La Nova Visió

La “nova visió” va ser una proposta que va aconseguir el seu màxim desenvolupament en la fotografia internacional a les dècades 1920 i 1930, caracteritzada per descobrir els potencials amagats del mitjà, augmentar la percepció humana i expressar l’actualitat de l’experiència viscuda. Va ser l’estètica innovadora per la qual fotògrafs americans, com Alfred Stieglitz, Paul Strand o Charles Sheeler, van abandonar el formalisme pictorialista de finals del segle XIX. Un concepte, denominat “neue Optik” per Moholy-Nagy, que va sorgir a Europa a partir del fotomuntatge i el fotograma abstracte, més la pautes del disseny modern fixades per la Bauhaus.

L’alienació social i la investigació psicològica estaven implícites i explícites en moltes de les obres d’este moviment d’entreguerres. Creacions que evidenciaven l’impacte del cinema i la publicitat, fenòmens que, juntament amb la imatge personal, subratllaven la complexitat de la modernitat en la cultura urbana. Algunes d’eixes fotografies, realitzades per a la seua reproducció massiva i dirigides a la moda, la publicitat, la ciència o la indústria, difuminaven la distinció entre art i utilitat. Realitzades per artistes adscrits en molts casos a les avantguardes històriques, les obres que es van inscriure en la “nova visió” van ser el testimoniatge de “l’esperit modern” d’una època en la qual es va produir una gran ruptura amb la tradició, revelant-se la fotografia com un important mitjà expressiu i, també, vehicle idoni per a la difusió de l’art modern.

Les fotografies de l’exposició reflecten l’impacte de l’Era de la Màquina en obres clàssiques, com a Mecànic d’una central elèctrica (Lewis Hine, 1921) o Càmera cinematogràfica Akeley (Paul Strand, 1922); o noves concepcions visuals del món a través d’inovadors enquadraments fotogràfics en Pins en Pushin Park (Alexander Rodchenko, 1927). La sensibilitat fotogràfica de la “nova visió” va retratar els aspectes més convencionals de la vida quotidiana des d’òptiques experimentals. Obres incloses a l’exposició, com Misteri al carrer (Umbo [Otto Umbehr], 1928) donaven mostra d’esta nova estètica. La sel·lecció d’obres recorre noms com Man Ray, Moholy-Nagy, Alfred Stieglitz, Walker Evans, Constantin Brâncusi, René Magritte o Walter Gropius.

L’exposició és la primera itinerància europea de la col·lecció de fotografia del període d’entreguerres del Metropolitan Museum de Nova York. Uns fons procedents de la donació efectuada per John C Waddell i la Ford Motor Company al museu americà. L’organització de la mostra, junt al Metropolitan Museum de Nova York, inclou la col·laboració de Ford España S.A i incorpora un catàleg amb textos de Maria Morris Hambourg i Christopher Phillips.