Equipo Realidad

La trajectòria artística de Equipo Realidad es va iniciar a mitjan dels anys seixanta, dins de la significativa renovació plàstica que es va originar a Espanya entorn d’Estampa Popular. Aquest col·lectiu, enfrontant-se no sols a l’art oficial franquista sinó també als plantejaments de l’Informalisme, va qüestionar els canals establits per a la difusió social de l’art. D’ací va derivar la tendència “crònica de la realitat” (Joan Genovés, Equipo Crónica, Equipo Realidad), que proposava la utilització d’imatges difoses pels mitjans de comunicació de masses per a estructurar composicions de fort contingut crític.

L’exposició presenta obres de les diferents etapes de l’evolució de Equipo Realidad des de  la seua fundació en 1966 pels pintors Jordi Ballester (València, 1941-2014) i Joan Cardells (València, 1949-2019) fins a la seua dissolució en 1976. Al costat de les creacions plàstiques s’inclouen diversos materials d’intervenció, decorativa i gràfica, en locals públics i en revistes universitàries d’agitació política, realitzats en alguns casos en col·laboració amb altres pintors com Joan Antoni Toledo; així mateix s’exhibeixen els originals del còmic titulat Goddy Rampt contra los vampiros (Coágulos y sanguijuelas) dibuixat en 1968-1969 per Equipo Realidad amb guió de José Gandia Casimiro.

En la seua primera etapa, que es va prolongar fins a 1969, Equipo Realidad va realitzar les seues obres amb pintures planes (acrílic sobre taula), amb marcades influències de tractaments pop i procediments narratius on es manifesten directament les activitats antifranquistes de Ballester i Cardells. Els contactes a París amb la Nova Figuració, i sobretot amb els components del Saló de la Jeune Pinture (Aillaud, Arroyo, Erró, Recalcati entre altres), els va confirmar en una sensibilitat figurativa desafiadorament crítica.

Després d’un període de transició a Itàlia, a partir de 1972 Equipo Realidad va iniciar una trajectòria antoanalítica, sota la forma de sèries successives amb els títols genèrics de Hogar, dulce hogar, Del antiguo y ropajes, Retrato de un retrato del retrato de un… i Hazañas bélicas. Aquests títols mostren el seu interés pels ensenyaments tradicionals a les escoles de Belles Arts, aplicades per Ballester i Cardells en el tractament irònic d’imatges quotidianes i emblemes mitològics, pictòrics i polítics.