Grete Stern

Grete Stern (Elbelfeld, Alemanya, 1904 – Buenos Aires, Argentina, 1999) va estudiar en el departament de grafisme de la Kunstgewerschule Weisenhof de Stuttgart on va ser alumna del professor Scheidler i va adquirir sòlids coneixements sobre dibuix, disseny, composició i tipografia. Després d’uns inicis professionals centrats en la publicitat i el disseny, en 1927 es va interessar per la fotografia, la tècnica de la qual va aprendre de Walter Peterhaus. Les seues primeres obres van reflectir les influències de la fotografia nord-americana, especialment de Weston i Outerbridge. En 1929, associada amb Ellen Rosenberg (Ellen Auerbach), va obrir a Berlín l’estudi RINGL and PIT especialitzat en fotografia publicitària d’avantguarda. Un any després va participar en l’exposició La Fotografia, en la Bauhaus de Dessau, on estudiava un curs de perfeccionament fotogràfic.

Com a estudi RINGL and PIT Grete Stern i Ellen Auerbach van realitzar una obra singular, de caràcter innovador, que va ser difosa i analitzada en les revistes especialitzades més prestigioses de l’època, entre altres Gebrauchsgraphik de Berlín i Cahiers d’Art de París. En 1933 van rebre el primer premi de cartells publicitaris en el Concurs Internacional de Brussel·les. Amb l’auge del nazisme a Alemanya Stern es va exiliar a Anglaterra,i es va instal·lar a Londres. Allí va residir durant tres anys dedicant-se a realitzar retrats i treballs publicitaris en col·laboració Auerbach. En 1953 es va traslladar a l’Argentina, on fixà la seua residència a Buenos Aires. Durant estos anys l’estètica de Stern va gravitar entorn de les propostes de les avantguardes —impregnada inicialment de referents constructivistes i, més tard, surrealistes— inscrita en la nova visió („Neue Schlichkeit“).

A Buenos Aires, al costat del seu marit Horaci Coppola, va fundar un estudi de publicitat i fotografia. D’eixa època són les sèries Huacos Chancay i Huacos Chimu i les fotografies i dissenys per al Pla de Buenos Aires. Entre 1948 i 1951 va realitzar una sèrie de fotomontatges sobre els somnis que es van publicar en la revista Idilios. Estes imatges remetien formalment als seus primers treballs arrelats en els plantejaments plàstics de les avantguardes i, a nivell temàtic, incidien en la problemàtica de la dona argentina del moment. Eixa sèrie va ser en els seus inicis un treball per encàrrec, i amb el temps, es va convertir en el posicionament polític-estètic en el qual Stern va conjugar el seu pensament i les seues inquietuds socials amb la fotografia com a mitjà d’expressió. Així a través del fotomuntatge, l’artista va presentar un posicionament radical feminista, amb el qual va presentar els seus problemes, aspiracions, controvèrsies, la seua idea de món i les seues possibles solucions.

L’exposició retrospectiva organitzada per l’IVAM, està formada per obres de les diferents etapes de la trajectòria de l’artista, realitzades a Alemanya, Anglaterra i l’Argentina. Una mostra que permet entendre l’evolució de Stern en relació amb les seues condicions polítiques i com a cos exiliat a partir de sèries com els Huacos, els fotomuntatges de la revista Idilio, obres i dissenys de l’època de RINGL and PIT o la carpeta Escultura de Noemí Gerstein.