Places categories: IVAM Centre Julio González

València (08.03.23). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura el dijous 9 de març l’exposició ‘La Nave 1984-1991’, un repàs per la trajectòria d’aquest mític col·lectiu valencià, convertit en un referent del disseny de la dècada dels huitanta, a través de les seues icones i projectes més significatius.

“La Nave va sorgir a València en 1984 de la unió de dos equips, Caps i Mans i Enebecé, després d’un viatge a Milà. Estava composta per onze dissenyadors i dissenyadores que van decidir compartir una nau industrial de més de 400 m² (d’ací ve el nom del grup), ubicada en el número 200 del carrer Sant Vicent”, ha explicat la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, durant la presentació de l’exposició que s’exhibirà en l’IVAM fins al 10 de setembre.

Comissariada per Nacho Lavernia i Daniel Nebot, guardonats amb el Premi Nacional de Disseny en 2012 i 1995, respectivament, la mostra revisa el treball realitzat pel grup del qual van formar part Eduardo Albors, Paco Bascuñán, José Juan Belda, Carlos Bento, Lorenzo (Quique) Company, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Luis González, Luis Lavernia i els mateixos comissaris: Nacho Lavernia i Daniel Nebot.

“Eren creatius procedents de diverses disciplines, el treball dels quals va ser clau en el procés de modernització de la ciutat de València i en l’eclosió de l’anomenat ‘Nou Disseny Valencià’”, segons Enguita. La directora del museu ha assenyalat com a claus del seu èxit el context històric en què va sorgir La Nave i l’important paper de l’Administració pública. “Una nova estructura política, l’estat de les autonomies, estava consolidant-se, i s’estava construint un país”, hi va apuntar. Va ser un moment “d’oberturisme estètic inèdit fins llavors, de grans canvis polítics i efervescència cultural”.

Nacho Lavernia ha explicat que l’exposició va començar a gestar-se l’any 2020. “Ens vam reunir i vam decidir recuperar el llegat de La Nave, que es trobava dispers o, fins i tot, havia desaparegut”, ha relatat. Més de quaranta anys després, aquesta exposició ha sigut “una oportunitat per a catalogar tota l’obra que es va fer”.

Durant set anys van dissenyar els objectes, les marques, els mobles, les publicacions i els espais que demandava una societat àvida de modernitat. “La Nave va recollir l’esperit d’innovació que es va viure a l’Estat espanyol en la dècada dels huitanta en tots els àmbits, que va renovar la imatge d’institucions públiques i privades”, ha assenyalat Daniel Nebot. “Treballàvem amb més llibertat que ara. El màrqueting ha guanyat un pes excessiu”, va comentar respecte als canvis que ha experimentat el sector.

Icones i projectes
Sobre les parets de les sales es disposen un total de 32 gegantografies que funcionen com a memòria del que es coneix o recorda dels projectes de La Nave: les identitats corporatives de la Generalitat Valenciana, EMT València, Institut Nacional d’Estadística (INE), Societat General d’Autors i Editors (SGAE), IMPIVA, FGV Ferrocarrils de la Generalitat, Gandía Blasco, ACTV, Aumar, Industrias Saludes, Tráfico de Modas, Gres de Valls, Mugarsi, Alessi, Tombow, Goldwin o Maruchu.

També es presenten alguns dels projectes més singulars que van realitzar, com el disseny del pavelló per als Premis València Innovació, la senyalització turística de l’autopista AP-7 —per la qual van obtindre un premi LAUS— o la font dissenyada per a l’Expo de Sevilla.

La Nave va ser un espill en què es van mirar molts dels dissenyadors de l’època, encara que, respecte als seus senyals d’identitat, Nebot reconeix que “el col·lectiu La Nave no tenia un estil propi, sinó un repte: ser notaris del nostre temps, volíem que el nostre país tinguera una altra imatge, hi havia il·lusió”. Per a Lavernia, “La Nave es va convertir en la foto fixa del disseny valencià, un referent del sorgiment del disseny com a activitat professional més enllà del disseny industrial”.

Dissolta en 1991, l’esperit de La Nave continua viu a través d’aquests treballs, que van avalar la seua percepció posterior com un referent de qualitat i de rigor professional. “És important reconéixer el valuós treball que van fer en la creació de l’estètica de tota una generació. Gran part del que van fer llavors va marcar el disseny posterior”, ha conclòs Nuria Enguita.

València (02.03.23). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta ‘Alfredo Ruiz: camins cap a la modernitat a les falles’, un projecte d’investigació sobre l’obra de l’artista Alfredo Ruiz Ferrer (València, 1944), pioner de les falles experimentals.

La mostra planteja un recorregut històric per les seues obres, des de 1968 fins a l’actualitat, a través de maquetes i esbossos, que constitueixen el material de treball que es va salvar del foc. La proposta també inclou la presentació de l’última falla de l’artista, ‘Bosc geomètric’, que ja pot visitar-se al museu, on romandrà fins al pròxim 23 d’abril.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita; els dissenyadors i gestors culturals Ricardo Ruiz i Daniel Escobedo, juntament amb l’artista mateix, han presentat als mitjans el projecte expositiu que s’inaugura hui, dijous, 2 de març, a l’IVAM Lab.

“Sempre he pensat que les meues falles estarien a l’IVAM i s’ha complit”, ha declarat Alfredo Ruiz, que ha reconegut que mai ha distingit el seu treball de l’art contemporani. “Les falles m’han anat construint a mi, m’han enriquit i m’han permés divulgar l’art, la poesia i, fins i tot, temes conflictius”, va matisar l’artista, que va buidar el seu taller l’any 2022 i que torna a l’IVAM amb ‘Bosc geomètric’, un conjunt d’acolorides figures rectangulars que ocupen el centre de la sala.

“La mostra recorre la renovació constructiva i estètica dels monuments fallers creats per Alfredo Ruiz en les últimes dècades”, ha explicat Nuria Enguita sobre el projecte, que pretén “traçar un recorregut des dels seus inicis en el barroquisme, el seu interés per explorar llenguatges nous i la seua evolució cap a una depuració progressiva formal, influït per referents com Nietszche, Malevič, Kandinsky o Albert Camus”.

La directora ha comentat que aquesta línia d’acció de l’IVAM entorn de les falles s’emmarca en el Projecte Lab / IVAM – Ciutat, que pretén connectar el museu amb l’activitat i l’estudi cultural d’allò que ocorre en el seu entorn local. “En 2022 vam presentar ‘El llibret de falla: una oportunitat cultural’. Enguany, de manera complementària i continuant amb aquesta línia, abordem les falles com un altre pilar fonamental en el món de la cultura festiva”, va assenyalar.

Daniel Escobedo ha assenyalat la idoneïtat d’aquesta mostra a l’IVAM, que permet traspassar la frontera que diferenciava l’artista faller d’altres creadors, entenent que tots i totes són artistes independentment d’on mostren el seu art. “L’IVAM és el lloc idoni per a reivindicar la figura d’Alfredo Ruiz perquè la seua producció és moderna. Portar el seu treball a l’IVAM és important. L’art i la cultura són una eina bàsica per a aconseguir un món millor: si en les falles hi ha més art i més cultura, el món serà un poc millor”, ha assenyalat Ricardo Ruiz.

D’orígens humils i formació autodidàctica, Alfredo Ruiz va heretar l’estil barroc i grotesc dels seus mentors, però prompte va començar a buscar en les falles un mitjà d’expressió de les seues pròpies inquietuds i idees. “A partir de 1982 va començar a tractar temàtiques socials com l’ecologisme, la desigualtat, el capitalisme, el racisme, la pena de mort, la vellesa… Temàtiques innovadores en un lloc que repetia fórmules ja cremades”, en paraules de Ricardo Ruiz.

Encara que, durant un temps, va treballar en l’empresa Lladró, sempre va tornar al carrer. “Per a Alfredo, era fonamental l’espai públic, l’art del carrer”, ha assenyalat Daniel Escobedo. Entre les obres d’Alfredo Ruiz que recull la mostra destaquen esbossos i maquetes com ‘Naturalesa morta’, una falla que ja en 1982 plantejava un canvi en el remat; ‘Elegia II’, de 1998, contra l’explotació infantil, o la mítica ‘Poesia horitzontal’ per a Mossén Sorell-Corona: una peça en el sòl quadrangular, de diverses desenes de metres, sense cap ninot, i representant, exclusivament, una falca, que trencava la tradicional verticalitat del gremi.

També s’hi mostra material d’arxiu inèdit i una peça de vídeo, realitzada per Raquel Cambralla, que reuneix entrevistes a artistes que, en l’actualitat, fan falles experimentals.

València (28.02.23). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) rep, aquest divendres, l’artista, poeta i DJ Perla Zúñiga (aka JOVENDELAPERLA), en una sessió que tindrà lloc a les 19 hores al ‘hall’ del museu. L’actuació s’emmarca dins d’‘Articulacions’, el programa d’estudis sobre teories i pràctiques artístiques que organitza l’IVAM en col·laboració amb les universitats públiques valencianes.

Perla va nàixer en 2016, després d’una malaltia que es va emportar a Rubén, el seu anterior jo. Des de llavors, el treball de l’artista i poeta se situa en zones allunyades de la normativitat, del capitalisme i del temps lineal, explorant el llenguatge, la poesia i la seua unió amb la música electrònica.

Perla utilitza el seu cos com a objecte d’estudi i de treball. En els seus sets manipula el llenguatge i els espais convencionals mitjançant el so, per a construir realitats efímeres on habitar el dubte i el desig. Reconeguda en l’escena club nacional, ha participat en la programació d’institucions, clubs, ràdios i festivals reconeguts com ara Primavera Sound (Barcelona), Boiler Room Festival, OHM (Berlín), Gasworks (Londres), Arena Spa (Porto), Rinse (París) o NTS (Londres), entre altres. Perla, a més, és cofundadora del col·lectiu CULPA, que treballa per aconseguir un espai lliure de violència cap a les persones LGTBIQ en l’escena nocturna de música electrònica.

‘Articulacions’
En el marc del programa d’estudis ‘Articulacions’, l’IVAM està acostant als públics diferents propostes que connecten els processos artístics amb diferents disciplines del saber i les pràctiques culturals. En els últims mesos, han passat pel museu valencià creadores com Isabel de Naverán, Yinka Esi Graves o el duo Cooking Sections.