Revolució Puta. María Galindo

Quina és la porta vertadera i quina és la porta falsa per a entrar amb una cambra en l’univers de la puta?

Arribar amb un rètol que el nomene com a treball sexual i amb això saldar el primer deute per a satisfer als regulacionismes?

Arribar amb un rètol que el nomene com a opressió patriarcal que cal abolir i amb això saldar el primer deute per a acontentar els abolicionismes?

Revolució Puta recorre aqueix univers amb, per i des d’elles reclamant un únic lloc de legitimitat irrenunciable que no assumeix deutes pendents amb ningú; és el lloc de la paraula en primera persona.

Amb integrants d’organitzacions OMESPRO La Paz i OMESPRO Santa Cruz com a protagonistes directes i constructores del relat, usem una palanca simbòlica per a traslladar les discussions centrals de l’univers puta a un espai polític i poètic.

La pel·lícula està estructurada en quatre curts temàtics: “Els sabers de la Puta”, “La puta i el treball”, “la puta i l’Estat” i “Testament”. Amb aquests quatre cossos teixim un llargmetratge, però sense deixar de donar-los a cadascun una estructura pròpia que els pot permetre volar amb ales pròpies.

En aquests temps de mutació en què les imatges pertanyen simultàniament a diferents espais de llenguatge, els presentem una producció que no és ortodoxa, que no ha sigut produïda per a “festivals de cinema” sinó per a imaginaris socials. Té la vocació i la versatilitat d’envair tot tipus d’espais menys el de les xarxes perquè no hem volgut cenyir-nos al seu panòptic el guàrdia de seguretat del qual ens censurarà immediatament.

Té sentit fer una producció cinematogràfica el segle XXI que no serà admesa per les xarxes socials? Quines imatges tan extremes pot arribar a tindre una producció audiovisual censurable per Facebook on caben tots els odis i totes les violències?

Potser per aqueix mateix motiu és interessant, és convocant i inquietant haver produït una poètica visual que no podrà ser engolida per les xarxes. Podràs veure-la a tot arreu, menys en el teu cel·lular.

Revolució Puta no acaba de complir amb els paràmetres estrictament cinematogràfics, sinó que els transcendeix com a manifest polític fílmic en primera persona sense renunciar a la construcció d’un relat poètic visual.

I lxs espectadors?

“Sense plata i sense treball…Vull veure’t en el meu lloc”

És un dels versos de l’Himne de les putes cantant veritats que és la cançó central de la pel·lícula composta per 60 dones de l’ofici i musicalitzada per les inigualables Cúmbia Queer.
Aquest vers indica el lloc del *espectadxr en aquesta producció, un lloc regirat on et convertiràs en puta, policia i client segons quina situació.
Revolució Puta no és l’oportunitat que estaves esperant per a mirar a la puta des d’un lloc còmode; hem girat la cambra cap a a tu, per a construir aqueixa altra estranya situació en la qual eres el/la mirada. Ara la qüestionada eres tu.

María Galindo (La Paz, 1964) “Soc puta, soc lesbiana, soc boliviana. Només puc existir construint aliances prohibides entre aquestes posicions discursives i polítiques que se suposa que estan en contradicció entre si. Parle des del lloc de la tortura i la violència, però no per a donar testimoniatge, sinó per a imaginar la felicitat des d’una posició de desobediència “. Aquestes són paraules d’autointroducció de María Galindo, artista, intèrpret, activista, escriptora i la co-fundadora del col·lectiu bolivià Dones Creant. Posant en conversa les pràctiques i coneixements subalterns de les dones indígenes i les tradicions polítiques i literàries de l’anarquisme, el punk i el feminisme no blanc, Maria Galindo ha creat durant els últims 15 anys una pràctica artística radical.

Isabel Seguí és doctora en estudis fílmics per la Universitat de St Andrews i professora en la Universitat d’Aberdeen (totes dues a Escòcia). S’especialitza en cinema de no ficció fet per dones al Perú i Bolívia. Els seus més recents treballs han sigut publicats en col·leccions editades que plantegen una lectura no androcèntrica, jeràrquica o formalista de la història del cinema, com Incomplete. The Feminist Possibilities of Unfinished Film (University of California Press, 2023) o Feminist Worldmaking and the Moving Image (MIT Press and HKW, 2022). És membre del comité organitzador de RAMA, la Xarxa d’investigació sobre l’audiovisual fet per dones a Amèrica Llatina.