Places categories: IVAM Centre Julio González

• L’equip d’arqueòlegs ha descobert fragments de ceràmica taifa del segle XI i restes d’edificis del segle XIX

• Els experts treballen sobre la hipòtesi que emergiran sediments de la riuada que va arrasar València l’any 1088, una de les més catastròfiques de les que es coneixen

València (26.05.23). Els treballs de rehabilitació integral de la muralla medieval conservada a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) comencen a llançar resultats. Els treballs arqueològics, previs a la restauració de la muralla, han fet aflorar els primers fragments de ceràmica taifa del segle XI, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l’espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en el s. XIX, com ara paviments, pilars o murs.

Les restes de ceràmica taifa haurien romàs ocultes en una zona, al costat del carrer de Guillem de Castro, que es va emmurallar per primera vegada durant el segle XIV i que fins llavors havia sigut horta. L’àrea que ocupa hui l’IVAM es va començar a urbanitzar amb edificis residencials a partir de 1870, després de l’enderrocament gradual de la muralla i els seus elements annexos, com ara el fossat i les rondes de pas. Són les restes d’aquests edificis del segle XIX els que han emergit en la futura rampa d’accés de la sala Pinazo de l’IVAM, confirmant que les construccions conformaven una illa que es tancava per l’actual carrer de na Jordana.

A més d’aquestes importants troballes, l’equip d’arqueòlegs —dirigit per José Ferrandis, un dels millors especialistes en les muralles de la ciutat— treballa sobre la hipòtesi que en nivells arqueològics inferiors hi ha sediments corresponents a la riuada de 1088. Aquella històrica inundació va causar grans pèrdues en la zona, va arrasar els dos ponts que hi havia a la ciutat i alguna de les torres que els defensaven. En diverses excavacions desenvolupades en punts diferents de València s’han trobat testimonis d’una de les riuades més devastadores de l’edat mitjana.

Els fragments de ceràmica trobada, que es remunten al s. XI, encaixen amb la hipòtesi que l’actual espai que ocupa l’IVAM va ser una zona dedicada a horta en la qual es realitzaven abocaments domèstics, entre els quals estava l’aixovar ja en desús. S’espera continuar amb més troballes a mesura que avancen els treballs, en les pròximes setmanes.

Els treballs arqueològics en la sala Pinazo de l’IVAM pretenen omplir alguns buits de coneixement en relació amb la muralla de València, especialment del tram construït en el s. XIV. És la primera vegada que es du a terme un sondeig arqueològic sobre el costat intramurs d’aquest tram de muralla cristiana-mudèjar, catalogada com a bé d’interés cultural (BIC). Les úniques investigacions, que van ser realitzades coincidint amb la construcció de l’IVAM en 1985, es van dur a terme únicament de manera parcial i extramurs.

El resultat de les excavacions arqueològiques actuals permetrà acarar totes dues investigacions i llançarà llum sobre la muralla defensiva de València, un element que persisteix tant en la memòria col·lectiva com en el subsol de la ciutat. Així mateix, el descobriment d’edificis huitcentistes o sediments de la riuada poden confirmar els contextos històrics, completar investigacions historiogràfiques i aprofundir en el coneixement dels sistemes de fonamentació i les pràctiques constructives emprades durant el primer gòtic civil valencià.

Rehabilitació integral de la muralla

Els treballs d’intervenció, que preveuen la rehabilitació integral del tram de la muralla, són un ambiciós projecte que té com a objectiu la consolidació de les restes arqueològiques, l’adequació de l’espai de la sala, la millora de l’accés i fer valdre aquest bé patrimonial. El projecte inclou actuacions de conservació preventiva i de restauració, així com millorar les condicions expositives. Preveu una inversió de 593.484,17 euros i un termini d’execució de 6 mesos.

• L’escriptora i l’artista, coetànies d’Asger Jorn i Guy Debord, dialogaran amb el comissari de l’exposició
• L’IVAM organitza dues trobades, en els quals també participarà el creador Axel Heil, amb motiu del llançament d’un exhaustiu catàleg sobre la mostra

València (23.05.23). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta la publicació entorn de la mostra ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’ dimecres que ve 24 de maig, en una trobada que comptarà amb la presència de dues figures clau del moviment situacionista, l’escriptora Michèle Bernstein (París, França, 1932) i la pintora, escultora i artista gràfica Jacqueline de Jong (Hengelo, Holanda, 1939). Totes dues artistes, coetànies d’Asger Jorn, dialogaran amb el comissari de l’exposició Ellef Prestsæter.

La Internacional Situacionista, a la qual va pertànyer Asger Jorn, va desenvolupar a partir de 1957 una crítica radical del capitalisme i de les formes de vida contemporànies a través de multitud d’activitats, incloent-hi la teoria, la publicació, l’activisme i la creació artística.

Michèle Bernstein va ser una de les fundadores d’aquest moviment, que va voler rescatar el potencial crític de l’art per a una subversió del que Guy Debord, amb qui Bernstein es va casar en 1952, havia batejat com a ‘societat de l’espectacle’. Jacqueline de Jong, que va ser durant anys companya d’Asger Jorn, es va unir a la Internacional Situacionista en 1960. Entre 1962 i 1968 va editar i va publicar la revista ‘The Situationist Times’.

Michèle Bernstein i Jacqueline de Jong participaran en una trobada amb el comissari de l’exposició, Ellef Prestsæter, amb l’objectiu de posar de manifest la contribució d’aquest grup a la història de l’art i indagar en la relació de totes dues artistes amb la creació de Jorn.

Segons Ellef Prestsæter, “mentre que la teorització de Guy Debord sobre el que ell va anomenar la ‘societat de l’espectacle’ esdevindria una referència fonamental dins de la teoria crítica i la història de l’art, la pràctica lúdica i intransigent del grup va exercir un paper important durant les revolucions associades a 1968. Durant les dues últimes dècades, la Internacional Situacionista ha sigut un punt de referència ineludible per a artistes i teòrics relacionats amb el gir social de l’art”.

La trobada tindrà lloc amb motiu del llançament d’un exhaustiu llibre publicat per l’IVAM amb motiu de l’exposició ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’, que s’exhibeix al centre fins al 18 de juny. El catàleg, profusament il·lustrat, reuneix materials inèdits sobre l’artista danés.

En el marc de les activitats programades amb motiu de la presentació del catàleg, el dijous 25 de maig, l’IVAM ha convidat l’artista i professor alemany Axel Heil a fer una visita a l’exposició, en la qual compartirà idees sobre la seua llarga i apassionada relació amb l’obra d’Asger Jorn. Axel Heil és un dels experts mundials més important en l’obra d’Asger Jorn, el treball del qual l’ha mantingut ocupat durant dècades. Ha escrit extensament sobre temes com ara la relació de Jorn amb l’art contemporani, Jorn i Picasso, Jorn i Pollock, i Jorn com a situacionista.

Asger Jorn, en situació
Produïda per l’IVAM, en col·laboració amb el Museum Jorn de Silkeborg i el suport de la Fundació Banc Sabadell, l’exposició és la més extensa de les que s’han realitzat sobre l’obra del pintor danés en l’Estat espanyol. Composta per més de 200 peces, algunes de les quals inèdites, entre pintures, dibuixos, gravats, publicacions i col·laboracions, la mostra aprofundeix en la creació d’imatges i en les connexions entre la pintura i l’edició i l’experimentació gràfica de l’aclamat pintor danés.

• El museu, que romandrà obert fins a la mitjanit amb entrada gratuïta, ha programat activitats i recorreguts nocturns
• L’esplanada serà l’escenari de la ‘cremà’ de la falla que va formar part del projecte expositiu ‘Alfredo Ruiz: camins cap a la modernitat en les falles’

València (18.05.23). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull aquest dissabte 20 de maig la ‘cremà’ de la falla ‘Bosc geomètric’ de l’artista Alfredo Ruiz. L’IVAM, que romandrà obert fins a la mitjanit amb entrada gratuïta, celebra així la Nit Europea dels Museus amb una programació que inclou activitats per a tots els públics i recorreguts nocturns a les seues exposicions.

A partir de les nou de la nit el foc reduirà a cendres el ‘Bosc geomètric’, la falla central que va presidir el projecte expositiu ‘Alfredo Ruiz: camins cap a la modernitat en les falles’. Un recorregut per la trajectòria de l’artista Alfredo Ruiz, pioner de les falles experimentals, a través de maquetes, dibuixos i llibres que es van exhibir en l’IVAM fins al passat 23 d’abril. Per a tancar el cicle natural d’aquesta falla, l’IVAM plantarà el monument a la seua esplanada des de les deu hores, on podrà visitar-se fins a la seua ‘cremà’.

En el marc de la celebració de la Nit Europea dels Museus, l’IVAM ofereix un programa que inclou una visita especial a la instal·lació ‘Un jardí al museu!’, a càrrec de l’equip de paisatgisme responsable del projecte. Aquesta intervenció vegetal efímera, que ocupa l’IVAM fins al diumenge 21 de maig, reflexiona sobre la importància de renaturalitzar les ciutats i les seues arquitectures, al fil del lema d’aquest any de l’ICOM: ‘Museus, sostenibilitat i benestar’.

Entorn d’aquest jardí, les persones interessades podran sumar-se al taller de l’artista Sofía Alemán, ‘Rapsòdia en verd’ sobre noves formes de creació des de la fotografia. L’artista proposa un exercici d’observació i arxiu per a explorar les plantes que formen part d’aquesta instal·lació vegetal des d’una percepció conscient i multisensorial, inspirada per la música de l’àlbum de Mort Garson, ‘Plantasia’.

L’IVAM també ha programat una visita a l’exposició sobre l’artista Aref El Rayess, la primera gran mostra que li dedica un museu europeu a una figura fonamental del panorama cultural libanés des dels anys 50 fins als 80, amb la finalitat d’oferir una modernitat artística més oberta, complexa i inclusiva.

Com a colofó a aquesta celebració, l’IVAM convida els públics a endinsar-se en la creació oberta de l’artista danés Asger Jorn amb una visita nocturna a l’exposició.

DIM 2023

L’IVAM tancarà la setmana dels museus el diumenge, 21 de maig, i convidarà les persones visitants a emportar-se a les seues cases una de les plantes que formen part de la instal·lació ‘Un jardí al museu!’, que estendrà l’activitat més enllà dels murs de l’IVAM i amb aquest gest crearà un museu expandit i verd al llarg de la ciutat.

Consulta tota la programació i horaris dels tallers en el web de l’IVAM.

PDF Descarregar programa DIM 2023 – Un jardi creix

• Una instal·lació amb 200 espècies del bosc mediterrani acollirà accions, trobades i tallers del 18 al 21 de maig

• El dia de la clausura els assistents podran emportar-se una planta a sa casa per a crear un museu expandit i verd al llarg de la ciutat

València (12.05.23). Què passaria si la vegetació prenguera els nostres espais de treball i oci? Com ens afecta la convivència amb altres espècies vives? L’Institut València d’Art Modern (IVAM) es converteix en un jardí efímer compost per 200 espècies del bosc mediterrani amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

Des del 18 de maig, la naturalesa envairà els espais del centre, amb l’objectiu de plantejar un museu més habitable, més verd i interactiu. La proposta es presenta a manera de reflexió sobre la importància de renaturalitzar les ciutats i les seues arquitectures. Seguint el lema que proposa l’ICOM per a aquest 2023, ‘Museus, sostenibilitat i benestar’, l’IVAM Centre Julio González acollirà la instal·lació ‘Un jardí en el museu!’, una proposta de María Pedro Ferrer, Javier Rivera Linares i Jaime García Mira.

Prenent com a referència el jardí del paisatgista brasiler Roberto Burle Marx per a la terrassa del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro, el projecte planteja unes formes vegetals sinuoses, amb espècies mediterrànies i estores naturals, des de pans d’herba, corfa de pi o grava, que transformaran el museu en un espai de descans, trobada i interacció. La intenció és generar un diàleg entre la vegetació, l’edifici i les gents que l’habiten.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha assenyalat que es tractaria de “compartir eines, metodologies i inquietuds entre les persones que fem museu (visitants, participants grups de treball o programes, mediadores, programadores…), més enllà dels formats ortodoxos, amb la incorporació d’una visió mediambiental, social i subjectiva”.

Entorn d’aquest jardí, l’IVAM proposa una sèrie d’activitats, entre les quals destaca el taller ‘Un museu fresquet!’, dirigit a públic infantil d’entre 3 i 6 anys, perquè experimente quina olor fa, com sap i com se sent un museu ple de vegetació. Per al públic adult i les famílies és la proposta de l’artista Sofía Alemán, ‘Rapsòdia en verd’, que s’orienta a persones interessades en noves formes de creació des del fotogràfic. Es tracta d’un exercici d’observació i arxiu per a explorar les plantes que formen part d’aquest jardí des d’una percepció conscient i multisensorial, inspirada per la música de l’àlbum de Mort Garson ‘Plantasia’.

La instal·lació ‘Un jardí al museu!’ s’acomiadarà el diumenge 21 de maig amb una invitació perquè els visitants s’emporten una de les plantes a sa casa, amb la qual cosa es permet que l’experiència s’estenga més enllà dels murs de l’IVAM. En aquesta espècie d’àgora vegetal, el museu també ha programat una sèrie de trobades i encreuaments entre els participants en els diversos programes de l’IVAM, així com conversacions entre mediadores i col·laboradores, per a poder compartir recursos i metodologies. La trobada de mediació del dijous 18 a les 13 h està oberta a altres participants.

Nit Europea dels Museus

 Amb motiu de la Nit Europea dels Museus, el dissabte 20 de maig, a les 21.30 hores, l’esplanada de l’IVAM acollirà la ‘cremà’ de la falla Bosc Geomètric d’Alfredo Ruiz. La falla era la peça central que presidia l’exposició ‘Camins cap a la modernitat a les Falles’, que va mostrar la trajectòria de l’artista Alfredo Ruiz a través de maquetes, dibuixos i llibres fins al passat 23 d’abril.

Prèviament, des de les 10 del matí, l’IVAM oferirà visites comentades a la seua exposició ‘Aref el Rayess. Obres (1958-1978)’ recentment inaugurada. El museu també ha programat una visita especial a la intervenció vegetal efímera a càrrec de l’equip de paisatgisme que l’ha dissenyada, així com el taller ‘Rapsòdia en verd’. A les 22.30 hores, l’equip de mediació oferirà una visita nocturna a la mostra ‘La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació’ com a tancament a aquesta celebració.

Consulta tota la programació i horaris dels tallers en la web de l’IVAM.