Cildo Meireles

Cildo Meireles (Rio de Janeiro, 1948) es trasllada molt prompte amb la seua família a Belem i posteriorment a Brasília, on viu fins als 19 anys. Estudia allí en el Curs de la Fundació del Districte Federal impartit per Félix Alejandro Barrenechea. A la seua tornada a Rio, en 1968, es matricula a l’Escola Nacional de Belles arts, i en este temps participa activament en la vida cultural de la ciutat mitjançant exposicions, tallers i conferències.

Durant els últims anys de la dècada de 1960 i els anys posteriors, Meireles alterna en el seu treball un vessant centrat en investigacions formals sobre l’espai-temps amb intervencions de marcat caràcter social i polític com a resposta a l’atropellament que va suposar en la vida civil i cultural el colp d’estat militar de 1964 i la posterior recrudescència de la situació en 1968. En eixos anys l’artista realitza una sèrie de peces que seran fonamentals en la seua obra, i que formen part del corpus expositiu de la mostra en l’IVAM Centre del Carme: Eureka/Blindhotland (1970-1975) o Malles de Llibertat (1976), obres en què l’artista reflexiona sobre les geometries de l’espai urbà i les seues percepcions. El desenvolupament de la seua carrera vindrà marcat per una anàlisi sobre l’autoria, la propietat i el mercat de l’art a partir del projecte Insercions en Circuits Ideològics i Antropològics (1970). Durant les dècades 1980 i 1990, Meireles amplia el seu vocabulari amb obres de major escala física, més estàtiques, amb un caràcter més formal. És el cas de Cendra (1984-1986), Glove Trotter (1991) o Missió/Missions. Com construir catedrals (1987).

L’exposició individual de Cildo Meireles en l’IVAM Centre del Carme és la primera exposició de l’artista brasiler en l’estat espanyol. La mostra, de caràcter retrospectiu, reunix aproximadament trenta obres, entre escultures objectes i instal·lacions, a través de les quals s’aprecien els grans nuclis que conformen el seu treball: la reflexió sobres els sistemes soci-polítics, els diners com a material eminentment simbòlic i alhora contradictori, la verificació d’una ciència mancada de veritats absolutes, la relativitat de les situacions quotidianes socialment acceptades, la qüestió dels límits i les fronteres com a espais de tensió i la reflexió pausada sobre la història i les seues conseqüències.

A l’exposició, comissariada per Núria Enguita i Vicent Todolí, li acompanyaun catàleg amb reproduccions de les obres exposades i imatges de la producció específica, així com textos de Catherine David, Cildo Meireles i una entrevista de Núria Enguita amb l’artista.