Boix, Heras, Armengol
Manuel Boix (L’alcúdia, València, 1942), Artur Heras (Xàtiva, València, 1945) i Rafael Armengol (Benimodo, València, 1940) no van constituir un equip de pintors, encara que a vegades s’hagen plantejat com a treball comú -com van ser els casos de Tríptic (1964) o en la carpeta d’obra gràfica Lligat i lacrat (1971)- i amb una certa regularitat, van exposar la seua obra conjuntament. Com va escriure Joan Fuster, Boix, Heras i Armengol eren essencialment, tres professionals “arrelats en una afinitat bàsica: d’orígens geogràfics, socials i, finalment històrics. Combreguen amb algunes conviccions natives, les quals els permeten reflexionar en comú i realitzar-se per separat”.
La primera presentació conjunta d’obres de Boix, Heras i Armengol va tindre lloc en 1962, encara que es considera com a principi de la seua trajectòria en comú la participació en el V Saló de Març de València en 1964. El tríptic exposat en aquella mostra va ser una de les primeres aparicions a València del llenguatge pop, encara que dins d’una peculiar plàstica que connectava amb les formulacions dels precursors d’eixe moviment i s’elaborava a partir d’una iconografia relacionada amb l’entorn i les pròpies vivències dels tres artistes. La intenció dels autors va ser adaptar les propostes de l’avantguarda internacional d’eixe moment a la realitat social i política del país. A partir d’eixa experiència inicien, van desenvolupar un art que es va inscriure en el Nou Realisme, el corrent dominant de l’escena pictòrica europea dels anys seixanta i setanta. Una escena que utilitzava els recursos formals del pop per a estructurar obres molt elaborades intel·lectualment i de gran força crítica.
La mostra desenvolupada per a les sales de l’IVAM presentava la producció realitzada per Boix, Heras i Armengol de 1964 a 1978. L’exposició es va estructurar a partir de cent cinquanta obres escultòriques, pictòriques i objectuals, incloent-hi treballs posteriors per a entendre la totalitat del llenguatge dels artistes. En la mostra s’incloïa la carpeta Lligat i lacrat, amb textos de Joan Fuster. Esta obra evidenciava el model de col·laboració dels tres autors i una cohesió ideològica que va permetre exercicis estilístics personals i molt diferenciats.
Per a la mostra es va editar un catàleg amb reproduccions de les obres exposades i textos de Mª Lluisa Borràs, Teresa Posadas, Miguel Fernández-Cid, Carmen Garcia, Josep Lozano i Juan Cruz.