Dossier ‘La Nave 1984 – 1991’

DossierIVAM Centre Julio González

Descarrega dossier premsa La Nave

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició La Nave 1984-1991, un repàs a la trajectòria d’aquest col·lectiu valencià, convertit en un referent del disseny de la dècada dels 80, a través de les seues icones i projectes més significatius.

La Nave va sorgir a València en 1984 de la unió de dos equips, Caps i Mans i Enebecé. Estava compost per onze dissenyadors que compartien una nau industrial de més de 400 m2 (d’ací el nom del grup) i que treballaven tant individualment com en equips formats exprofés per a donar resposta a encàrrecs de major complexitat.

El treball de La Nave s’enquadra en un context social de transcendentals canvis polítics, socials i culturals que van donar origen al que es va anomenar «La movida» i que va tenir especial rellevància a Madrid, Barcelona i València. Aquest moment històric va ser, a més, un punt d’inf lexió en la pràctica del disseny amb l’aparició i la consolidació de l’estètica postmodernista, que va representar un alliberament formal i la superació definitiva dels principis rígids del Modern Style sintetitzats en el rebuig a l’ornament —postulat per Adolf Loos— i la màxima de Sullivan «la forma segueix la funció». El disseny resultant es va veure inf luenciat pels principals moviments de ruptura de l’època: Memphis i Alchimia a Itàlia; la figura emergent de Philippe Starck; el grafisme de Neville Brody; el treball de Sostres o Peret a Barcelona, o el de Tibor Kalman als Estats Units.

La Nave es va dissoldre el 1991, just quan començava a comptar amb clients estrangers com Alessi, a Itàlia, o Tombow al Japó. Al llarg d’aquells set anys intensos, les circumstàncies personals i professionals d’alguns dels seus membres havien canviat i es van anar distanciant. Els objectius comuns inicials van deixar de ser compartits per tots i, de manera gradual, van anar abandonant la nau fins que l’estiu del 1991 el col·lectiu va deixar d’existir. Des d’aquell moment, cadascú va continuar amb la seua trajectòria professional. La tasca docent posterior de gran part del grup, la seua implicació en activitats col·lectives i la bona relació personal i de col·laboracions que van mantenir al llarg dels anys, ha facilitat que l’esperit de La Nave continue viu.

ICONES I PROJECTES
La Nave va liderar el pas d’una concepció clàssica, si és que es pot usar aquest terme en el disseny, a una altra nova. I la veritat és que aquesta mentalitat postmoderna s’adequava amb molta més perfecció a la nova realitat social i productiva en la qual el valor comunicatiu de l’objecte anava guanyant terreny als aspectes funcionals, entre altres coses perquè la tecnologia començava a aconseguir que la resolució de la funció fora quasi immaterial, amb la qual cosa la seua incidència en l’estructura de l’objecte i, per tant, en la seua forma és pràcticament nul·la; i en segon lloc perquè el mercat i la seua insaciable necessitat de novetat començava a imposar-se. Va ser el pas intermedi entre el moviment modern i el seu lema «la forma segueix la funció» i la situació actual, en la qual el lema podria canviar per «la forma segueix al mercat».

La Nave va ser un espill en el qual es van mirar molts dels dissenyadors de l’època. Imatges dissenyades per a organismes públics o per a empreses privades no sols van tindre gran transcendència entre els professionals del moment, sinó que han perdurat al llarg dels anys, la qual cosa ve a ser una ratificació de la seua adequació i durabilitat per damunt de modes i tendències. Aquests treballs van avalar la percepció posterior de La Nave com un referent de qualitat i de rigor professional.

L’exposició s’articula a través de dos llenguatges museogràfics. El primer d’ells es manifesta en vertical. Sobre les parets de les sales es disposen un total de 32 gigantografies, grans imatges de tres per tres metres, triades entre els diferents projectes i disciplines treballades pel col·lectiu i que funcionen com a memòria, com a representació del que es coneix o recorda dels projectes de La Nave: les identitats corporatives de Generalitat Valenciana, EMT València, Instituto Nacional de Estadística, Sociedad General de Autores SGAE, Jardín Botánico de València, IMPIVA, CVT Consorci Valencià de Transport, Parc Tecnològic, Institutos tecnológicos, FGV Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Gandía Blasco, ACTV, Aumar, Industrias Saludes, Tráfico de Modas, Gres de Valls, Mugarsi, Alessi, Tombow, Goldwin o Maruchu.

Un segon llenguatge es desplega en horitzontal. Sobre taules disposades en el centre de les sales es presenten un total de 47 «escenaris». Cadascun d’ells il·lustra un projecte concret o treballs diversos agrupats perquè van ser creats per a un mateix client o perquè comparteixen la mateixa temàtica. Entre ells, el primer encàrrec que va reunir a tots els membres de La Nave: el disseny d’un pavelló per a exposar els recentment creats Premis València Innovació. També s’inclou el treball per a la senyalització turística de l’autopista AP-7 i que va suposar un Premi LAUS per al grup per la seua solució rupturista i arriscada.

En l’última sala s’exhibeixen sobre tarimes cinc peces de mobiliari i d’equipament urbà, entre les quals destaca la font dissenyada per a l’Expo de Sevilla o les cadires Gong i Triana que representen l’assimilació de les tendències d’avantguarda procedents de Milà i de Londres. Al fons, una quadrícula reuneix més de 100 marques dissenyades per La Nave durant set anys. El fruit d’un treball intens, rigorós i compromés.

Galeria

Relacionats

La Nave 1984-1991

09 mar. 2023 – 20 ago. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González