LA CREACIÓ OBERTA I ELS SEUS ENEMICS: Asger Jorn en situació

Tothom coneix Asger Jorn. El millor dels pintors. A més, va fer de tot. Meravelles: és a dir, en tots els camps, va fer innovacions. Fins i tot estem començant a conèixer —i ací els endarrerits es veuran obligats a posar-se al dia— la seua contribució decisiva al nou urbanisme i a la creació d’una topologia situacionista. Per no parlar de la pintura desviada, que és una cosa molt diferent de la pintura ordinària; centenars de pàgines d’estudis sobre estètica, dels quals l’estètica mai no es recuperarà; l’obra de ceràmica més gran del món. I, per descomptat, del tapís. Asger Jorn mai va deixar d’eixir de la pintura, per tot arreu.
Michèle Bernstein, 1960

La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació presenta la singular trajectòria de l’artista danès Asger Jorn (1914-1973), membre fundador de moviments d’avantguarda com Cobra i la Internacional Situacionista. Tot i que sovint és aclamat com un pintor extraordinari, l’abast notable de la pràctica de Jorn mereix una exploració més àmplia. La creació oberta i els seus enemics fa llegibles els paràmetres experimentals de les múltiples activitats de Jorn, traçant les seues eixides i tornades a la pintura.

Per Asger Jorn, produir, recopilar i reelaborar imatges era una manera de transformar el món. El 1946 va realitzar un dibuix automàtic durant una estada a Saxnäs, un poble de Suècia i Sápmi (la terra del poble indígena Sámi). Més tard, amb llapis i paper transparent, va traçar una sèrie de dibuixos a partir de l’original i va convidar amics artistes a fer el mateix. El resultat va ser una proliferació d’interpretacions, entre les quals hi ha pintures notables i elaboracions teòriques. Per a Jorn, l’experiència va demostrar el valor dels experiments artístics. També va demostrar que una imatge està oberta a multitud d’interpretacions en funció de “l’activitat de l’espectador, que deixa de ser un espectador real”.

Seguint l’exemple d’aquest experiment, La creació oberta i els seus enemics presenta una visió més àmplia i atractiva d’Asger Jorn. L’exposició inclou obres encarregades per l’artista danesa Anna Sofie Mathiasen, així com per l’Institut Escandinau de Vandalisme Comparatiu (SICV), que han estat convidats a participar al llegat de Jorn des d’una perspectiva contemporània. Desenvolupada en estreta col·laboració amb el Museu Jorn a Silkeborg i comissariada per l’historiador de l’art Ellef Prestsæter, l’exposició va acompanyada d’un llibre complet que presenta traduccions de textos canònics i inèdits de Jorn, així com noves perspectives sobre la pràctica.

Col·labora: