Sempere a París (1949 -1960)

ExposicióIVAM Centre Julio González

Dins de la commemoració del centenari del naixement de l’artista alacantí Eusebio Sempere i en col·laboració amb el MACA, Museo de Arte Contemporáneo de Alicante, l’IVAM planteja una exposició sobre Eusebio Sempere circumscrita a la seua estada a París, un període de temps que s’estén de principis de 1949 a gener de 1960.

Malgrat els xicotets èxits, Sempere viu temps difícils, però realitza dues sèries importantíssimes en la seua trajectòria: d’una banda, la sèrie de gouaches sobre cartolina, els anomenats gouaches de París; per un altre, els relleus lluminosos, una sort d’artefactes amb instal·lació elèctrica que simulen el moviment a través dels diferents plans il·luminats alternativament on es retallen les formes geomètriques. Encara que inicia primerament els gouaches, de factura i materials més senzills i barats, els relleus lluminosos conviuen amb ells fins als primers anys seixanta. I tots dos responen a la mateixa preocupació estètica. Els relleus lluminosos constitueixen una de les aportacions més importants de Sempere al moviment òptic i cinètic. Un número molt important d’obres d’estes dues sèries es conserven en les col·leccions de l’IVAM i del MACA.

A París, Sempere construeix un univers de relacions personals i artístiques que són la base de la seua personalitat i que condicionen el seu tarannà per sempre. Les seues amistats en el Col·legi d’España Eduardo Chillida, Pablo Palazuelo, Salvador Victoria, Lucio Muñoz i els valencians Doro Balaguer o Vicente Castellano. La seua relació amb la Galeria Denise René i els artistes geomètrics Vasarely, Arp, Schoffer, Soto, Sobrino, Mortensen, etc. El seu contacte amb artistes de les avantguardes com Kandinsky (a través de la seua vídua Nina Kandinsky), Braque (a qui visitava en el seu estudi) o Julio González, a qui coneix a través de l’amistat amb la seua filla Roberta. També pertany a este període l’aprenentatge de la tècnica de la serigrafia en el taller de Wifredo Arcay, artista cubà a qui coneix a través de Loló Soldevilla, pintora cubana i agregada cultural de l’Ambaixada de Cuba a París, que és qui li introdueix en els cercles artístics de la capital francesa.

Tot això es reflecteix en la gran quantitat de documentació que es conserva sobre aquest tema i que podrà veure’s en l’exposició: àlbums de retallades, textos de l’artista, premsa, fotografies, conjunts epistolars extraordinaris, correspondència amb família, artistes, crítics, etc.