Naum Gabo i el concurs per al Palau dels Soviets. Moscou 1931-1933

Naum Gabo (Briansk, Rússia, 1890 – Waterbury, els EUA, 1977) és una de les figures emblemàtiques de l’art modern, l’aportació del qual ha sigut fonamental per al desenvolupament de l’experimentació abstracta. En 1920, després d’investigar en el cubisme analític, el futurisme i el suprematisme de Kazimir Malévich, va publicar en col·laboració amb el seu germà Antoine Pevsner el Manifest Realista, el primer text teòric del constructivisme. Eixa declaració de principis conté, en essència, els supòsits sobre els quals gravitarà la posterior obra de Gabo, inclòs el seu projecte per al Palau dels Soviets (1931-32): la línia no ha de ser més que una indicació de les forces i els ritmes de l’objecte; el volum ha de ser rebutjat com a expressió espacial: la profunditat i la transparència la substitueixen. Tals afirmacions se situen en l’origen de tot art que trenca amb la sensibilitat i l’expressió per a basar-se, únicament, en la raó i la ciència.

L’exposició presenta el projecte de Naum Gabo per a la construcció del Palau dels Soviets, un dels concursos d’arquitectura més importants de la primera meitat de segle. L’edifici seleccionat hauria de ser la contrapartida oriental al Palau de les Nacions de Ginebra. Al concurs van concórrer trenta projectes, alguns d’importants arquitectes de l’època com Hans Pelzig, Erich Mendelsohn, Walter Gropius, els germans Perret o Le Corbusier.

El treball de Gabo va intentar reflectir les seues concepcions artístiques, presentant un sistema constructor innovador. No obstant això, el jurat no li va prestar excessiva atenció, sent factors determinants que Gabo haguera abandonat Rússia en 1922 i que no fora una figura de renom en el món arquitectònic. El projecte triat va ser el de l’arquitecte rus Boris Iofan, que proposava un edifici de 415 metres d’altura, el més alt del món, rematat per una gegantesca figura de Lenin que hauria d’eclipsar l’Estàtua de la Llibertat.

Entorn del projecte de Gabo, la mostra presenta dissenys per al concurs que aproximen a l’espectador als estils arquitectònics que han marcat la pauta en aquest segle i, també, a la megalomania d’una època i d’un règim polític.