Places categories: IVAM Centre Julio González

València (11.07.22). La col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) s’incrementa amb l’adquisició d’un conjunt de 18 obres d’onze artistes, huit dels quals són dones. El valor global de les peces que engrossiran els fons de l’IVAM ascendeix a més de 800.000 euros.

Entre els treballs adquirits s’inclouen tota mena de manifestacions artístiques, des de pintures, fins a escultures, instal·lacions, fotografies o dibuixos. Un conjunt d’obres que en essència ve a enfortir algunes de les principals línies de força de la col·lecció del museu valencià.

El llistat inclou treballs d’Ana Teresa Ortega (Alacant, 1952), Anna Boghiguian (el Caire, 1946), Cecilia Vicuña (Santiago de Xile, 1948), Ceija Stojka (Kraubath, Àustria, 1933 – Viena, 2013), Guillermo Ros (Vinalesa, 1988), Lenore Tawney (Lorain, Ohio 1907 – Nova York, 2007), Lola Lasurt (Barcelona, 1983), Miguel Benlloch (1954, Loja – 2018, Sevilla, Espanya), Oriol Vilanova (Manresa, 1980), Paz Errázuriz (Santiago de Xile, 1944) i Teresa Lanceta (Barcelona, 1951).

“La incorporació d’aquestes obres en la col·lecció reforça els eixos de la investigació que tenen a veure amb el treball de dones artistes de la generació dels seixanta i setanta, i la seua relació amb el cos; l’accent en pràctiques artístiques considerades subalternes, com la producció tèxtil o la desconstrucció de discursos hegemònics, des del vessant popular o els feminismes. Aquestes adquisicions, a més, aposten per donar suport a la creació contemporània, pròxima en el temps i en el context, pròxima en l’àmbit geogràfic, alhora que amplien la col·lecció en una esfera internacional”, ha explicat Nuria Enguita, directora de l’IVAM.

La selecció aprofundeix en la inclusió de huit dones artistes en moments diferents de les seues carreres: des de creadores, el reconeixement de les quals al llarg de la història es pretén reexaminar, així com altres que han sigut reconegudes i s’han fet imprescindibles per a la col·lecció que l’IVAM pretén construir.

L’IVAM aposta per fomentar la producció artística en la comunitat del seu entorn, sumant-hi una instal·lació del valencià Guillermo Ros, que va formar part del projecte específic que va desenvolupar per a la galeria 6. El Museu també adquireix 13 fotografies de Miguel Benlloch, artista d’origen valencià i un dels primers exemples d’art i activisme ‘queer’ a Espanya. De l’alacantina Ana Teresa Ortega, una creadora que va trencar els motles tradicionals del gènere fotogràfic en transformar les seues imatges en objectes escultòrics, es compra l’obra ‘Sense títol’ (1992), de la sèrie ‘Fotoescultures’.

Entre les peces adquirides destaquen les obres que incideixen en un dels eixos del Museu relacionat amb el treball tèxtil com a element constructiu i escultòric. És el cas de Lenore Tawney, una de les artistes més influents del moviment de l’art de la fibra sorgit després de la II Guerra Mundial, quan els artistes tèxtils van advocar per una reinterpretació dels processos manuals derivats de cultures ancestrals i van començar a experimentar amb nous materials i tècniques.

Un altre exemple és la sèrie ‘Handira’ de Teresa Lanceta, pionera de l’art tèxtil a Espanya, que inaugurarà una exposició a l’IVAM el pròxim 6 d’octubre. S’hi suma una obra de Cecilia Vicuña, una de les primeres grans estudioses del quipu, que va incorporar a la seua pràctica artística des dels anys seixanta.

L’IVAM també afig a la seua col·lecció peces que qüestionen els discursos hegemònics, com la instal·lació ‘From the Palace to the Ditch’ (‘Del palau a la rasa’) d’Anna Boghiguian, que s’exhibeix actualment al museu. La instal·lació, composta per 41 dibuixos, aborda la història del canal de Suez, quins van ser els interessos europeus en la seua construcció i quins els protagonistes de la seua explotació posterior. Uns díptics d’Oriol Vilanova, en els quals l’artista fa una relectura sobre l’Exposició Universal de París en 1937, o la denúncia del genocidi de la comunitat romaní a l’Alemanya nazi, de Ceija Stojka, aprofundeixen en aquesta línia de treballs.

Altres peces de dones artistes que se sumen a la col·lecció són una instal·lació de Lola Lasurt i dues fotografies de Paz Errázuriz de la seua sèrie ‘El circ’, sobre persones que funcionen fora dels camins preestablits per la societat.

València (05.07.22). El president de la Generalitat, Ximo Puig, lliurarà el Premi Julio González a l’artista Carmen Calvo (València, 1950) en una cerimònia que tindrà lloc el pròxim 14 de juliol a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La creadora multidisciplinària es converteix, així, en la tercera dona que el rep en els vint-i-dos anys d’història del guardó, després d’Annette Messager en 2018 i Mona Hatoum en 2020, i la primera valenciana.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, destaca que “Carmen Calvo és una de les artistes més representatives del panorama artístic actual, creadora d’un llenguatge molt personal en el qual els processos de memòria, somni o desig es canalitzen a través d’objectes i imatges del nostre arxiu cultural als quals dota de significats nous”. Una artista “compromesa amb l’art com a pràctica poètica i política, amb obres i instal·lacions que ens interpel·len sobre qüestions com la construcció de la identitat subjectiva i històrica, la violència o la desigualtat de les dones”, matisa.

El Premi Julio González es va instaurar l’any 2000 amb la finalitat de distingir aquelles persones que destaquen en l’àmbit de la creació artística. L’han rebut artistes tan influents com Georg Baselitz, Anish Kapoor, Robert Rauschenberg, Pierre Soulages, Frank Stella, Miquel Navarro, Eduardo Chillida, Jasper Johns, Christian Boltanski o Andreu Alfaro. Des de l’any 2016, el guardó és biennal i està dotat amb 20.000 euros.

Després de l’acte de lliurament, l’IVAM inaugurarà una exposició dedicada a Carmen Calvo que recorre tota la seua trajectòria i el seu procés creatiu. La mostra, que reuneix unes 70 peces, comença amb obres de finals dels anys seixanta del segle XX i culmina amb la presentació d’una instal·lació inèdita que té com a títol ‘La naturalesa agita’.

La col·lecció de l’IVAM compta amb 29 obres de Carmen Calvo, entre dibuixos, pintures, serigrafies, fotografies i instal·lacions. L’any 1990, l’IVAM li va dedicar una important retrospectiva que reunia tots els seus treballs. L’any 2007, el museu valencià li va consagrar una segona mostra que analitzava els últims quinze anys de la seua trajectòria, amb més de cent cinquanta obres entre instal·lacions, dibuixos, objectes, pintures i fotografies. Fa tres anys, la creadora va intervindre en la façana de l’IVAM amb un retrat de gran format, titulat ‘Els cels estan cosits’, que plantejava interrogants sobre la violència masclista, la discriminació sexual i la qüestió de gènere.

En este món hi ha persones un poquet pesades anomenades adultes. Entre els costums d’este col·lectiu està queixar-se de la joventut actual. Comentar emmurriats que la coia de joves hui en dia és el pitjor del pitjor, que vaja desastre de generació. Que no escolten música, sinó soroll. Que tenen gustos i inquietuds absurds. En definitiva, que no s’interessen per les qüestions que ells, els adults, consideren importants.

Poques vegades esta gent adulta deixa espai als joves per desenvolupar sense traves el que realment els apassiona. Cosa que els preocupa. El que els commou. Un d’estos escenaris on els joves prenen el poder és el programa Art i Context. Esta iniciativa de l’IVAM busca atraure a nous públics i també generar una xarxa de creadors amb poques primaveres acumulades. Com? Doncs mitjançant cinc projectes artístics i una amplíssima agenda de propostes diverses que giren al seu voltant.

De creació, de contextos, de joventut, de mirades digitals i de molts altres assumptes parlem amb la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, i els comissaris del projecte, Júlia Castelló i Ali Maderuelo. Ho fem en un nou episodi de Voces IVAM, el podcast de la 99.9 Plaza Radio que es cola a l’Institut Valencià d’Art Modern per xarrar sobre exposicions, processos de treball i sobre les bambolines del propi museu.

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita; el director de la Casa Museu Pinazo, José Ignacio Casar Pinazo, i l’artista LUCE han presentat als mitjans ‘Estudi Obert, LUCE. Un diàleg amb Pinazo en l’espai públic’. El projecte ha transformat una de les sales de l’IVAM en un taller on LUCE (València, 1989) treballarà i mostrarà les similituds del seu treball amb les obres de Pinazo.

“Ignacio Pinazo i LUCE comparteixen un interés mutu per l’observació de les accions i els hàbits col·lectius que es donen en l’espai públic”, ha explicat Nuria Enguita. L’exposició ‘Pinazo en l’espai públic’, reubicada a la galeria 6, mostra aquesta obsessió de l’artista de Godella per representar les multituds. Aquest nou projecte ens permet acostar-nos a la seua obra des d’una mirada contemporània, que també va ser la seua.

“Pinazo va pintar la vida al carrer i als pobles, amb les festes populars, el renou d’una vesprada de carnestoltes a l’Albereda, les eixides de les esglésies o les processons”, ha comentat la directora de l’IVAM, mentre que LUCE “és un creador que intervé en tota la ciutat”. Un artista “que ve dels codis de la pintura urbana i que investiga les associacions que es generen entre art i entorn, fomenta la comunicació amb la ciutat i convida a explorar-la per a comprendre el seu funcionament i de quina manera ens hi relacionem”, ha resumit.

Fins a l’11 de setembre l’IVAM Lab 2 es transforma en un estudi obert on el públic podrà trobar LUCE treballant i conversant en una taula al costat de la finestra. En aquest espai es mostren les obres que ha anat generant a partir del descobriment, el joc i la resignificació d’elements trobats a la ciutat i els seus voltants: tendals abandonats, balons encalats o pots de pintura amb mostres de colors.

José Ignacio Casar Pinazo va destacar durant la presentació les connexions entre ambdós creadors. “LUCE es fixa en els mateixos aspectes que Pinazo. Posa la mirada en detalls de la ciutat que li suggereixen idees que li fan entendre el territori”. El director de la Casa Museu Pinazo subratlla que “ambdós comparteixen una mateixa actitud de no centrar-se en les grans escenes, en els tòpics, sinó en altres detalls”.

“Aquesta manera de fer ciutat, capturar moments, buscar rareses, són els aspectes que m’han connectat amb l’obra de Pinazo”, ha agregat LUCE mentre comentava alguns dels seus treballs disseminats per la sala, presidida per una peça anomenada ‘Baló Pinazo’. Una obra, creada específicament per a activar-la durant les rutes per la ciutat, que servirà per a “descobrir noves maneres de relacionar-nos amb l’espai públic a partir de l’observació, l’acció i el joc”.

Els visitants també podran trobar en aquest estudi obert obres de LUCE com ara ‘Tub de gomes’, composta per 600 gomes recuperades al costat dels opis de la ciutat, donant valor a objectes que es consideren una deixalla. ‘Fins on arribe jo’ és un díptic que mostra la seua intervenció en un edifici de la costa llevantina en què, ajudat per un martell i un cisell, hi va fer tres forats. Després, amb un pal extensible, va traure el braç per a pintar la paret exterior fins on era capaç d’arribar. El resultat són tres cercles en forma de flor que ens parlen de com es pot fer una pintura de gran mida sense utilitzar bastides ni grues.

Durant la presentació LUCE ha fet al·lusió a la seua manera de trobar objectes per la ciutat en llocs perifèrics, abandonats o marginals. “Pinazo feia el mateix quan eixia a pintar sense saber el que podia cridar la seua atenció”, ha matisat Casar Pinazo sobre aquests ‘no-llocs’, espais on estem i pels quals passem però sense romandre.

“Tant l’obra de Pinazo com la de LUCE són cartografies subjectives, exercicis d’interpretació dels espais urbans. Ambdós artistes són catalitzadors i reproductors de tota una sèrie d’accions o experiències que sorgeixen d’habitar l’espai públic”, ha recordat Nuria Enguita.

El diàleg entre el taller de LUCE i l’exposició ‘Pinazo en l’espai públic’ es concretarà en diferents activitats, com una visita dialogada a càrrec de LUCE i el comissari Vicente Pla, o rutes per llocs de la ciutat de València registrats en les obres de Pinazo que coincideixen amb la geografia personal de LUCE.

València (29.06.22). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ofereix per primera vegada els textos de les seues exposicions en lectura fàcil. Les publicacions, accessibles i adaptades a les necessitats de tots els usuaris, estan disponibles sobre les mostres de ‘Zanele Muholi’, ‘Anna Boguiguian. A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat’ i ‘Anni i Josef Albers. L’art i la vida’.

La lectura fàcil és un mètode de comunicació textual perquè les persones amb dificultats de comprensió, permanents o transitòries, com discapacitat intel·lectual, deteriorament cognitiu, baixa alfabetització o insuficient domini de l’idioma, puguen entendre el que lligen. L’objectiu d’aquesta manera d’escriure és promoure la inclusió i l’exercici del dret a la participació i a l’autonomia de totes les persones.

Les guies han sigut dissenyades per a explicar les principals obres i les dades més importants de les exposicions seguint les directrius internacionals de l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i d’Inclusion Europe, amb recomanacions com l’ús de frases no molt llargues, d’un màxim de 3 línies, un tipus de lletra gran, paràgrafs curts o negretes per a ressaltar el text. Els textos de lectura fàcil estan en castellà i valencià, en format digital, són gratuïts i descarregables per mitjà del web del museu i també es poden trobar en la centraleta del museu o en les mateixes sales a petició dels usuaris.

Aquest projecte sorgeix de l’interés de l’IVAM per facilitar els continguts de la seua programació per a tots els públics. Els textos són fruit de la col·laboració de l’equip de mediació del museu i de validadors professionals que van certificar els continguts amb una metodologia d’acció participativa.

Els textos en lectura fàcil són un pas més en els objectius estratègics d’accessibilitat, inclusió i sostenibilitat de l’IVAM. El museu valencià ja va impartir diversos cursos de lectura fàcil per als seus treballadors amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat de fer arribar l’art a tot el món de manera senzilla.

Durant anys, l’anomenada ‘Ruta del Bakalao’ va estar atrapada en el calaix de l’estigma.  Afortunadament, des de fa un temps hi ha veus disposades a recuperar aqueixa memòria cultural i narrar-la més enllà de tabús i prejudicis. A aquesta tasca s’han entregat Alberto Haller, Moy Santana i Antonio J. Albertos, els responsables de Ruta gràfica. El disseny del so de València. Aquest projecte ha viatjat en el temps per a recopilar cartells, fulls de mà i altres materials il·lustrats que traguen de l’oblit una època d’ebullició artística en terres valencianes. El resultat ha sigut una exposició, que ha pogut veure’s recentment en l’IVAM, i un llibre publicat per l’editorial Barlin.

De tot això parlem amb Alberto Haller i  Antonio J. Albertos en aquest capítol de Voces IVAM, el podcast de la 99.9 Plaza Radio que es cola en l’Institut Valencià d’Art Modern per a xarrar sobre exposicions, processos creatius i sobre les bambolines del propi museu.