Ross Bleckner

Ross Bleckner (Nova York, 1949) és un dels exponents, al costat de David Salle, Eric Fischl i Julian Schnabel, de la important generació d’artistes nord-americans que va emergir a la fi de la dècada dels setanta. Format en un ambient en el qual predominaven les propostes conceptuals i minimalistes, Bleckner va desenvolupar una pintura de connotacions figuratives i expressionistes que es va enfrontar a la puresa estricta d’aquelles tendències. Així, en un article de 1979, va reclamar un art del “objecte psicologitzat” que connectara amb la realitat psicològica, social i política en tota la seua extensió. Una nova manera de fer en la que l’obsessió pel rigor i la didàctica cedira parcel·les a la ironia i el romanticisme.

D’acord amb estos supòsits, Bleckner va iniciar una obra en la qual, a partir de l’estudi de l’atmosfera, va buscar la llum, l’element més important de les coses, el que intensifica les seues qualitats específiques. Sobre aquest tema va declarar: “A nivell formal crec que la llum és un dels temes històrics de major interés. A nivell psicològic, la pintura realment tracta de la llum; eixe és el tema de la pintura. Hi ha objectes, espais, però tot això ho sosté la llum. Esta és la que crea, la que perpetua la il·lusió, que és tan important en la pintura”. Per a Bleckner, la gran tendència estètica del segle XX consistix a variar tota afirmació sobre l’art i la creació de l’art. Segons les seues afirmacions, “quan una cosa es buida de contingut, ens trobem que brilla amb una intensitat màxima, just abans de morir”. Eixos pensaments que subratllen els conceptes de desil·lusió i decadència, graviten entorn d’un art realista del qual es desprén una pràctica pictòrica que Bleckner planteja com a experiència elevada i també com “el mitjà expressiu que, amb major claredat, apunta al futur i té aspectes generadors, quan per sí mateix permeten un món, creen un espai fictici, el lloc de l’imaginari”.

L’obra de Bleckner resta revisada en l’exposició retrospectiva per al Centre del Carme. Una selecció d’obres que recorre la seua trajectòria entre 1981 i 1995, incloent-hi pintures inicials inspirades en l’Op Art, les de temàtica atmosfèrica, les semitransparències i els seus treballs d’espais onírics copats d’objectes al·legòrics de la mort. La mostra organitzada pel Salomon R. Guggenheim Museum de Nova York inclou l’edició d’un catàleg amb documentació gràfica de l’obra i textos de la curadora Lisa Dennison, junt areflexions de Simon Watney i Thomas Crow. L’exposició va començar la seua itinerància en el Salomon R. Guggenheim de Nova York, ha viatjat a Oslo, al Astrup Fearnley Museet for Moderne Kunst, per a a la fi arribar a les sales de l’IVAM Centre del Carme.