Jean-Pierre Bertrand

La creació contemporània, especialment la realitzada a partir de la dècada de 1970, es caracteritza per la utilització quasi indiscriminada de tècniques, la combinació exhaustiva de referents i la transició entre matèries amb llibertat i sense prejudicis. Jean-Pierre Bertrand respon a aquell perfil d’artista que va realitzar estudis de cinema, va dirigir pel·lícules, es va endinsar en el món de l’art i es va quedar allí resolent amb pintures, objectes, materials bastards i plantejaments estructurals, un principi bàsic de la creació multidisciplinària: com bregar amb l’espai i el temps de representació. Bertrand (París, 1937 – 2016), va estudiar a l’Escola Tècnica de Cinema entre 1955 i 1957; des de llavors i fins a 1969 es va dedicar a treballar com a càmera en produccions cinematogràfiques i televisives i és, cap al final de la dècada de 1960, quan afronta una sèrie de projectes més personals i independents a Buenos Aires, Roma, Hamburg o Madrid. A partir dels anys setanta exposa regularment.

L’interès que demostra sobre els procediments visuals i les seues maneres d’exposar-los el porta a mesclar tècniques, recursos i conclusions, fins al punt de necessitar una certa desconstrucció dels processos que deriva en pràctiques de classificació matèrica diversificada, generació d’arxius o atles d’informacions esmicolades. El seu principi creatiu s’estructura com un film, amb les seues corts, seqüències, ritmes, ambients… i gran part del seu interès subratlla la diferència entre l’acció de les coses i la del temps sobre elles, per exemple com preserva o corromp la sal continguda en un recipient de plom o d’alumini, més enllà de l’esperat o el previsible. Aquestes reflexions espaciotemporals impliquen també l’atenció de qui observa, als qui Bertrand sempre aspira a traure’ls de la seua còmoda postura de simples espectadors. La mostra va interrelacionar dibuix, pintura, escultura o vídeo al llarg de nou sales.