L’art d’avantguarda a Txecoslovàquia, 1918-1938

Txecoslovàquia va aconseguir en el període d’entreguerres (1918-1939) un extraordinari desenvolupament intel·lectual i artístic, al mateix temps que es va convertir en punt de trobada de les cultures europees. Durant eixos anys, l’avantguarda txecoslovaca va aportar una obra molt significativa que es va situar en la línia més innovadora del panorama internacional.

Aquesta àmplia exposició sobre l’avantguarda a Txecoslovàquia arreplega més de cinc-centes obres d’artistes tan importants com Karel Teige, Jindrich Styrsky, Toyen, Frantisek Kupka, Josef Sudek i Jaromír Funke, entre altres, i inclou escultura, pintura, disseny, fotografia, fotomuntatge i arquitectura. La mostra s’articula en tres seccions ordenades cronològicament dedicades als diferents moviments que van sorgir en aquest escenari espaciotemporal: Constructivisme i Poetisme (1918-1930), Abstracció (1923-1938) i Funcionalisme i Surrealisme (1928-1938).

L’estat txecoslovac independent va nàixer després de la caiguda de la monarquia austro-hongaresa en la Primera Guerra Mundial i, fins a l’ocupació nazi en 1939, va ser un territori en el qual es van donar unes condicions especialment favorables per a l’art. Per la seua situació geogràfica i composició ètnica, va arreplegar contribucions culturals d’Europa occidental i oriental, del nord i del sud. També, sent l’única democràcia centreeuropea que presentava circumstàncies polítiques i econòmiques favorables, va permetre als artistes canalitzar les seues idees i, en moments crítics, va servir de refugi per a molts artistes d’avantguarda que fugien dels règims totalitaris, de l’un o l’altre signe, instaurats als seus països d’origen.

Al costat d’una pràctica professional intensa, els artistes txecoslovacs van elaborar argumentacions teòriques, d’inequívoc compromís social, en les quals van identificar el progrés amb l’art modern i van reivindicar la necessària presència d’aquest en la vida quotidiana. En conseqüència, la pintura, l’escultura i, especialment, l’arquitectura i les arts aplicades, com a vehicles idonis per a aconseguir aquests propòsits, van conéixer un desenvolupament notable. Es pot afirmar que, en eixa època, l’avantguarda txecoslovaca va oferir una interpretació alternativa dels grans temes de l’art contemporani, com poden ser la funció social de l’artista i la dicotomia entre alta cultura i cultura popular.