Places categories: IVAM Centre Julio González

• L’artista valenciana protagonitza una gran retrospectiva que revisa tota la seua trajectòria a través de més d’un centenar d’obres

València (08.04.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Soledad Sevilla amb una gran exposició que proposa un recorregut per tota la seua trajectòria, des dels seus començaments a la fi dels anys 60 en el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid fins a la seua obra més recent, com la sèrie en la qual homenatja a Eusebio Sempere, referent i amic.

“Els artistes escrivim novel·les on el primer capítol et porta a l’últim, com esta exposició que s’inicia a la fi dels 60 i abasta fins a 2023. Crec que he evolucionat amb coherència”. Ho ha expressat la pròpia creadora durant la presentació de l’exposició ‘Ritmes, trames, variables’, comissariada per Isabel Tejeda, que s’inaugura en l’IVAM el 9 d’abril.

Durant la presentació la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que esta exposició “marcarà una fita en l’IVAM” ja que Soledad Sevilla “és una de les més grans artistes”. La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha subratllat que es tracta d’“un merescut reconeixement a la carrera d’una artista que, igual que altres artistes espanyoles de la seua generació, ha de resituar-se en el lloc central del relat que la historiografia del segle XX la va apartar”.

Organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), en col·laboració amb l’IVAM, la mostra va tindre una primera versió en el museu madrileny on es va exposar fins al 10 de març de 2025. Manuel Segade, director de la pinacoteca madrilenya, ha incidit en “la importància de restaurar a artistes com Soledad Sevilla en el lloc que es mereixen en la història de l’art”. Així mateix, ha ressaltat “que se celebren projectes conjunts entre els museus nacionals i espere que es donen més projectes”.

“L’exposició en l’IVAM coincidix en el discurs, però es diferencia amb la del Museu Reina Sofia en les obres exposades, ja que s’ha incidit a mostrar aquelles que es troben en col·leccions valencianes”, ha matisat Blanca de la Torre.

La comissària Isabel Tejeda ha comentat la dificultat de seleccionar les peces que componen la mostra. “Soledad em va obrir el seu estudi de bat a bat, cada dia trobava una meravella. És el treball de 60 anys d’una artista fonamental que realitza una interessant anàlisi de l’espai i incorpora, al costat d’eixa geometria dels primers anys 60 i 70, la idea de la busca de la bellesa i de l’emoció, uns valors que en eixa època no estaven de moda”.

L’exposició reunix més d’un centenar d’obres i ocupa 6 sales de l’IVAM (la galeria 5 i la sala de la biblioteca per a la documentació de les instal·lacions), seguint un recorregut cronològic i circular des de les seues primeres obres geomètriques de finals dels 60 fins a les seues últimes obres. La comissària ha dissenyat un trajecte circular per a reforçar la idea de Soledad Sevilla que “els artistes ens passem la vida pintant el mateix quadre”, ha assenyalat.

Partix dels primers anys de Sevilla a València i de la seua formació en el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid on recull les influències de Jordi Teixidor, Yturralde, Elena Asins o Eusebio Sempere. Esta primera sala se centra en el desenvolupament de l’abstracció geomètrica dels seus primers treballs, peces en les quals fa ús del metacrilat transparent i de color.

Després avança fins a la seua etapa a Boston a través d’algunes de les seues sèries més emblemàtiques, com ‘Las Meninas’ (1982) o ‘Alhambras’ (1984-86), així com obres noves i documents fotogràfics i audiovisuals “que ajuden a contextualitzar”. També es mostra una instal·lació creada específicament per a esta exposició en l’IVAM, en l’ull de l’escala del vestíbul, que porta per títol ‘On estava la línia’, en la qual recrea una trama translúcida on juga amb la llum que entra pel finestral i l’arquitectura de la sala.

Soledad Sevilla (València, 1944) ha cultivat un estil únic al llarg dels seus 60 anys de carrera, caracteritzat per la puresa de la línia i el color, així com per la creació de formes a partir de mòduls geomètrics. La comissària ha explicat que el títol de l’exposició procedix d’unes anotacions en el quadern amb el qual l’artista va guanyar una beca per a estudiar a Boston. “Elements com la trama, la línia, els ritmes i les variacions són constants en totes les seues etapes”, ha indicat Isabel Tejeda.

L’exposició inclou peces procedents de col·leccions privades i d’institucions públiques com el propi IVAM, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Patrimonio Nacional Fundació Juan March, Fundació La Caixa o el Museo Reina Sofía.

• En la jornada participaran professionals i col·lectius que desenrotllen el seu treball en el context del Parc Natural de l’ Albufera i la Mar Menor
• La jornada culminarà amb la presentació del còmic realitzat per Miguel Brieva, del qual s’oferirà un exemplar gratuït als assistents

València (04.04.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acollirà dissabte que ve una jornada d’anàlisi i protecció del territori de l’Albufera en la qual intervindran els agents implicats en l’ús i gestió de l’aiguamoll. Dins d’esta activitat, l’IVAM acull la presentació de l’últim treball del dibuixant i escriptor Miguel Brieva, un còmic basat en les entrevistes que s’han realitzat en el marc d’esta iniciativa a diferents agents relacionats amb l’Albufera. Al final de la presentació, s’oferirà de manera gratuïta un exemplar de la publicació als assistents.

La jornada s’iniciarà en el Lab1 de l’IVAM amb una sessió de treball dinamitzada per Fent Estudi, en la qual participaran col·lectius i professionals que desenvolupen el seu treball en el context del Parc Natural de l’Albufera i el mar Menor. Es debatran els aspectes que l’Albufera compartix amb altres xarxes d’aiguamolls com la zona del mar Menor i es posaran en comú experiències de preservació i conservació del patrimoni natural dutes a terme en estos dos territoris.

Esta activitat s’emmarca en el context del projecte d’investigació Aigua Dolça, finançat per la European Climate Fundation, i és resultat de la col·laboració entre professionals de diferents àmbits de la Universitat Politècnica de València (experts en la gestió d’espais naturals i membres de la facultat de Belles Arts), Ecologistes en Acció i Antropolindo.

El projecte iniciat al desembre de 2023 ha recopilat diversos punts de vista sobre l’Albufera a través d’una sèrie d’entrevistes a agents socials relacionats amb este ecosistema, entre ells: pescadors, arrossers, biòlegs, guies de turisme, caçadors, activistes o altres habitants de l’Albufera, amb la finalitat de generar un relat coral sobre l’aiguamoll. Tota la informació arreplegada ha servit de base per a l’elaboració d’un còmic titulat ‘Aigua Dolça’ realitzat per l’il·lustrador Miguel Brieva que, en el marc d’esta jornada, es presentarà a l’Auditori de l’IVAM.

Còmic “Aigua Dolça”

El còmic inclou l’evolució històrica de l’Albufera i les diferents vivències d’este territori a través dels seus habitants. L’obra partix de les entrevistes que durant la investigació de la UPV es van realitzar a col·lectius com l’Associació de Veïns de Castellar-Oliveral, Pinedo i El Palmar, la Comunitat de Pescadors d’El Palmar, arrossers de Catarroja i El Saler, socis d’Acció Ecologista Agró i Ecologistes en Acció València, guies ornitològiques professionals de Visit Natura, la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera i la Societat de Caçadors de Sueca, entre altres.

L’objectiu del còmic elaborat per Miguel Brieva és entendre les diferents tensions que es manifesten en el territori, així com les aliances que es tixen per a protegir-lo, amb la intenció de reforçar els vincles i les connexions existents.

• El programa de la nova directora situa la col·lecció del museu com a epicentre, amb un espai propi i permanent
• De la Torre aposta per un increment de préstecs d’obres, intercanvis de col·leccions amb altres museus i coproduccions d’exposicions amb centres internacionals
• “Sota la direcció de Blanca de la Torre l’IVAM creixerà com a institució central del teixit cultural valencià i com un referent internacional”, afirma el conseller Rovira

València (03.04.25). El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha acompanyat a Blanca de la Torre en la seua presentació oficial com a nova directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). De la Torre, que va ser triada per unanimitat pels membres de la comissió de valoració, ha desgranat hui el projecte amb el qual va guanyar el concurs, basat en el patrimoni, la sostenibilitat, el territori i la internacionalització. “Estos són els eixos per a posicionar l’IVAM com un epicentre de l’art contemporani amb identitat pròpia”, segons ha explicat la nova directora.

La nova responsable del centre arriba amb un contracte de cinc anys. La seua proposta per a l’IVAM aborda la idea de patrimoni en clau de passat, present i futurs. Un altre pilar fonamental és la sostenibilitat entesa en quatre dimensions: mediambiental, social, econòmica i cultural. “La sostenibilitat servirà com a guia per a elaborar un context d’equanimitat que afavorisca una societat més justa, igualitària i inclusiva a través de la cultura”, ha destacat.

El tercer vèrtex del projecte passa per proposar un nou relat entorn de la idea de territori que inclou un pla d’internacionalització del museu, “sense descurar el context immediat”, ha matisat. Les armes que ha enumerat per a incidir en la internacionalització inclouen l’increment de préstecs d’obres, intercanvis de col·leccions amb altres museus, coproduccions d’exposicions amb museus internacionals i potenciar la presència del museu a través de la participació en esdeveniments internacionals de prestigi, entre altres.

Eixa aposta per la internacionalització és compatible amb atendre el context local, regional i nacional, ja que la cultura “és universal i sorgix des d’allò local”, ha assenyalat. “La meua intenció és promoure una incidència local i nacional dins d’un projecte internacional integral”.

Un altre dels puntals de la nova direcció de l’IVAM serà la transformació digital tant a nivell intern com a l’hora d’acostar el patrimoni a tota mena de públics, oferint experiències més dinàmiques i accessibles.

La col·lecció com a epicentre

En esta nova etapa la col·lecció de l’IVAM serà un dels pilars essencials que definirà la seua identitat pel que la directora planteja un espai permanent “on els visitants puguen recórrer la història de l’art contemporani nacional i global”. Este espai mostrarà obres icòniques d’artistes emblemàtics dels fons del museu “destacant obres clau de l’art valencià i espanyol”, ha subratllat Blanca de la Torre.

Pel que respecta a la política d’adquisicions, la proposta se centra en identificar absències i buits en la col·lecció de l’IVAM per a adquirir peces estructurals. A més d’incloure grans noms de l’escena internacional en la col·lecció del museu, la directora de la institució ha esmentat la importància de l’art valencià contemporani i la influència del col·lectiu artístic de la Comunitat.

Programació transdisciplinar

En relació amb la programació d’exposicions, la columna vertebral serà la col·lecció que servirà com a marc per a establir “referències, trets i punts de fuga en la delineació de les narratives”.

De la Torre ha apuntat algunes de les línies mestres que guiaran la programació, com l’accessibilitat, donar visibilitat a les arts de la Comunitat, suport al circuit galerístic valencià, equilibri entre trajectòries artístiques i entre tipologies d’exposicions i, especialment, la transdisciplinarietat. “Esta línia és fonamental ja que el meu projecte proposa la inclusió d’un component transdisciplinar que enriquisca els llenguatges de l’art contemporani a partir d’altres propis de diverses disciplines”.

Educació, mediació, activitats i biblioteca

El projecte per a la nova etapa de l’IVAM prestarà també especial atenció a la biblioteca i centre de documentació, així com a l’educació, mediació i activitats que no es conceben com a “complementàries” o meres extensions. Este vessant serà molt rellevant, promovent experiències “intergeneracionals i transgeneracionales”.

Blanca de la Torre ha finalitzat subratllant que les propostes estaran alineades amb una programació “plural, equilibrada i pròxima, amb un enfocament constant en la igualtat de gènere, l’accessibilitat i la inclusió”.

Identitat pròpia i projecte ambiciós

Per part seua, el conseller José Antonio Rovira s’ha mostrat convençut que Blanca de la Torre “aportarà una identitat pròpia i serà capaç de projectar la imatge d’una institució responsable, ambiciosa i inspiradora”. “Sota la seua direcció, l’IVAM creixerà com a institució central del teixit cultural valencià i com un referent internacional de l’art modern i contemporani”, ha ressaltat.

Així mateix, ha destacat que “s’inicia una nova etapa marcada per l’excel·lència, la projecció internacional i el compromís amb l’impuls d’una institució que és un referent cultural i un patrimoni comú de tots els valencians”.

• La nova directora de l’IVAM signarà un contracte per una durada de cinc anys, des de l’1 d’abril

València (25.03.25).

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es nomena a Blanca de la Torre nova directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).

El nomenament, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, es produïx a proposta del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, després d’haver sigut sentida la proposta pel consell rector de l’IVAM.

La proposta del nomenament de la historiadora Blanca de la Torre va ser acordada per unanimitat per la comissió de valoració del procés de selecció per a la nova direcció de l’IVAM el passat 11 de març. Així mateix, este dilluns es va donar compte del procés al consell rector de l’IVAM.

Amb el nomenament de Blanca de la Torre s’inicia una nova etapa en el museu valencià amb un contracte de direcció que tindrà una duració de cinc anys i es farà efectiu des de l’1 d’abril.

De la Torre serà la novena directora de l’IVAM -des de la creació del museu en 1986- després de Tomás Llorens, Carmen Alborch, José Francisco Yvars, Juan Manuel Bonet, Kosme de *Barañano, Consuelo Císcar, José Miguel G. Cortés i Nuria Enguita.

És doctora en Belles Arts, llicenciada en Història de l’Art i Màster en Disseny d’Espais Expositius, amb una extensa trajectòria en el comissariat d’exposicions, la investigació, la gestió cultural i la direcció de projectes.

Actualment, ocupa el càrrec de comissària en cap de la Biennal de Hèlsinki, Finlàndia. Recentment, també ha exercit la funció de comissària en cap de la 15 Biennal Internacional de Conca (l’Equador) i ha sigut codirectora artística del programa Overview Effect en el Museu d’Art Contemporani de Belgrad (MoCAB). Ha format part de comités assessores d’institucions, organitzacions i col·leccions, tant públiques com privades, en l’àmbit nacional i internacional.

Al llarg de més de dos dècades, Blanca de la Torre ha dirigit projectes, comissariat exposicions i col·laborat amb museus i institucions artístiques a Europa, els Estats Units, Àsia i Amèrica Llatina.

Tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, ha publicat més d’un centenar de textos en mitjans especialitzats i participa regularment en conferències, jurats i esdeveniments teòrics.