Places categories: IVAM Centre Julio González

València (21.02.23). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta aquest dimecres 22 de febrer a les 18 h el treball d’Isabel de Naverán, ‘La ola en la mente’. Es tracta d’una proposta que indaga en les connexions entre l’escriptura, la dansa i el pas del temps en el marc d’‘Articulacions’, el programa d’estudis sobre teories i pràctiques artístiques que organitza l’IVAM en col·laboració amb les universitats públiques valencianes.

El títol original, ‘La ola en la mente’ –The Wave in the Mind–, procedeix d’una carta que Virginia Woolf envia a la poeta Vita Sackville-West en 1926. Woolf hi insisteix en la importància de trobar el ritme adequat en l’escriptura, un procés que compara amb el moviment d’una ona. La tasca de qui escriu consisteix a detectar el moviment d’aquesta onda, ja que només llavors es reconeix el ritme que subjau en les paraules.

Partint d’aquest títol, ‘La ola en la mente’ és un projecte d’investigació d’Isabel de Naverán centrat en l’escriptura com a forma de curadoria. Entre 2021 i 2023 aquesta proposta ha comptat amb diverses fases i formats oberts al públic: una trobada, un grup de lectura, una sèrie de ‘podcasts’, un seminari i un llibre que es publicarà en 2023.

Naverán, que utilitza com a metodologia de treball la correspondència epistolar, ha mantingut correspondència a quatre amb les artistes Lorea Alfaro, María García Ruiz, Raquel G. Ibáñez i Andrea Soto Calderón. Des de diversos àmbits –l’art, l’arquitectura, el disseny i la filosofia–, el saber fer de les quatre convidades ha interpel·lat i ha interferit en els continguts de la investigació de ‘La ola en la mente’.

Amb la proposta d’Isabel de Naverán, l’IVAM convida els públics a participar de les àrees d’investigació del seu primer programa d’estudis ‘Articulacions’, entenent que l’art contemporani està en constant fricció amb altres disciplines del saber i les pràctiques culturals.

Isabel de Naverán (Getxo, 1976) investiga en l’encreuament entre l’art, la coreografia contemporània i la ‘performance’ en projectes de curadoria, edició i escriptura. La preocupació pel pas i l’ús del temps subjau en les seues investigacions, centrades en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives.

Descarregar nota de premsa

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) torna a la Fira Internacional d’Art Contemporani d’Espanya, ARCOmadrid 2023, amb una selecció de les seues publicacions més recents, dins de l’espai reservat per a ArtsLibris, la Fira Internacional del Llibre d’Artista, el Fotollibre i l’Autoedició.

Aquesta selecció permet oferir un repàs per la programació del museu valencià, una relectura de la seua col·lecció i de les seues principals línies d’investigació, a través de més d’una vintena de títols. El conjunt pretén, així mateix, manifestar l’atenció a la tasca editorial que desenvolupa actualment l’IVAM, així com l’especificitat de cada exposició, elaborant catàlegs que constitueixen una peça més en diàleg amb la resta de la mostra.

Dins d’aquesta selecció, que es podrà veure en la fira del 22 al 26 de febrer, hi ha una important presència d’artistes valencianes i valencians com Carmen Calvo, Ana Penyas, Mar Arza, Jordi Teixidor o Guillermo Ros; publicacions que destaquen per la singularitat en la seua producció com ‘Assajos sobre lo cutre. Lectures de l’Arxiu Miguel Benlloch’; coproduccions com en el cas del catàleg d’Anna Boghiguian junt amb S.M.A.K i MGKSiegen, o ‘Indústria. Matrius, Trames i Sons’ junt amb Archive Books.

Un altre conjunt de publicacions dona compte de la col·lecció de l’IVAM, com ‘Pinazo en l’espai públic’, ‘Julio González Raonat. Vol I i II’, la sèrie de ‘50 obres mestres en la col·lecció de l’IVAM. 1900-1950’, ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ o ‘Art en una terra erma. 1939-1959’.

Amb la presència de l’IVAM en ARCOmadrid, com a lloc de trobada per a les arts, la institució museística ofereix el seu suport al sector artístic valencià i dona visibilitat a alguns dels projectes desenvolupats en el museu en els dos últims anys.

Botiga-llibreria
En aquesta mateixa línia de posada en valor del treball curatorial i d’investigació que es materialitza en les seues publicacions, l’IVAM ha remodelat la seua botiga-llibreria per a oferir un espai específic per a la consulta i l’adquisició de les publicacions, integrat en el vestíbul del museu.

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) celebra aquest dissabte el seu 34é aniversari amb entrada gratuïta durant tota la jornada, a més del regal d’una ‘tote bag’ multiusos de tela per als primers 500 visitants.

El 18 de febrer de 1989 va obrir les portes l’IVAM com el primer museu de titularitat autonòmica d’art modern i contemporani en un edifici de nova planta al barri del Carme. El museu albergava àmplies sales destinades a exposicions permanents i temporals, sent la més rellevant la dedicada a Julio González, i la seua programació molt prompte el va convertir en una referència més enllà de l’àmbit artístic nacional.

Aquest dissabte es compleixen 34 anys des del seu naixement i el museu valencià ho celebra amb tots els assistents que s’acosten fins al centre de Guillem de Castro. El públic que visite l’IVAM tindrà l’oportunitat de conéixer la mostra recentment inaugurada a la galeria 1, ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’, que aprofundeix en la creació d’imatges, en les connexions entre la pintura i l’edició i en l’experimentació gràfica de l’artista escandinau.

La galeria 3 de l’IVAM proposa una reflexió sobre el treball de la llar i les cures a través del projecte de la investigadora social Alba Herrero i la il·lustradora Ana Penyas, Premi Nacional de Còmic 2018, amb el títol ‘En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures’.

L’oferta de l’IVAM es completa amb la mostra dedicada a Teresa Lanceta i amb noves mirades sobre les obres d’Ignacio Pinazo i Julio González en les exposicions ‘Pinazo en l’espai públic’ i ‘Ser artista. Julio González’.

• L’exposició aprofundeix en l’edició i l’experimentació gràfiques de l’aclamat pintor danés

• Formada per més de 200 peces, algunes de les quals són inèdites, repassa totes les seues etapes creatives a través de pintures, dibuixos, gravats, publicacions i col·laboracions

València (15.02.23). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’, una mostra que aprofundeix en la creació d’imatges, en les connexions entre la pintura i l’edició i experimentació gràfiques de l’aclamat pintor danés i desplega tot el seu univers creatiu.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita; el comissari de l’exposició, Ellef Prestsæter; el director del Museum Jorn, Jacob Thage, i Fernando Canós, subdirector general de la Territorial Est de Banc Sabadell en representació de la Fundació Banc Sabadell, han presentat als mitjans la mostra que s’inaugura el dijous 16 de febrer a l’IVAM Centre Julio González.

“L’exposició pretén oferir una mirada complexa i diferent sobre aquest artista fonamental del segle XX, posant Jorn en context, atenent diverses situacions múltiples i superposades que van definint la seua trajectòria”, ha destacat Nuria Enguita sobre la mostra que recorre totes les etapes de l’artista a través de més de 200 peces, algunes de les quals són inèdites, entre pintures, dibuixos, gravats, publicacions i col·laboracions.

Produïda per l’IVAM, en col·laboració amb el Museum Jorn de Silkeborg i el suport de la Fundació Banc Sabadell, l’exposició és la més extensa de quantes s’han fet sobre l’obra del pintor danés a l’Estat espanyol.

Segons Nuria Enguita, “la idea més estesa entorn de la figura d’Asger Jorn el presenta com un pintor expressionista, adscrit al grup Cobra. Però aquesta mirada oblida la seua faceta d’escriptor, activista i editor, i el caràcter decididament poètic i polític de la seua activitat”.

En aquest sentit, la directora de l’IVAM ha explicat que “aquesta exposició implica una reformulació important del treball de Jorn”, entre altres qüestions, perquè “emfatitza la importància de la imatge en els processos de pensament, documenta la dialèctica entre el treball col·lectiu i la creació individual i presenta el projecte d’investigació d’art popular escandinau que va emprendre en els anys seixanta, amb el nom d’Institut Escandinau de Vandalisme Comparat”.

Per la seua banda, el director del Museum Jorn ha assenyalat que aquesta exposició engloba “gran part de les millors obres de Jorn”, considerat “l’artista escandinau més important després de la II Guerra Mundial”.

Asger Jorn, en situació
Comissariada per l’historiador de l’art noruec Ellef Prestsæter, l’exposició es desplega al llarg de les cinc sales de la galeria 1 de l’IVAM per a mostrar l’heterogeneïtat dels treballs de Jorn i les seues múltiples connexions. “Una relació que va des del dibuix automàtic que va fer Asger Jorn en 1946, durant una estada a la ciutat sueca de Saxnäs, fins a les seues últimes pintures en la dècada de 1960”, ha detallat.

El títol de la mostra fa referència “a la creació oberta de Jorn, un art experimental i lliure, que no està dissociat del món, sinó que entén l’artista com a part implicada. Jorn volia que l’art fora social”. Per al comissari de la mostra, “els enemics de la creació oberta són aquells que intenten plantejar un objectiu concret per a l’art, que el redueixen a un únic significat, restringint-ne la llibertat”.

En el centre de la galeria es despleguen els dibuixos, les pintures, l’obra gràfica i les pel·lícules junt amb els seus dibuixos lluminosos que conformen el que Jorn va anomenar ‘Mite mut’. Així mateix, es mostren els treballs desenvolupats entorn del grup Cobra i la Internacional Situacionista.

“Asger Jorn va ser un artista capaç d’aconseguir un equilibri entre el popular i el singular i extraordinari”, en paraules d’Ellef Prestsæter, que ha insistit en la importància dels llibres en l’obra de Jorn “com a mitjà productiu en connexió amb la pintura”, i que es presenten en la mostra d’una manera performativa a través de la videocreació.

L’obra de Jorn, des de la contemporaneïtat
En consonància amb la insistència de Jorn a abordar la història com un artista en actiu, diversos artistes han sigut convidats a abordar el llegat de Jorn des d’una perspectiva contemporània. D’aquesta manera, l’exposició inclou una pel·lícula de Per Kirkeby homenatge a Jorn, obres encarregades per l’artista danesa Anna Sofie Mathiasen, una videocreació en què dona vida al dibuix de Saxnäs. Per la seua banda, el grup d’art i investigació de l’Institut Escandinau de Vandalisme convida els visitants a crear les seues pròpies interpretacions del mateix dibuix, integrant aquestes creacions anònimes en l’exposició, ja que, segons el comissari, “l’objectiu en aquesta mostra no ha sigut explicar el significat de l’art, sinó convidar a experimentar-lo com ho faria Jorn”.

Obra també d’Anna Sofie Mathiasen és la intervenció, de grans dimensions, que es pot veure en la fatxada del museu. Es tracta d’una interpretació de l’Odradek, l’enigmàtica criatura inventada per Franz Kafka en el conte que el mateix Asger Jorn va traduir al danés.

“Les pràctiques artístiques d’Asger Jorn són hui un exemple imprescindible. Suposen una obertura de la mirada cap a un coneixement profund i crític del present, exercit des d’una consciència social i un compromís estètic, entenent l’art com a eina transformadora”, ha conclòs Nuria Enguita.