Humberto Rivas

La coherència del treball d’Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 – Barcelona, 2009) pot comprendre’s a través de successius despullaments, per l’eliminació de l’anecdòtic, per la depuració de perfils inconcrets, que han transitat el camí del minimalisme, modelant el tema des del dictat de la llum interna. Tant en els retrats com en les fotografies d’animals o en els paisatges, aborda l’escena amb un immens respecte, que no significa reproduir-la gratuïtament, sinó revelar-la sense efectismes deguts al mitjà. Manté el mateix interés a concentrar-se sobre la superfície exterior dels subjectes, a assumir per complet la bidimensionalitat del mitjà com una força expressiva, a respectar i conviure llargament el temps present dels entorns per a poder dotar a la imatge d’una solidesa intemporal. Com indica Carlos Cànovas, en el catàleg de la mostra: “Les fotografies d’Humberto Rivas tenen una innegable bellesa de superfície que les fa enormement sensuals. No constituïxen, per descomptat, amors a primera vista. Són imatges que necessiten cert temps abans de quedar preses en algun lloc de la memòria”.

El respecte a un mateix, a l’escena i al mitjà amb què ha treballat el fotògraf, fa possible la conversa amb la condició humana del retratat, deixant arrere embolcalls socials simbòlics o sorprenents. Com afirma ell mateix: “M’interessa molt eixa cosa profunda que tenim tots i que generalment no vam mostrar, i també m’interessa molt el pas del temps sobre els retratats… Enfront d’un paisatge o a un retrat, jo no puc ni vull, ser objectiu. Soc com soc i per tant eixe paisatge o retrat seran, a la meua manera, les meues fotografies”.

L’exposició dedica a Humberto Rivas recorreix diferents etapes de la trajectòria de l’artista, des de l’inici de la seua activitat fotogràfica en la dècada de 1960 fins a la seua producció més recent. Una selecció d’aproximadament cent quaranta obres pertanyents a l’arxiu de l’artista i a la col·lecció de Rafel Tous. La mostra s’acompanya d’un catàleg amb documentació de les obres exposades i amb textos d’Arnau Pons, Carlos Cànovas i el curador de la proposta, Josep V. Monzó.