Tom Otterness

Una part de l’escultura de les dècades 1980 i 1990 va trobar en el narratiu el seu concepte, pel qual la manera d’expressar-se era una clau estètica. Les peces es desenvolupen en escenes que conten històries, que pretenen emular la literatura o les cròniques urbanes, que empren un gran nombre de referents (contes, rondalles, esdeveniments històrics novel·lats…) per a expressar-se. Juan Muñoz, Charles Simonds o Tom Otterness (Kansas, els EUA, 1952) són clars exemples, així mateix, de necessitar una escenografia on ocórreguen aquestes narracions. En el cas de The Tables (Les taules, 1986-1987), Otterness pren diverses decisions que augmenten la seua voluntat perquè allò que calga explicar-se es faça en un context col·lectivitzat, compartit. La peça consta de tres taules de càmping construïdes en acer i bronze, sobre les quals actuen una sèrie de personatges, més de cent figures, realitzats amb bronze.

L’estructura estipula una certa jerarquia d’escenes, amb personatges principals (com l’home que porta una falç a la mà esquerra o maquinàries) i nombroses escenes complementàries. Els significats caldria trobar-los en una visió un poc distòpica de la societat i el futur humans, mentre que la disposició, sobre les taules, entaula un diàleg entre obra i públic més pròxim al joc que a la lliçó historicoartística. La narració entronca amb la disposició espacial que empren els dibuixos animats (Krazy Kat és una referència indubtable), així com els grans contes infantils d’iniciació, com són Alícia al País de les meravelles o Els viatges de Gulliver. La comparació amb aquest és precisa, quasi òbvia, perquè la grandària diversa dels protagonistes convida a pensar en mons de fantasia on l’alçada actua com a poder físic i simbòlic.