La investigadora Tania Safura Adam i la directora i dramaturga Adeline Flaun composen en esta proposta escènica un collage visual i sonor a partir de les històries rescatades de persones africanes i afrodescendents a la península Ibèrica.
Davant el silenci al voltant de les històries de vida de les persones africanes i afrodescendents a la península Ibèrica, el projecte de recerca “Espanya Negra: viatge cap a la negritud en l’espai-temps” reivindica l’existència de múltiples relats atrapats en documents, en la literatura, en la música, en l’àmbit domèstic, en l’oralitat i en una gran varietat d’elements de la cultura popular des del segle XV fins als nostres dies. Aquests materials conformen un Arxiu Negre en constant creació.
En esta proposta escènica, Tania Safura Adam i Adeline Flaun convoquen els arxius recuperats i invoquen els testimonis ancestrals per tornar a la vida els relats, esdeveniments, moments i personatges. Les històries es van superposant i el temps col·lapsa per a mostrar similituds entre les vides negres des del segle XVI fins hui. Les interpretacions de veus de testimonis reals suggereixen una espiral de silencis, opressions i violències, però també d’agències i resiliències.
Espanya Negra és un projecte de recerca en xarxa a partir de la col·laboració de quatre institucions: l’ARTIUM a Vitoria-Gasteiz, l’IVAM a València, el MNCARS a Madrid i a Barcelona, el CCCB i l’Ajuntament. Una part d’aquest arxiu es pot veure durant la Biennal Manifesta 15 a la Seu de la Gustau Gili: Arxius Negres: Fragments d’una metròpoli anticolonial.
Investigacions col·laboratives:
Espanya Negra durant l’any 2023 va treballar juntament amb ARTIUM al País Basc, CCCB a Catalunya, IVAM a València i voltants, i MNCARS a Madrid, i un equip d’investigadors amb la finalitat de recuperar persones, històries i experiències que configuren eixa memòria negra d’Espanya.
Coordinació general i comissariat: Tania Safura Adam
Coordinación equips: Kira Bermúdez
Investigadoras Artium Museoa Vitòria: Laida Memba Ikuga, Jatou Fall
Investigadoras IVAM a València: Esther García Ejome, Anthony Hall, Gabriella Nuru
Investigadoras CCCB a Catalunya: Tania Safura Adam, Laida Memba Ikuga
Investigadora Madrid: América Nicte-Ha
Dramatització: Adeline Flaun
Com a acte previ a la inauguració de l’exposició Cualladó: arxiu / obra la comissària de l’exposició i conservadora de fotografia de l’IVAM, Sandra Moros, impartirà la conferència “Una aproximació processual a Cualladó”, en la qual presentarà i desgranarà part de la investigació associada a la mostra.
L’exposició dedicada a l’artista de la col·lecció de l’IVAM Gabriel Cualladó (Massanassa, València, 1925 – Madrid, 2003) pretén aproximar-se a l’univers de Cualladó des dels seus orígens visibilitzant el seu treball com a fotògraf, però també com a col·leccionista, escriptor o editor. El seu arxiu —format per correu, fullets, invitacions i molts altres documents— i la seua fantàstica biblioteca, única a Espanya, permeten construir no sols el seu treball, sinó també la història i el desenrotllament de la fotografia a Espanya; des de l’associacionisme de caràcter amateur fins al reconeixement oficial de la fotografia com a gènere artístic, pel qual va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia en 1994.
19h: Presentació a l’Auditori Carmen Alborch de l’IVAM
20h: Inauguració
Projectar el canvi, 2a ed. és una mostra itinerant internacional de creació audiovisual que presenta una sèrie de vídeos que aborden la crisi ecosocial i els reptes que esta planteja, des d’una diversitat d’àmbits i punts de vista. Després de la seua inauguració a la Casa Encendida de Madrid, al febrer de 2024, la mostra itinerant s’ha projectat al llarg de 2024 en diferents espais nacionals -com, per exemple, el TEA (Tenerife Espai de les Arts), el CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental, Segòvia)- i internacionals com a Gal·les, Mèxic i el Brasil.
Amb la projecció dels vídeos en l’IVAM, col·laborador del projecte, es tanca l’itinerari que aposta pel paper fonamental de la creació audiovisual en el necessari canvi de cosmovisió que la greu problemàtica ecosocial requerix. Els vídeos que pertanyen a diferents categories audiovisuals, com són: curts documentals, vídeos activistes, obres de videoart o assajos audiovisuals, curts d’animació.
Els vídeos seleccionats per jurat per a la segona edició de Projectar el canvi són:
Obra invitada:
Fora de concurs:
Obres seleccionades del “taller de creació audiovisual: Projectar el canvi (2a ed.)”:
Obres seleccionades per convocatòria oberta:
En la presentació seran presents els comissaris de la mostra, Lorena Rodríguez Mattalía i José Albelda Raga, tots dos professors i investigadors de la Universitat Politècnica de València.
Amb motiu del tancament de l’exposició Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu, i de la mà de dos els seus comissaris Hasán G. López i Nicolás Sánchez Durá, es presenta la publicació homònima que arreplega la investigació associada a l’exposició i gràcies a la qual, s’obrin diferents visions i aportacions sobre la mateixa mostra.
Participarà, com a ponent principal de la presentació, Damien Mottier, antropòleg i cineasta, col·laborador de la publicació i especialista en cinema documental i colonialisme per a parlar, en concret, sobre el treball cinematogràfic de Léon Poirier, autor de El crucero negro, pel·lícula que es mostra en l’exposició i que és exponent de la visió colonial i imperialista a la França dels anys 20.
Mitjançant l’anàlisi de dos curtmetratges menys coneguts de Poirier, Mottier aborda els aspectes més avantguardistes del seu cinema, els quals li acosten a Man Ray i Jean Epstein i marquen una sèrie de fites al cinema etnogràfic, mostrant la pluralitat i ambivalència del gest cinematogràfic de Poirier.
L’esdevindre-icona de la fotografia d’esta dona Mangbetu, Nobosudru, que és objecte de l’exposició en l’IVAM, se situa així en el context de les paradoxals produccions audiovisuals de Poirier durant l’expedició «Citroën Centrafrique de 1924-1925 », produccions que obrin noves perspectives per a entendre el cinema colonial.
Damien Mottier és Director de la càtedra d’Antropologia Visual de l’Escola Pràctica d’Alts Estudis (EPHE) de París. Fins a l’any 2023 va ser director del màster en Cinema Documental i Antropologia Visual de la Universitat París-Nanterre. Després d’una tesi defesa en la EHESS sobre les figures contemporànies dels profetes africans, va continuar la seua investigació sobre la materialitat i la sensorialitat dels fets religiosos en el Musée du Quai Branly i en el Fonds National de la Recherche Scientifique. La seua pel·lícula Prophète(s), premiada en el Festival Internacional Jean Rouch en 2009, està estretament vinculada a la seua etnografia del pentecostalisme africà a la regió de París. La seua investigació actual ho porta a interessar-se per les epistemologies visuals en l’antropologia i la història dual del cinema i l’etnologia. Actualment coordina un projecte d’investigació dedicat a la controvertida memòria cinematogràfica dels mons africans en situacions colonials.
València (24.10.24). El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta este viernes la publicación de la exposición ‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’ con la participación de la antropóloga, ingeniera, profesora y activista, Yayo Herrero.
Herrero está considerada una de las mujeres más influyentes en la lucha contra el cambio climático en España, especialmente desde la defensa del ecofeminismo. Herrero ha sido coordinadora estatal de Ecologistas en Acción y ha participado en numerosas iniciativas sociales sobre promoción de los Derechos Humanos y ecología social.
Coincidiendo con la celebración esta semana del Día Internacional contra el Cambio Climático, Yayo Herrero, quien ha colaborado en la publicación de la exposición, impartirá una conferencia bajo el título ‘Construyendo diálogos pendientes entre mundos interconectados y paralelos’. La jornada permitirá establecer nuevas miradas hacia un proyecto plural como ha sido ‘Confluències’, donde los artistas y colectivos invitados han planteado en sus intervenciones diferentes reflexiones en torno al territorio, la periferia, el habitar, los procesos, los cuidados y la memoria.
Tras la conferencia de Yayo Herrero intervendrán las comisarias de la exposición, Sonia Martínez y Eva Bravo, quienes presentarán la publicación junto a algunos de los colectivos y artistas participantes en el proyecto: el diseñador Jaume Marco y los artistas Bleda y Rosa, LUCE, Laura Palau, Fent Estudi, Makea Tu Vida, María Laudes, Guiu Gimero y Lucía Jaén (mediadoras CRA Riu d’Albaida) y Elena Rocamora (mediadora CRA Palancia-Mijares).
Para finalizar el encuentro, Laura Palau presentará el documental ‘Terra d’Esguard’, un retrato fílmico sobre el interior de Castellón que se adentra en los entresijos de lo que provocó el éxodo del campo a la ciudad en Vallibona (en la comarca de Els Ports). El paso del tiempo y las historias de lucha y supervivencia se entrelazan con la realidad viva del campo actual, recordando las vidas que una vez dieron forma al territorio y revelando aquellas que aún brotan.
‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’
La exposición ‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’, que se puede visitar en el IVAM hasta el 10 de noviembre, está compuesta por doce nuevas obras que dialogan, desde el museo, con las intervenciones artísticas desarrolladas en el territorio, en el marco del programa ‘Confluències’.
El proyecto, iniciado en 2021, parte del desarrollo de diferentes intervenciones en las 24 poblaciones más pequeñas del territorio valenciano, que cuentan con menos de cien habitantes.
Las piezas desarrolladas por Bleda y Rosa, Carlos Izquierdo, Fent Estudi, La Cuarta Piel, Laura Palau, Lola Zoido, LUCE, Makea Tu Vida, Pep Vidal, Pilar Beltrán, Rubén García y Sandra Mar se pueden ver las comarcas del Alto Mijares (Espadilla, Fuentes de Ayódar, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat y Villamalur), Mancomunidad del Alto Palancia (Fuente la Reina, Higueras, Matet, Pavías, Sacañet y Villanueva de Viver), Els Ports (Castell de Cabres, Herbers, Palanques, Vallibona y Villores), provincia de València (La Puebla de San Miguel, Carrícola y Sempere), y El Comtat (Benillup, Benimassot, Famorca y Tollos).
Dins del marc de l’exposició dedicada a l’artista alacantina Juana Francés, la comissària i conservadora de l’IVAM, Mª Jesús Folch al costat de Mónica Pérez Blanquer, gestora cultural especialitzada en teatre i arts escèniques, realitzaran una conversa plantejant al públic assistent qüestions sobre la seua producció i desenrotllament vital, així com el seu interés en les arts escèniques i la seua presència en el món cultural espanyol de l’època.
L’exposició sobre la qual versa la conversa, que es pot visitar en la galeria 4 de l’IVAM, tracta d’esmicolar i aprofundir en els diferents fragments de la trajectòria artística de Juana Francés a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu. L’exposició en l’IVAM Centre Julio González posa el colofó al centenari del naixement de l’artista, i conclou la itinerància d’esta ambiciosa exposició després del seu pas per la seu de l’IVAM a Alcoi i el Centre Niemeyer d’Avilés.
València (21.10.24). El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) muestra una amplia selección de obra gráfica representativa de las vanguardias europeas y de la Bauhaus alemana en la exposición ‘Tiempos inciertos. Alemania entre guerras’ que exhibe, desde el pasado 17 de octubre, Caixaforum Madrid.
La exposición, organizada por la Fundación La Caixa, revive el florecimiento cultural, creativo e intelectual de la República de Weimar, etapa marcada por la incertidumbre y la inestabilidad, pero también sinónimo de creación y progreso con influencias que llegan hasta hoy.
Para la exposición el IVAM ha prestado 30 obras de algunos de los principales protagonistas de la Alemania de entreguerras, como los artistas George Grosz, John Heartfield, Moholy-Nagy, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann, Paul Klee y El Lissitzky. Estas obras, que datan de los años 20 y 30 del siglo XX, son un ejemplo de la importante colección que posee el museo valenciano del movimiento dadá, del surrealismo o del constructivismo, corrientes fundamentales que imperaron en las vanguardias europeas.
Entre la selección destaca una decena de litografías de Grosz y otros tantos fotomontajes de Heartfield. La obra de ambos creadores, que participaron en la fundación del Club Dadá de Berlín, representa la crítica social en el periodo de la República de Weimar.
Los dibujos y grabados de Georg Grosz (Berlín, 1893 – 1959) mantienen intacta su capacidad de mostrar críticamente la sociedad de su tiempo. Se trata de las carpetas de obra gráfica publicadas en Malik Verlag y otras editoriales entre 1916 y 1933, que provienen de los fondos de la Colección Marco Pinkus, adquiridos por el IVAM en 1991.
El trabajo más importante desarrollado por John Heartfield (Berlín, 1891-1968), y que el IVAM ha cedido para la exposición, lo constituye su dilatada colaboración con la revista AIZ, entre 1930 y 1938, primero en Berlín, y más tarde, desde Praga y Londres. Para la revista, Heartfield produjo 240 portadas y abundantes fotomontajes en los que se muestra la apropiación de la fotografía y sus posibilidades, la caricatura y la sátira política.
Las obras de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann son también ejemplos destacados del ámbito dadá, mientras que las piezas de Moholy-Nagy y El Lissitzky son distintas manifestaciones constructivistas en el entorno de la escuela de la Bauhaus, en la que también estuvo presente Paul Klee.
La exposición ‘Tiempos inciertos. Alemania entre guerras’ recrea el amplio universo de la República de Weimar, un capítulo fundamental de la historia europea y mundial que ha trascendido como referente de cambio. En este ámbito, Alemania constituye una parte fundamental en la colección del IVAM con algunas piezas sobresalientes.
La muestra se podrá ver en Caixaforum Madrid hasta el 16 de febrero de 2025, cuando viajará a Barcelona.
L’IVAM i el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts Reina Sofia continuen amb la seua col·laboració en esta temporada que arranca este mes d’octubre i que omplirà de concerts l’Auditori de l’IVAM fins a la primavera, amb la finalitat d’acostar les diferents disciplines artístiques i mostrar la seua sinergia i potència de cara al públic.
Seguint la línia del curs anterior, els programes de concerts es contextualitzen, a través de la selecció de peces musicals, en diàleg amb les propostes de la programació expositiva de l’IVAM en el moment en què el recital té lloc, de manera que art i creació visual es complementen i dialoguen entre elles.
Este projecte és fruit d’una col·laboració interinstitucional entre l’IVAM i el Centre de Perfeccionament dels Arts.
Amb motiu de l’exposició Confluències. Entre l’arxiu i la intervenció, es presentarà la pel·lícula ‘Terra d’Esguard’ de Laura Palau. Un retrat fílmic sobre l’interior de Castelló que ens endinsa en els secrets del que va provocar l’èxode del camp en aquesta zona rural. El pas del temps i les històries de lluita i supervivència s’entrellacen amb la realitat viva del camp actual, recordant-nos les vides que una vegada van donar forma al territori i revelant aquelles que encara brollen.
Després de la projecció es donarà pas a un col·loqui entre l’artista i algunes de les persones que han participat en la creació de la pel·lícula (com l’editor però també alguns dels veïns d’estes localitats castellonenques).
Laura Palau viu i treballa entre Benlloc (Espanya), on té els seus camps i estudi, i Ghent (Bèlgica), on realitza un doctorat en art. Com a artista i individu, Laura es considera una agricultora urbana i una cosmopolita rural, deambulant entre comunitats rurals i ciutats contemporànies. La seua pràctica artística reacciona davant l’emergència climàtica i social, sent col·laborativa i participativa per naturalesa. Utilitza el pensament feminista i autòcton, així com el coneixement rural en el qual va créixer, per a entreteixir rituals de cura.
La nova Sala Blana de l’IVAM és una resposta de l’IVAM a la necessitat d’adaptar la seua arquitectura als visitants de totes les edats, un espai especialment condicionat per a famílies amb bebés 0-1 any, on el descans és benvingut, la pausa una opció i el benestar de les famílies una prioritat per al museu.
Amb parets i sòl blanets on tombar-se o relaxar-se, agradables al tacte, i amb llum natural, l’IVAM proposa una nova manera de visitar els museus, una oportunitat de calma enmig de l’accelerat ritme del món adult i de la pròpia ciutat, amb la qual el museu acull una altra manera d’estar i habitar els seus espais.
La sala, situada en l’IVAMlab2, estarà oberta tots els dies, en horari d’obertura del museu. La Sala Blana de l’IVAM compta amb un wc adaptat i canviador. L’accés se sol·licitarà al personal de taquilles, que facilitaran tota la informació necessària per a l’ús de l’espai.
Al llarg de la visita comentada a l’exposició de Juana Francés (1924-1990), artista alacantina i una de les figures més importants de l’avantguarda de postguerra, es realitzarà un recorregut de la seua trajectòria artística a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu.
El seu treball va ser present en les principals exposicions nacionals i internacionals del segle XX com les Biennals Hispanoamericanes, les Biennals de Venècia o les grans exposicions col·lectives d’art espanyol en el Guggenheim Museum de Nova York i la Tate Modern Gallery de Londres.
La mostra reunix més d’un centenar de peces, entre pintures, escultures, dibuixos i gravats i un important fons documental de l’Arxiu Juana Francés, procedents dels quatre museus i centres d’art espanyols que custodien la seua obra: l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano (IAACC), a més d’altres col·leccions privades.
Dates:
Diumenge 16 de febrer, 12h. Idioma: valencià
Diumenge 9 de març, 12h. Idioma: castellà
La visita comentada a l’exposició Simone Fattal. Suspensió de la incredulitat, oferirà una panoràmica de l’obra de l’artista libanesa, mostrant com concep el temps com una entitat elàstica que transcendix les distincions entre passat, present i futur. La seua obra es nodrix de la mitologia, abastant des de l’antic Egipte fins al misticisme sunnita i la tradició grecoromana, creant figures arquetípiques que integren narratives històriques en el present.
Nascuda a Síria en 1942 i criada al Líban va estudiar filosofia en la École des Lettres de Beirut i després en la Sorbona de París. En 1969 va tornar a Beirut i va començar a treballar com a artista visual, exposant les seues pintures fins a l’inici de la guerra civil libanesa. En 1980 es va instal·lar a Califòrnia, on va fundar Post-Apollo Press, una editorial dedicada obres literàries innovadores i experimentals. En 1988 es va matricular en l’Institut d’Art de San Francisco, per a reprendre la seua pràctica artística i dedicar-se a l’escultura i la ceràmica. Fattal viu actualment a París.
Les seues obres s’han exposat a tot el món, destacant el MoMA PS1 (Projecció de pel·lícules), Sharjah Art Foundation, Sharjah, Beirut Art Center, Beirut, FIAC, Art Dubai, Musée du Luxembourg, Biennal de Venècia o el Musée Yves Saint Laurent Marràqueix. També s’han publicat en The New York Times, Art Review, Frieze, Mousse, etc.
Fattal ha sigut guardonada amb el Premi Internacional Julio González 2024 per la seua contribució a l’art contemporani. Amb motiu del guardó, l’IVAM organitzarà una exposició, comissariada per Núria Enguita i Rafael Barber, que revisarà les principals línies de treball d’esta artista franc-libanesa. En el marc de l’exposició, es publicarà un catàleg que inclourà textos dels comissaris, així com contribucions de professionals com Jacqueline Burckhardt i Omar Kholeif.
Dates:
Diumenge 16 de març, 12h. Idioma: castellà
Dissabte 5 d’abril, 18h. Idioma: castellà
Diumenge 4 de maig, 12h. Idioma: valencià
Diumenge 1 de juny, 12h. Idioma: castellà
