Eva Hesse

El programa expositiu de l’IVAM ha dedicat una atenció preferent a l’evolució de les manifestacions artístiques que en l’últim terç del segle passat operaven amb el mateix esperit experimental de les avantguardes històriques ampliant les possibilitats espacials i expressives de l’objecte. En aquest context la posició d’Eva Hesse (Hamburg, 1936 – Nova York, 1970) aconseguia superar les categories definides pel post-minimal i l’art conceptual, oposant una idea més romàntica de l’artista present i “encarnat” en la seua obra. El seu treball escultòric l’ha situada com a una de les artistes més influents d’aquest últim terç del segle XX per les seues reivindicacions feministes d’essencialitat corpòria. Aquesta exposició ofereix una visió de la seua breu trajectòria, des de les seues primeres pintures i dibuixos pròxims a l’expressionisme abstracte fins a les seues monumentals escultures en fibra de vidre.

A mitjan dels seixanta va començar a explorar les possibilitats d’una versió “blana” de l’escultura, treballant amb materials flexibles i reciclats, fàcilment deformables. Eixes experiències van originar les seues escultures de làtex i fibra de vidre dels anys 1967-1970, un nou llenguatge que es recolzava en les característiques dels materials. Eva Hesse va concedir gran importància als aspectes incontrolables de l’univers de les sensacions i va crear formes orgàniques i indeterminades que establien analogies entre l’escultura i el cos humà i el caràcter efímer de tots dos.

La mostra retrospectiva del Guggenheim Museum de Nova York de 1972 va donar a conéixer els diaris d’Eva Hesse, en els quals es van descobrir les intricades relacions entre allò verbal i  el visual en la seua vida i en el seu art, la preocupació per la psicoanàlisi i les teories freudianes sobre la sexualitat, i van permetre també calibrar la dimensió personal del seu procés creatiu que la va situar com a una figura decisiva en el panorama artístic dels anys seixanta. L’obra de Hesse va buscar la unió de l’art i la vida, la inevitabilitat del sentiment i l’absurd.