L’IVAM desplega la creació oberta de l’artista danés Asger Jorn

• L’exposició aprofundeix en l’edició i l’experimentació gràfiques de l’aclamat pintor danés

• Formada per més de 200 peces, algunes de les quals són inèdites, repassa totes les seues etapes creatives a través de pintures, dibuixos, gravats, publicacions i col·laboracions

València (15.02.23). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’, una mostra que aprofundeix en la creació d’imatges, en les connexions entre la pintura i l’edició i experimentació gràfiques de l’aclamat pintor danés i desplega tot el seu univers creatiu.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita; el comissari de l’exposició, Ellef Prestsæter; el director del Museum Jorn, Jacob Thage, i Fernando Canós, subdirector general de la Territorial Est de Banc Sabadell en representació de la Fundació Banc Sabadell, han presentat als mitjans la mostra que s’inaugura el dijous 16 de febrer a l’IVAM Centre Julio González.

“L’exposició pretén oferir una mirada complexa i diferent sobre aquest artista fonamental del segle XX, posant Jorn en context, atenent diverses situacions múltiples i superposades que van definint la seua trajectòria”, ha destacat Nuria Enguita sobre la mostra que recorre totes les etapes de l’artista a través de més de 200 peces, algunes de les quals són inèdites, entre pintures, dibuixos, gravats, publicacions i col·laboracions.

Produïda per l’IVAM, en col·laboració amb el Museum Jorn de Silkeborg i el suport de la Fundació Banc Sabadell, l’exposició és la més extensa de quantes s’han fet sobre l’obra del pintor danés a l’Estat espanyol.

Segons Nuria Enguita, “la idea més estesa entorn de la figura d’Asger Jorn el presenta com un pintor expressionista, adscrit al grup Cobra. Però aquesta mirada oblida la seua faceta d’escriptor, activista i editor, i el caràcter decididament poètic i polític de la seua activitat”.

En aquest sentit, la directora de l’IVAM ha explicat que “aquesta exposició implica una reformulació important del treball de Jorn”, entre altres qüestions, perquè “emfatitza la importància de la imatge en els processos de pensament, documenta la dialèctica entre el treball col·lectiu i la creació individual i presenta el projecte d’investigació d’art popular escandinau que va emprendre en els anys seixanta, amb el nom d’Institut Escandinau de Vandalisme Comparat”.

Per la seua banda, el director del Museum Jorn ha assenyalat que aquesta exposició engloba “gran part de les millors obres de Jorn”, considerat “l’artista escandinau més important després de la II Guerra Mundial”.

Asger Jorn, en situació
Comissariada per l’historiador de l’art noruec Ellef Prestsæter, l’exposició es desplega al llarg de les cinc sales de la galeria 1 de l’IVAM per a mostrar l’heterogeneïtat dels treballs de Jorn i les seues múltiples connexions. “Una relació que va des del dibuix automàtic que va fer Asger Jorn en 1946, durant una estada a la ciutat sueca de Saxnäs, fins a les seues últimes pintures en la dècada de 1960”, ha detallat.

El títol de la mostra fa referència “a la creació oberta de Jorn, un art experimental i lliure, que no està dissociat del món, sinó que entén l’artista com a part implicada. Jorn volia que l’art fora social”. Per al comissari de la mostra, “els enemics de la creació oberta són aquells que intenten plantejar un objectiu concret per a l’art, que el redueixen a un únic significat, restringint-ne la llibertat”.

En el centre de la galeria es despleguen els dibuixos, les pintures, l’obra gràfica i les pel·lícules junt amb els seus dibuixos lluminosos que conformen el que Jorn va anomenar ‘Mite mut’. Així mateix, es mostren els treballs desenvolupats entorn del grup Cobra i la Internacional Situacionista.

“Asger Jorn va ser un artista capaç d’aconseguir un equilibri entre el popular i el singular i extraordinari”, en paraules d’Ellef Prestsæter, que ha insistit en la importància dels llibres en l’obra de Jorn “com a mitjà productiu en connexió amb la pintura”, i que es presenten en la mostra d’una manera performativa a través de la videocreació.

L’obra de Jorn, des de la contemporaneïtat
En consonància amb la insistència de Jorn a abordar la història com un artista en actiu, diversos artistes han sigut convidats a abordar el llegat de Jorn des d’una perspectiva contemporània. D’aquesta manera, l’exposició inclou una pel·lícula de Per Kirkeby homenatge a Jorn, obres encarregades per l’artista danesa Anna Sofie Mathiasen, una videocreació en què dona vida al dibuix de Saxnäs. Per la seua banda, el grup d’art i investigació de l’Institut Escandinau de Vandalisme convida els visitants a crear les seues pròpies interpretacions del mateix dibuix, integrant aquestes creacions anònimes en l’exposició, ja que, segons el comissari, “l’objectiu en aquesta mostra no ha sigut explicar el significat de l’art, sinó convidar a experimentar-lo com ho faria Jorn”.

Obra també d’Anna Sofie Mathiasen és la intervenció, de grans dimensions, que es pot veure en la fatxada del museu. Es tracta d’una interpretació de l’Odradek, l’enigmàtica criatura inventada per Franz Kafka en el conte que el mateix Asger Jorn va traduir al danés.

“Les pràctiques artístiques d’Asger Jorn són hui un exemple imprescindible. Suposen una obertura de la mirada cap a un coneixement profund i crític del present, exercit des d’una consciència social i un compromís estètic, entenent l’art com a eina transformadora”, ha conclòs Nuria Enguita.