Places categories: IVAM Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Apoteosis Now’, un projecte específic de la fotògrafa alacantina Cristina de Middel que reunix 252 imatges disposades com una “explosió fotogràfica” en la galeria 6 del museu.

La mostra s’ha presentat este dimecres en roda de premsa i ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre; el comissari de l’exposició, Iván de la Nuez; i l’artista Cristina de Middel (Alacant, 1975).

La secretària autonòmica de Cultura ha destacat que és “una de les creadores més rellevants de la fotografia contemporània internacional” amb una “trajectòria extraordinària”, que inclou reconeixements com el Premi Nacional de Fotografia en 2017 i, més recentment, el Premi Princesa d’Astúries com a presidenta de la prestigiosa Agència Magnum. Una “pionera” que ha contribuït a definir el llenguatge del fotoperiodisme modern.

L’exposició, que s’exhibirà en el Centre Julio González del 21 de maig al 12 d’octubre, és un projecte específic per a l’IVAM que reunix 252 fotografies de distint format. “A diferència d’exposicions anteriors de l’artista, ací l’allau visual de Cristina de Middel no s’organitza en sèries, sinó que estan disposades com si es tractara d’una explosió fotogràfica o d’una cataracta”, ha explicat Blanca de la Torre.
Iván de la Nuez ha apuntat que el títol de ‘Apoteosis Now’ no és un simple joc de paraules. Enfront de l’apocalipsi, l’apoteosi té una potència del possible, d’obrir-nos una finestra per a reflexionar sobre la saturació d’imatges actual. “I també fa referència a la traca final, a la ‘mascletà’, al final apoteòsic”, ha rematat Cristina de Middel sobre l’exposició que mostra “tot alhora” al mateix temps. “L’única concessió que faig a la salut mental del públic és que les fotografies estan ordenades per colors. Tota la resta està dissenyat i pensat perquè no tinga cap connexió”, ha sentenciat.
El públic que s’acoste fins a la sala es trobarà amb un gran collage del propi treball de l’artista en el qual no hi ha un fil conductor, ni temes, ni seqüències. “Ni tan sols hi ha penjada una foto en paral·lel a una altra per a generar eixa confusió”, ha relatat de Middel. L’objectiu, segons les seues paraules, és “activar el sentit crític” de l’audiència i qüestionar la sobresaturació d’imatges actual.

“Tenia moltes ganes de deixar de treballar contant històries, ja hi ha molta gent contant-me històries. De sobte, fins al xampú té un relat i una narrativa, tot és narrativa i has de controlar el relat. Estic un poc cansada del relat, necessite parar-me a pensar”, ha manifestat Cristina de Middel sobre l’exposició en la qual ha recuperat fotografies que s’havien quedat “òrfenes” de projectes, encàrrecs o viatges. “M’agrada retornar-li a la fotografia una dimensió no utilitària”, ha destacat.

L’espai de la galeria acull un muntatge quasi artesanal, allunyat de la solemnitat habitual d’una exposició, amb retícules sobre les quals estan muntades les fotos per a contraposar un poc d’orde enfront del caos d’imatges. L’escala que connecta els dos nivells de la sala s’ha transformat en una torre de cartó que remet a la Torre de Babel i a les arquitectures precàries del Sud Global, com el Brasil, on residix l’artista actualment. Blanca de la Torre ha destacat esta dimensió sostenible ja que el muntatge s’ha realitzat “íntegrament” amb caixes de cartó reutilitzades.

El text de la sala està situat en la segona planta, al final de l’exposició. “Sempre m’ha cridat l’atenció que calga explicar les coses abans d’experimentar-les, perquè et condiciona. M’agrada donar l’oportunitat a la imatge, a la fotografia, de contar la història i després tu afiges i puntualitzes”, ha assenyalat l’artista.

El comissari ha apuntat que “no és una exposició de fotografia, és una exposició d’imatges”, detallant que la ‘cataracta’ d’imatges té el doble sentit de gran cabal d’imatges i també de malaltia ocular, “alguna cosa que ens ennuvola la vista”.

Blanca de la Torre ha recordat l’especial atenció que ha dedicat l’IVAM, des dels seus inicis, a la fotografia i la importància d’exposicions com a ‘Apoteosis Now’ que “fomenten una mirada crítica sobre els modes en què rebem i processem la informació en el nostre temps”, ha rematat.

• Durant la trobada es presentarà el llibre que reunix els textos de destacats escriptors entorn de l’escultor Julio González amb motiu del Dia dels Museus

València (19.05.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acull dimecres que ve, 20 de maig a les 19h, una conversa entre els escriptors Andrés Neuman i Jorge Carrión. La trobada, emmarcada dins del cicle ‘Escriptures cactus’ comissariat pel mateix Carrión, servirà com a espai de reflexió sobre la labor literària de Neuman i la seua connexió amb l’obra artística de l’escultor Julio González.

En el marc de les activitats pel Dia Internacional dels Museus, la xarrada servirà d’escenari per a la presentació de la publicació ‘Escriptures cactus’, un llibre que reunix contes, relats, cròniques i poemes inèdits inspirats en l’obra i la persona de Julio González. Esta publicació naix a partir del cicle homònim, un espai on destacades plomes exploren perspectives menys transitades i generen noves connexions culturals entorn de la figura de l’escultor.

Durant la conversa, que tindrà lloc en la pròpia galeria que alberga les obres de Julio González, Neuman realitzarà un zoom sobre una obra concreta de l’escultor per a abordar qüestions sobre la passió amorosa com un fenomen tant psicològic com lingüístic i matèric.

L’escriptor i filòleg Andrés Neuman (Buenos Aires, 1977), professor de literatura i col·laborador en mitjans com El País o Clarín, s’ha consolidat com un dels autors més destacats de la seua generació gràcies a una prolífica obra traduïda a més de 14 idiomes. Finalista del Premi Herralde en el seu debut amb Bariloche (1999), va aconseguir la consagració internacional amb la seua quarta novel·la, El viajero del siglo (2009), guardonada amb els premis Alfaguara i de la Crítica. La seua versatilitat literària abasta també la poesia o el relat breu, gènere este últim en el qual destaca tant pels seus llibres de contes com per la seua labor teòrica i de divulgació.

Després de la visita dels escriptors María Negroni, Miguel Ángel Hernández, Sara Barquinero i Estela Sanchis, la xarrada de Neuman és la quinta sessió del cicle ‘Escriptures cactus’ que es completarà amb la participació d’Agustín Fernández Mallo, Manuel Baixauli i Alicia Kopf. El cicle s’emmarca en la celebració del 150é aniversari del naixement de González, un dels escultors més importants del segle XX i una de les bases fundacionals de l’IVAM.

• El dimarts 19 de maig el museu projecta ‘La dona i el monstre’, seguit d’una xarrada amb l’escriptora María Bastarós, en la seua sessió de cineclub
• Les activitats amb motiu del DIM’26 s’estenen durant tota la setmana

València (17.05.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) obri les seues portes de manera excepcional i gratuïta dilluns que ve 18 de maig amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Com a part del programa l’IVAM proposa dos recorreguts per les exposicions centrats en l’obra de dones artistes com Roberta González, Marisa Pinazo, Tania Candiani, Mar Guerrero, Anna Talens o l’amplíssima nòmina d’artistes presents en la col·lectiva ‘A mig foc’.

Les visites, que començaran a partir de les 17h, seran a càrrec de la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i de la directora adjunta, Kristine Guzmán, que oferiran una lectura transversal per les exposicions temporals posant en valor la diversitat de discursos i llenguatges generats per creadores contemporànies i d’avantguarda.

Projecció de ‘La dona i el monstre’

Les activitats amb motiu del DIM’26 es prolongaran el dimarts 19 de maig a les 19h amb la projecció de ‘La dona i el monstre’ (Jack Arnold, 1954). Un clàssic del cinema fantàstic que ha inspirat a grans directors com Guillermo del Toro que va decidir retre-li homenatge amb una seqüela, la oscaritzada ‘La Forma de l’Aigua’.

En finalitzar la pel·lícula, l’escriptora i guionista María Bastarós mantindrà una conversa amb les comissàries del cicle, Adriana Cabeza i Alexia Guillot (Las Entendidas), per a explorar les interseccions entre el seu univers literari i el cinema fantàstic i de terror. Prenent com a referència la seua última novel·la ‘Criaturita’ (2025), s’establirà un diàleg directe amb l’emblemàtica cinta de Jack Arnold.

Llicenciada en Història de l’Art i gestora cultural, María Bastarós ha compaginat la creació de ‘Criaturita’ —guardonada amb el Premi a Millor Novel·la de l’Associació de Crítics de Terol— amb la seua labor com a guionista en la sèrie ‘Superestar’ de Nacho Vigalondo. També ha publicat la novel·la ‘Historia de España contada a las niñas’ (2019), guanyadora entre altres del Premi de Narrativa de l’Associació de Crítics de València.

L’activitat forma part del cicle ‘Sessió expandida’ que proposa conferències o projeccions mensuals de pel·lícules que habitualment queden fora dels circuits d’exhibició de la ciutat i oferix la possibilitat de participar en sessions temàtiques exclusives. L’assistència a estes sessions és gratuïta fins a completar aforament.

• La publicació ha sigut nominada en la categoria de ‘llibre complet’ en els premis més prestigiosos en l’àmbit del disseny gràfic a Espanya

València (08.05.26). El catàleg editat per l’IVAM amb motiu de l’exposició ‘Habitar les ombres’, que es va exhibir en el museu valencià del 25 de setembre de 2025 al 18 de gener de 2026, ha quedat finalista en els premis ADG Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual 2026. Els premiats es donaran a conéixer en la gala que se celebrarà a Barcelona el pròxim 11 de juny en el Disseny Hub.

La publicació Habitar les ombres, nominada en la categoria de ‘llibre complet’, és una revisitació fidel de l’exposició en l’IVAM, comissariada per Blanca de la Torre i Rosa Castells. La mostra va reunir més de cent obres d’artistes procedents dels fons de l’IVAM i el MACA amb el blanc i negre com a protagonista. El llibre trasllada la lògica espacial i narrativa de l’exposició al format editorial, sense renunciar a la lectura còmoda dels continguts.

La publicació està dividida en tres blocs de text que actuen com a murs entre els quatre àmbits de la mostra i inclou fotografies de totes les obres de l’exposició, reflectint fidelment el muntatge i les relacions visuals i discursives entre les peces, com es plantejaven en l’espai expositiu. El format del llibre, còmode en mà, afavorix la lectura. El paper s’enfosquix amb cada idioma, acompanyant el trànsit entre llums i ombres.

Els Premis ADG Laus van ser creats en 1964 per la ADG-FAD, l’associació de professionals del disseny gràfic més gran i amb més trajectòria a Espanya. Són els guardons amb més trajectòria i prestigi del sector al nostre país, reconeguts com una ferramenta indiscutible per a divulgar la professió i com un trampolí per a la projecció dels seus participants. A més, es troba entre els 10 certàmens de disseny gràfic més prestigiosos del món.