Miquel Barceló

Exponent de la transvanguardia i del neoexpressionisme, Miquel Barceló (Falanitx, Mallorca, 1957), va destacar en els seus inicis per una pintura amb caràcter figuratiu amb una pulsió material i gestual expressionista. L’obra de l’artista mallorquí va recórrer temàtiques i composicions tradicionals de la plàstica.

L’exposició Miquel Barceló. Pintures i Dibuixos 1984-1994 recull exemples del treball de l’artista creats durant este període temporal. En la mostra adquirix una forta presència la sèrie de les sopes de 1984. Concebudes com l’última imatge cultural possible, estes obres reflexionen de manera simbòlica sobre la idea de la postmodernitat i la fi del projecte avantguardista molt pròpies del moment que representen. Estes idees continuen amb les sèries immediatament posteriors de biblioteques i interiors de museus, obres que servixen a l’artista per a experimentar amb la possibilitat de crear imatges a partir de la matèria mateixa.

La condició metafòrica de l’obra de Barceló apareix en l’exposició lligada a símbols com les clivelles, ombres i forats. Estos són els elements centrals del vocabulari simbòlic de l’artista en esta sèrie produïda en el 1987, elements que servixen a l’artista per a reflexionar sobre la negació i producció de la pintura. La ironia dels paisatges blancs del seu viatge per Àfrica Occidental i les tauromàquies en les quals reprenen el tema de l’el·lipse, present de manera discontínua en la seua producció, testimonien en l’exposició les creacions de finals dels anys huitanta i principis dels noranta. Les obres de la primera mitat de la dècada recuperen grans naturaleses mortes i crucifixions d’animals, alhora líriques i caòtiques, com a cites a la història de la pintura.

L’exposició Miquel Barceló. Pintures i Dibuixos 1984-1994 ha estat una coproducció de l’IVAM i la Whitechapel Art Gallery de Londres. El catàleg editat reproduix totes les obres incloses en l’exposició de l’IVAM Centre del Carme, així com un text i una cronologia confeccionada pel comissari de la mostra, Enrique Juncosa.