Matt Mullican

El llenguatge propi de la iconografia emprada per Matt Mullican (Santa Mónica, Califòrnia, 1951) estructura unes obres que oferixen diferents combinacions de lectures objectives i subjectives, en les quals es conjuminen les experiències físiques de l’artista i la seua pròpia imaginació. Els elements d’eixa particular visió i reflexió es presenten en una gran varietat de mitjans i s’articulen en forma d’instal·lacions. En la dècada dels noranta, el treball de Mullican ha mostrat un especial i progressiu interés per les tecnologies de la ciència i la comunicació, a través de les quals ha desenvolupartun complex i personal llenguatge pictogràfic, al qual l’artista es referix com a cosmologia. És a dir, un mite modern de la creació en el qual els components essencials són elements característics de l’època: l’enciclopèdia, els instruments científics, els pictogrames i els sistemes informàtics.

Dins de la plàstica de Mullican destaca, pel seu caràcter reiteratiu i simbòlic la idea de Ciutat. Tema amb una presència constant i que representa a la perfecció la funció que l’artista atorgava a la seua pràctica artística: la cerca d’elements de l’inconscient fins al món real, eixa translació, es produïa per mitjà de les peces considerades com a obres d’art. Els plànols urbans que estructurem compositivament les seues obres responen, així, a una concepció metafísica, a un model còsmic en el qual l’espai es dividix en tres zones principals: Cel, Terra i Infern; per a constituir un text màgic que es pot desxifrar amb la seua lectura, expectació i vivència.

L’exposició de Matt Mullican per a l’IVAM Centre del Carme proposa una visió global de l’evolució de l’artista nord-americà a través dels diferents mitjans d’expressió utilitzats per l’autor: escultura, pintura, dibuixos, vídeos, instal·lacions i, també, performances. El catàleg de la mostra consta de dos parts diferenciades. La primera, amb textos del comissari Michael Tarantino i Bartomeu Marí i imatges de les instal·lacions realitzades fins a la data de l’exposició. La segona part que s’estructura a partir d’un arxiu d’imatges referencials i seleccionades per l’artista que abasta fotogrames, diagrames científics, imatges d’arquitectura, de la cultura popular, del món de l’art i de la tecnologia en general; materials que constituïxen els referents habituals per al desenvolupament de la seua producció artística.