i és l’IVAM amb 23 i el MACA amb 62 els qui atresoren eixe treball que Sempere desenvolupa a París de manera callada i silenciosa. Són treballs senzills, emotius i ingenus que van complicant-se, buscant el volum, la profunditat i el moviment”.

Pel que fa als relleus lluminosos, en ‘Sempere a París’ es mostren un total de nou, “una sort d’artefactes amb instal·lació elèctrica que simulen el moviment a través dels diferents plans il·luminats alternativament on es retallen les formes geomètriques”.

Procedència de les obres

Encara que la major part de les obres que componen la mostra procedixen dels fons del MACA i de l’IVAM, s’exhibixen també obres procedents de la Diputació de València, de la Fundació Mediterráneo, del Museu Patio Herreriano o del MUBAG, entre altres.

La mostra també inclou les primeres peces que va fer Sempere a París i al voltant de 70 documents inèdits, entre els quals destaca el seu epistolari amb altres artistes com Julio González, amb la cantant i cupletista Raquel Meller, amb el seu mestre Alfons Roig, amb el crític Vicente Aguilera Cerni i amb Loló Soldevilla, la pintora cubana agregada cultural de l’ambaixada de Cuba a París amb qui va mantindre una relació amorosa i professional. “Hem volgut ressaltar la relació entre Sempere i Loló, ella va ser un suport important per a Sempere”, ha afirmat Castells.

La selecció de documentació de la mostra, que inclou àlbums de retalls, textos de l’artista, material de premsa, fotografies o cartes, mostra este univers de relacions socials que va mantindre Sempere a París i que són la base de la seua personalitat. Els documents procedixen dels Arxius de l’IVAM i del MACA, de l’Arxiu Alfons Roig del MUVIM, de la Fundació Mediterráneo, així com de la Biblioteca i Centre de Documentació del Museu Reina Sofia.

Sonia Martínez ha conclòs recordant que la seu de l’IVAM a Alcoi es va inaugurar l’any 2018 amb una retrospectiva dedicada a Sempere, organitzada pel Museu Reina Sofia. En 1998 l’IVAM també li va dedicar una gran exposició comissariada per Pablo Ramírez. “Era necessari plantejar esta mostra sobre un creador fonamental, un dels primers artistes espanyols que va exposar al MOMA”, ha resumit.

Galeria

Relacionats

Sempere a París

14 mar. 2024 – 09 jun. 2024

ExposicióIVAM Centre Julio González

La Pasqua a l’IVAM!

Visites comentades, experimentació i joc en el museu #IVAM35

TallersVisitesIVAM Centre Julio González

26 mar. 2024 – 07 abr. 2024

IVAM Centre Julio González

Durant les festes de Pasqua, l’IVAM desplega una programació específica amb visites comentades, tallers i propostes de joc que permetran gaudir el museu en estos dies d’oci. Totes les propostes partixen de la curiositat i la creació artística i estan dirigides a públics diversos. Perquè per Pasqua el museu és un lloc que… es juga!

Poliglotia popular. Laboratori de narratives de Poliglotisme. Dinamitzat per Paco Inclán

Acostament a l’exposició popular des de la diversitat de veus, accents i sensibilitats que conformen Poliglotisme, programa impulsat des de 2021 per l’IVAM perquè els seus participants habiten i interaccionen amb les propostes expositives del museu.

· Dimarts, 26 de març, 11.00 h

Projecció del documental Ciència de les dones: experiència en la cadena tèxtil des del Ayllu Major Qaqachaka

Presentació i projecció del documental a càrrec Elvira Espejo Ayca, en el marc del Programa d’estudis Articulacions.

· Dimecres, 27 març, 18.00 h

La Juguetoría

Juguetoría transforma l’IVAM en una factoria d’experiències lúdiques a través d’una instal·lació d’objectes que es convertixen en joguets diferents amb cada gest, decisió i acció compartits.

· 29 de març i 2, 3, 4, 5 d’abril: 10.30 h, 11.30 h i 12.30 h
· 30 i 31 de març i 6 i 7 d’abril: 16.30 h i 17.30 h

La guerrilla de l’IVAM

On estan les dones artistes? Veuen a l’IVAM per a descobrir, jugar i rellegir en família obres de la col·lecció amb ulleres habitades.

· Dimecres, 3 abril, 17.30 h

Visites a les exposicions de l’IVAM Centre Julio González

Visites comentades a les exposicions de l’IVAM de la mà de l’equip de mediació del museu.

· Divendres, 29 de març, 12.00 h: popular. Idioma: castellà
· Dissabte, 30 de març, 18.00 h: Escena I. Fer paisatge. Idioma: castellà
· Diumenge, 31 de març, 12.00 h: La fotografia al mig. Idioma: valencià
· Dissabte, 6 d’abril, 18.00 h: Sempere a París. Idioma: valencià
· Diumenge, 7 d’abril, 12.00 h: Ser artista. Julio González. Idioma: valencià

Horari: a consultar en cada activitat

Dossier de premsa “Sempere a Paris”

DossierIVAM Centre Julio González

14 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

Amb motiu del centenari del naixement de l’artista Eusebio Sempere (Onil, Alacant, 1923- 1985), l’IVAM, en col·laboració amb el MACA-Museo de Arte Contemporáneo de Alicante, presenta una exposició circumscrita a la seua estada a París, un període que s’estén des de 1948 a gener de 1960. L’artista alacantí arriba a la capital francesa amb la intenció de conéixer la modernitat i ser part de l’art del seu temps i torna, dotze anys després, desil·lusionat, potser amb una sensació de fracàs personal, però amb una certa aurèola d’èxit i una sòlida formació artística.

Sempere va viure a París temps difícils, amb xicotets èxits i grans penúries econòmiques. La successió de treballs diürns per a subsistir només li deixen temps per a pintar a les nits, cansat i abatut. Nits en les quals aprofundix en l’abstracció geomètrica mentre construïx un vocabulari artístic propi que queda ref lectit en dos sèries fonamentals en la seua trajectòria. D’una banda, els guaixos sobre cartolina, els anomenats guaixos de París: un treball silenciós i quasi secret que adquirix una maduresa sorprenent. De l’altra, els relleus lluminosos, d’artefactes de tot tipus amb instal·lació elèctrica que simulen el moviment a través dels diferents plans il·luminats alternativament on es retallen les formes geomètriques.

Descarrega dossier complet en valencià ací

Relacionats

Sempere a París

14 mar. 2024 – 09 jun. 2024

ExposicióIVAM Centre Julio González

La Pasqua a l’IVAM!

Visites comentades, experimentació i joc en el museu #IVAM35

FamíliesMediacióIVAM Centre Julio González

26 mar. 2024 – 07 abr. 2024

IVAM Centre Julio González

Poliglotia popular. Laboratori de narratives de Poliglotisme. Dinamitzat per Paco Inclán

· Dimarts, 26 de març, 11.00 h

Projecció del documental Ciència de les dones: experiència en la cadena tèxtil des del Ayllu Major Qaqachaka

Presentació i projecció del documental a càrrec Elvira Espejo Ayca, en el marc del Programa d’estudis Articulacions.

· Dimecres, 27 març, 18.00 h

La Juguetoría

· 29 de març i 2, 3, 4, 5 d’abril: 10.30 h, 11.30 h i 12.30 h
· 30 i 31 de març i 6 i 7 d’abril: 16.30 h i 17.30 h

La guerrilla de l’IVAM

On estan les dones artistes? Veuen a l’IVAM per a descobrir, jugar i rellegir en família obres de la col·lecció amb ulleres habitades.

· Dimecres, 3 abril, 17.30 h

Visites a les exposicions de l’IVAM Centre Julio González

Visites comentades a les exposicions de l’IVAM de la mà de l’equip de mediació del museu.

Horari: a consultar en cada activitat

Pólvora, cos, so. IVAM – ARRANCAPINS

#IVAM35

AltresIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

18 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

Territori

IVAM-ARRANCAPINS és la segona trobada del projecte ‘Pólvora, cos, so’ i es durà a terme en la Falla Arrancapins el pròxim dia 18 de març a les 14h. Esta comissió fallera s’ha caracteritzat pel seu caràcter crític i el seu compromís social, sent seu del grup de consum de productes de proximitat o realitzant falles àcides que agiten el pensament i el debat. La trobada sonora realitzada pels artistes Llorenç Barber i Martí es produirà directament en l’espai públic a mode de mascletà experimental produïda, en part, usant el banc sonor gravat en la Pirotècnia Hnos. Caballer.

Hora: 14 h
Lloc: Falla Arrancapins

Relacionats

Pólvora, cos, so. Un projecte de Ricardo Ruiz

02 mar. 2024 – 18 mar. 2024

AltresIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

Pólvora, cos, so. IVAM – SPOOK

02 mar. 2024

MúsicaIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

Pólvora, cos, so. Un projecte de Ricardo Ruiz

#IVAM35

AltresIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

02 mar. 2024 – 18 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

Territori

En la seua voluntat per entendre i ser partícip del que ocorre en el seu context popular, la recent línia d’actuació de l’IVAM entorn de les Falles ha tractat d’analitzar i posar en valor l’experimentació artística que hui existeix —no sense generar interessants tensions—, en el cor d’alguns casals. Tot això, amb la finalitat de reflexionar sobre el present i el futur de la celebració. Després de l’estudi del llibret de falla (2022) i de l’obra de l’artista Alfredo Ruiz (2023), el projecte de 2024, titulat Pólvora, cos, so, pretén entendre una de les manifestacions sonores més arrelades i pròpies del territori festiu, la mascletà. La intenció és establir connexions i ponts amb altres disciplines de l’art sonor a fi d’explorar totes les seues possibilitats aplicables i aplicades.

IVAM-SPOOK és la primera trobada del projecte Pólvora, cos, so i es durà a terme en la mítica discoteca de Pinedo el pròxim dia 2 de març. Esta sala, inaugurada en 1984, era una de les parades fonamentals del circuit de discoteques de l’anomenada Ruta Destroy, i forma part de les situades en els Poblats del Sud que es troben cosides per la carretera CV-500 al llarg del litoral de l’Albufera. En l’actualitat, la discoteca és una referència de programació de música techno, un gènere d’àmplia tradició valenciana en el qual, com en la traca popular, predominen el ritme i la potència. Així doncs, la trobada sonora es produirà en diferents parts de les instal·lacions de Spook i es dividirà en una taula redona de debat amb la participació de Mikel Molina, Edu Comelles i Iván Llopis, així com l’escolta de produccions sonores de Finalversion3 i Atisbo i les actuacions en directe de Berta Cortina, Martí, Tusa + Revendless i Lucía Gea realitzades usant, en part, el banc sonor gravat en la Pirotècnia Hnos. Caballer

Relacionats

Pólvora, cos, so. IVAM – SPOOK

02 mar. 2024

MúsicaIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

Pólvora, cos, so. IVAM – ARRANCAPINS

18 mar. 2024

AltresIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

L’IVAM presenta l’exposició ‘Sempere a París’

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

12 mar. 2024

IVAM Centre Julio González

• Dimecres, 13 de març de 2024
• 11.00 h
• Auditori Carmen Alborch de l’IVAM. C/ Guillem de Castro, 118. València

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar Martínez, acompanyada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez; la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Nayma Beldjilali Pérez; i la conservadora i responsable de les col·leccions del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), Rosa Castells, presenten la mostra ‘Sempere a París’.

L’exposició, en la qual han col·laborat l’IVAM i el MACA, mostra l’obra de l’artista Eusebio Sempere circumscrita a la seua estada a París entre 1948 i gener de 1960, a més d’una gran quantitat de material de documentació, amb motiu del centenari del naixement de l’artista.

Relacionats

Sempere a París

14 mar. 2024 – 09 jun. 2024

ExposicióIVAM Centre Julio González