Places categories: Territori

En la nostra primera visita a Palanques, en desembre del 2022, les campanes donaven l’hora amb 23 minuts de retard. Al bar del poble aquesta imprecisió semblava generar atenció alhora que indiferència. Allà ens explicaven que el sistema del rellotge s’ajusta cada any amb les campanades de la nit de Cap d’Any, però amb el transcurs dels dies i sense ningú que l’atenga, el rellotge va perdent precisió.

A Palanques, el seu temps el marca un sistema mecànic de rodes i engranatges. En aquests rellotges, el desajust és inherent a la seua realitat material, obrint-se, cada hora, una bretxa entre el temps global i un temps propi, fruit del desgast del mecànic. Les campanes de Palanques evoquen una disjuntiva que afecta aquest i tants altres pobles: sumar-se a una xarxa global perfectament calibrada i sincronitzada o apel·lar a un temps propi i, d’alguna manera, sobirà.

Mecanisme de fuga consisteix en una homotècia de la pròpia campana, posant èmfasi en el seu estat latent. Un micròfon de contacte s’encarrega de captar la vibració de la campana més enllà del seu repic i una placa metàl·lica, situada a 450 metres, reprodueix aquestes freqüències inaudibles a través de les reverberacions d’un nou material. Un cop al dia, durant els minuts de desfasament que anticipen la campanada, la placa metàl·lica rep i amplifica la cacofonia de ritmes que exciten la campana. El vent, els animals o els cotxes fan de cada accionament del sistema un moment singular que té la campanada com a colofó, en un intent de reconciliar el temps del rellotge amb el temps obert i inasible de l’experiència.

Pots descarregar ací més informació sobre la nostra intervenció a Palanques.

La Cuarta Piel és una comunitat de pràctiques que vincula processos participatius a la cura de l’entorn. Fundada a Alacant, tradueix els processos que sustenten la vida humana a les ciutats. Ho fa a través de situacions hedonistes que materialitzen les relacions ecològiques d’aquests processos complexos i les apropen a una escala humana.

Castell de Cabres és el poble més menut de la Comunitat Valenciana. És un poble preciós, regit per una muntanya (un turó) en forma d’espiral.

Quan vaig arribar la primera vegada i un cop vaig pujar a dalt de la muntanya, el que em va sorprendre era que tot el terreny, o bona part d’aquest, estava perfectament dividida. Es veia tot ple de xicotets murs de pedra –més rectes, menys, més llargs, menys– que delimitaven la superficie en irregulars proporcions. Aquestes divisions estaven fetes per murs de pedra seca, una forma tradicional de construir el paisatge d’aquests pobles de l’interior de Castelló.

Aquesta visió des de dalt de la muntanya del terreny fragmentat m’ha acompanyat durant tot aquest temps i, d’alguna manera, és la base de la proposta.

Dividir un terreny en dos, i en dos, i en dos, i en dos… consisteix en agafar un terreny –una era quasi circular a l’entrada de la població–, i anar-lo subdividint amb murs de pedra seca, com d’alguna manera s’ha fet als terrenys durant tants anys a Castell de Cabres, però sempre amb el mateix tros de terreny. Fent una espècie de terreny fractal, un laberint de divisions on l’espectador, quan hi vaja, si vol arribar fins al final, haurà de fer una trajectòria en forma d’espiral.

Pots descarregar ací la fitxa completa de la meua intervenció en Castell de Cabres.

Pep Vidal (Rubí, Barcelona, 1980) és llicenciat en Matemàtiques i doctor en Ciències Físiques, i compagina la pràctica artística amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seua faceta artística s’interessa pels canvis infinitesimals que es produeixen sempre, a tot arreu, vinculant la seua investigació a experiències vitals.

Cada visita a Herbers ens suposa una allau d’estímuls, molts i interessants fils d’on estirar amb l’extens patrimoni cultural i natural d’aquest territori.

A Herbers, conta la tradició que el poble va estar set anys sense replegar cap collita a causa de les pedregades. És per això que va construir un pigronet al capdamunt de la muntanya i realitzar una rogativa tots els tres de maig. Actualment, la tradició es manté l’últim cap de setmana d’abril, on a més a més es commemora el fet tràgic que allà va succeir. Durant la nostra estada al poble, vam comentar amb els veïns i veïnes la història, oferint-nos la seua versió.

La tradició oral permet accedir a històries narrades des de múltiples relats, des d’immensitat de perspectives i memòries. Una crònica viva, amb multiplicació de narratives, superposició de capes i diversitat de visions. Una memòria col·lectiva que evoluciona i es transforma influenciada per les realitats socials i personals de cada generació.

Amb tota aquesta profusió d’imatges i narracions, hem generat un calidoscopi ubicat en l’únic punt del poble des d’on es veu el cim de la Tossa. Un instrument capaç de generar múltiples patrons entorn de la història i les tradicions d’Herbers. Creem un dispositiu que fomente la pregunta i contribuïsca a la interacció entre les persones visitants i la gent del poble, que ens ajude a transmetre el relat de la tradició com a element d’identitat col·lectiva.

Per altra banda, hem creat també una sèrie de postals amb imatges que han acompanyat la nostra aproximació al territori, els elements que han desencadenat el projecte i també alguns dels nous patrons generats pel calidoscopi. Una col.lecció de postals que será el regal que entregue la comissió de festes el pròxim any a tota la comunitat que col.labora en la tradició de la festa local.

Pots descarregar ací la informació ampliada sobre la nostra intervenció.

Fent Estudi Coop. V. és una cooperativa valenciana fundada per Eva Raga, Isabel González i Fran Azorín en 2016. Realitzen estudis i intervencions en el territori amb la participació activa de la ciutadania i l’aprofitament dels recursos locals, amb l’objectiu de generar entorns urbans i arquitectònics més justos i inclusius.

CONFLUÈNCIES. Intervencions artístiques en el medi rural torna a la província de Castelló, aquesta vegada, amb residències i accions específiques en cinc pobles de la comarca d’Els Ports: a Herbers, al costat de la vall del riu Escalona; a Vallibona i el seu ben conservat nucli històric tradicional; a Palanques i Villores, ubicats tots dos a la ribera esquerra del riu Bergantes; i finalment, a la localitat de Castell de Cabres, considerat com el municipi més xicotet de la Comunitat Valenciana.

El programa de Confluències, dins la línia de l’IVAM al territori, pretén generar un marc de creació i mediació artística on s’involucren les imatges, els sons i la memòria dels llocs que el reben i d’aquelles persones que els habiten. Intenta establir, a partir del diàleg i la convivència amb les i els artistes, un marc d’interacció i aprenentatge compartit. A la comarca d’Els Ports, s’han unit al projecte l’artista Lola Zoido i el col·lectiu La cuarta piel, compartint experiències amb altres artistes que ja havien participat amb anterioritat en Confluències, com ara Pep Vidal, Laura Palau o els membres de Fent Estudi.

L’equip d’artistes de Confluències a la comarca d’Els Ports està realitzant les intervencions específiques següents:

• Fent Estudi a Herbers ens convida a activar un caleodoscopi, concebut com a dispositiu de transmissió de relats i històries locals, facilitador de connexions i interaccions entre les persones visitants i la gent del poble.
• La Cuarta Piel a Palanques ens convida a reflexionar sobre el temps universal estandaritzat, el temps viscut per les veïnes del poble i el temps propi del rellotge mecànic, el repic del qual activa el so de les campanes del poble.
• Laura Palau a Vallibona ha realitzat un registre audiovisual de les trobades al voltant d’una carbornera, generada per l’artista en aquesta localitat i en què han col·laborat les veïnes i veïns del poble. La carbonera funciona com a artefacte d’aproximació entre l’artista, la població i el paisatge habitat.
• Lola Zoido a Villores ha especulat amb espècies vegetals utòpiques que materialitza en quatre escultures ceràmiques, imaginant noves plantes que puguen ajudar a combatre l’amenaça del foc en aquest entorn natural.
• Pep Vidal a Castell de Cabres ha volgut expandir i portar més enllà la idea de la parcel·lació i divisió del paisatge, generant un nou espai al terreny d’una era situada a l’entrada de la població.

CONFLUÈNCIES no hauria estat possible sense la inestimable ajuda –abans, durant i després dels seus períodes d’estada–, dels ajuntaments i agents locals, i dels veïns i veïnes, que faciliten allotjaments, trobades, converses i gestions per poder dur a terme les intervencions artístiques als seus municipis.

Els 24 pobles que conformen la Ruta 99 i on CONFLUÈNCIES proposa el seu programa d’intervenció artística durant els anys 2021, 2022 i 2023 són: Espadilla, Fuentes de Ayódar, Torralba del Pinar, Torrexiva, Vallat, Villamalur, Higueras, Pavías, Matet , Sacanyet, Font la Reina, Castell de Cabres, Herbers, Palanques, Vallibona i Villores, a la província de Castelló; Sempere, Carrícola i la Pobla de Sant Miquel a la província de València; i Benillup, Benimassot, Famorca i Tollos, a la d’Alacant.