Malevich

Kazimir Malévich (Kíev, 1878 – Sant Petersburg, 1935), creador del Suprematisme i figura de transcendental importància en l’art modern, va desenvolupar una ingent labor teòrica, traducció filosòfica de la seua pràctica pictòrica, i una investigació formal que va transformar la pintura, l’arquitectura, la tipografia i les arts aplicades a Europa. L’exposició presenta quaranta-dos olis datats entre 1900 i 1933, procedents del Museu Estatal Rus de Sant Petersburg, representatius de tots els temes i estils de l’artista.

Després d’una època impressionista, el seu interés per les propostes plàstiques innovadores li van portar a relacionar-se amb Larionov, Goncharova i Kandinsky, exposant en Valet de Carreux i amb els membres de La Unió de la Joventut i Der Blaue Reiter. En 1913 va participar en el Congrés de Futuristes de totes les Rusies i va dur a terme una investigació formal sobre les icones russes i l’obra de Cézanne, Picasso i Léger, de la qual van resultar els seus quadres cubo-futuristes i una transició cap a l’abstracció pura, concretada en el posterior Suprematisme de la seua creació. Durant els quatre anys següents va desenvolupar una intensa activitat: va exposar en el Saló dels Independents de París, va presentar pintures suprematistes en la mostra futurista 0’10, va publicar Desde el cubismo y el futurismo al suprematismo. Nuevo realismo pictórico, i la seua obra emblemàtica Cuadrado blanco sobre fondo blanco va figurar en l’II Saló de l’Estat de Moscou.

En la seua apreciació de les avantguardes de l’època, va considerar el neoplasticisme holandés com el més valgut dels moviments artístics occidentals i el més pròxim als seus supòsits teòrics que insistien en la busca de noves representacions de la realitat, estructurades amb un llenguatge basat en la certitud de les ciències, la intuïció i els sentiments comuns, un art funcionalista en la seua perspectiva social que, de manera deliberada, defugia tota referència a la realitat concreta. Va poder aplicar la seua metodologia en l’Institut d’Art de Kíev i va visitar la Bauhaus de Dessau on impartia classes Moholy-Nagy, un dels seus principals seguidors.