Places categories: IVAM Centre Julio González

• El museu proposa un recorregut especial per les principals obres d’artistes contemporànies en exhibició i la projecció de ‘Leonor will never die’ de la cineasta Martika Ramírez Escobar

València (06.03.26). Amb motiu del Dia de la Dona, L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha programat activitats que inclouen un recorregut especial per les galeries del museu per a conéixer les principals obres d’artistes contemporànies actualment en exhibició, la projecció de ‘Leonor will never die’ de la cineasta Martika Ramírez Escobar o visites guiades per a visibilitzar la creació de dones.

Com a novetat, el museu oferix el diumenge 8 de març, a les 13h, un passeig comentat per algunes de les principals obres de dones artistes que es troben exposades en les galeries del museu, com Kara Walker, Andrea Canepa, Anna Talens, Mar Guerrero, Sonia Navarro, Pilar Albarrasí, Laura Siles, Sonia Navarro o Josefina Guilisasti.

Amb motiu del 8M l’IVAM també oferix a les 11h a una ‘*visiteta’ a l’exposició de l’artista peruana Andrea Canepa, dirigida a persones amb bebés que volen continuar gaudint de propostes d’oci cultural acompanyades dels seus plançons. Les famílies que visiten el museu durant la jornada també podran gaudir de la instal·lació de joc artístic ‘El racó de llum’ i l’espai específic per a bebés ‘La sala blana de l’IVAM’.

Finalment, el diumenge 8 de març l’IVAM oferix a les 12h una visita comentada a l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ que proposa una relectura de l’obra d’Ignacio Pinazo connectant-ho amb les creacions del seu fill José Pinazo Martínez i la seua neta Marisa Pinazo Mitjans.

Projecció de la pel·lícula ‘Leonor will never die’

Dins de les propostes amb motiu del 8M, el museu acollirà la projecció de la pel·lícula ‘Leonor will never die’ (2022) de la cineasta i directora de fotografia establida a Manila Martika Ramírez Escobar, i un col·loqui posterior a càrrec d’Adriana Cabeza i Alexia Guillot, conegudes com Las Entendidas, dins del cicle de cinema de l’IVAM ‘Sessió expandida’.

El primer llargmetratge com a directora de la guionista Martika Ramírez Escobar ‘Leonor will never die’ és una obra mestra postmoderna, excèntrica i apassionada que traspassa els límits temporals i captiva el cor.  El film va guanyar el Premi Especial del Jurat a l’Esperit Innovador en el Festival de Sundance en 2022.

Visites per a tots els públics

Les activitats en commemoració del dia de la Dona es completen l’11 de març, amb una visita comentada a càrrec de la comissària de la mostra, Rosa Castells, a l’exposició ‘Kara Walker. Burning Village’ i una ‘visiteta’ que tindrà lloc el 7 de març, a les 11 hores, a l’exposició ‘A mig foc’.

Esta oferta d’activitats s’inserix en l’estratègia continuada de l’IVAM d’aplicar la perspectiva de gènere amb un enfocament transversal i reivindicar la seua aposta per les dones artistes i la necessitat de revisar el discurs predominant en la història de l’art que ha infravalorat el treball de les seues creadores.

• L’IVAM aposta per fomentar la creació contemporània del seu context i amb obres d’artistes de la Comunitat Valenciana
• Les adquisicions reforcen una nova línia de la col·lecció emmarcada en la recuperació d’oficis i sabers no hegemònics i cobrix llacunes històriques del segle XX

València (05.03.26). L‘Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) reforça la col·lecció del museu amb l’adquisició d’una trentena d’obres procedents d’ARCO 2026, en suport a la fira d’art més important de l’Estat.

Estes adquisicions renoven el compromís del museu amb la inclusió de dones artistes en la col·lecció, incloent-hi representants històriques fonamentals de l’art espanyol, artistes que recuperen sabers i oficis tradicionals i creadores del context valencià.

Les 30 obres adquirides per l’IVAM corresponen a 23 artistes, dels quals 19 són dones: Laura Palau, Juan del Junco, Elena Blasco, Patricia Gadea, Javier Garcerá, Eva Lootz, Tania Candiani, Inma Femenía, Isabel Villar, Ana Teresa Barboza, Ana Peters, Esther Boix, Marinella Senatore, Luciana Novo, Nils-Udo, Marina González, Lara Ordóñez, Cristina Mejías, Sandra Monterroso, Noemi Iglesias Barrios, Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez, Álex Francés i Lola Bosshard.

Les adquisicions van ser aprovades pel Consell Rector de l’IVAM en una reunió extraordinària celebrada este dimecres, 4 de març, en la fira ARCO que va ser presidida per la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí.

La qualitat de la fira ha permés a l’IVAM realitzar adquisicions molt diverses per a cobrir aspectes inèdits o poc representats en els seus fons. Les compres de l’IVAM procedixen de galeries nacionals i internacionals presents en ARCO 2026, entre les quals destaquen les quatre galeries d’art de València que participen en esta edició.

Sabers no hegemònics vinculats als territoris

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que estes adquisicions “posen el focus en una nova línia de la col·lecció del museu centrada en la importància dels oficis, associades al territori i a la recuperació del vernacular des dels llenguatges contemporanis.”

“Al mateix temps, es cobrixen algunes llacunes de la col·lecció amb un dels pioners del Land Art i de l’art ecològic europeu de la dècada de 1970, l’alemany Nils-Udo, i s’aposta per l’equilibri generacional amb artistes jóvens, de mitja carrera i figures de sòlida trajectòria”, ha afegit.

En esta línia d’incorporar obres que dialoguen amb materials i sabers no hegemònics se situen artistes de l’esfera internacional, centrada fonamentalment en Llatinoamèrica, com Luciana Novo, Sandra Monterroso, Ana Teresa Barboza, Marinella Senatore i Tania Candiani, que prepara una exposició individual en l’IVAM per al mes d’abril.

En l’àmbit nacional, el museu incorpora una peça de Cristina Mejías -el treball de la qual s’articula entorn dels sabers menors, aquells que es transmeten oralment, des de l’experiència-, una instal·lació de Marina González Guerreiro sobre la poètica de les cures i una obra de Noemí Iglesias Barrios que recupera una tècnica mil·lenària d’elaboració manual de flors de porcellana.

Creadores valencianes

De la Torre ha assenyalat també que l’IVAM “no solament aposta pel context valencià comprant artistes valencians, també és important incloure artistes que han desenvolupat les seues carreres en el territori i per als quals el context valencià ha sigut important per a les seues carreres”.

Entre ells es troba Laura Palau, amb un discurs artístic multidisciplinari que part del coneixement rural en el qual va créixer; i Lara Ordóñez, el treball del qual gira entorn de l’àmbit domèstic i a les formes en què l’herència cultural perdura.

L’escultura i la pintura valencianes són dos línies molt presents també en la col·lecció de l’IVAM, que partixen de les seues pròpies bases fundacionals. Amb l’objectiu d’ampliar el patrimoni en estos eixos, se sumen als fons obres dels valencians Alex Francés, Javier Garcerá i Imma Femenía. Estes adquisicions “aposten per donar suport a la creació contemporània en el nostre context geogràfic”, ha detallat Blanca de la Torre.

Referents històrics i noms imprescindibles de l’art espanyol

L’alemany Nils-Udo és reconegut com un dels pioners del Land Art i de l’art ecològic europeu des de la dècada de 1970. La incorporació de la peça ‘Bambú, hojas de palma. Lanzarote’, 2022 a la col·lecció de l’IVAM reforça les línies d’investigació del museu i connecta especialment amb la idea de Museu Amfibi, és a dir, d’un museu dins d’un museu.

Un dels objectius de l’IVAM ha sigut esmenar algunes llacunes de la col·lecció per a poder narrar una història de l’art molt més completa. En eixe sentit, la incorporació d’obra de Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez permet reforçar els discursos del museu entorn del període d’entreguerres i contribuïx a la visibilització de les dones artistes en la construcció de la modernitat espanyola.

En l’apartat de fotografia s’inserix l’obra de Juan del Jonc, un artista que s’inscriu en la tradició de la fotografia conceptual desenrotllada a partir de les dècades de 1960 i 1970.

Un altre capítol d’adquisicions del museu valencià es nodrix d’autores fonamentals per a entendre l’art espanyol del segle XX. Obres de sòlides artistes com Lola Bosshard, Ana Peters, Esther Boix i Pons, Patricia Gadea a Isabel Villar s’incorporen als fons de l’IVAM “en un merescut reconeixement a la carrera d’estes dones que, igual que altres artistes espanyoles de la seua generació, ha de resituar-se en el lloc central del relat que la historiografia del segle XX les va apartar”.

Lola Bosshard va exercir un paper fonamental en el primer minimalisme sorgit a Espanya entre 1966 i 1967. També s’afig una obra icònica d’Ana Peters que porta per títol ‘Victoria’, que qüestiona els estereotips estètics i socials femenins amb un llenguatge pròxim al Pop Art i que va ser present en la considerada com a primera exposició feminista a Espanya.

La figura d’Isabel Villar, per part seua, és fonamental per a comprendre l’evolució de la pintura figurativa espanyola en les últimes dècades del segle XX, mentres que Esther Boix i Pons, una pintora vitalista i compromesa, integrant d’Estampa Popular, va utilitzar la pintura com a ferramenta de posicionament polític i social.

Tanca la nòmina de creadores Patricia Gadea, una autora amb una iconografia plagada de personatges de còmic, grafismes escolars, retallades publicitàries i consignes ideològiques de la qual s’adquirix una gran pintura.

Autores espanyoles contemporànies

En continuïtat amb l’adquisició recent d’obra de Concha Jerez, s’aposta per artistes espanyoles contemporànies com Elena Blasco i Eva Lootz. La primera desnvolupa una investigació continuada entorn de la ceràmica com a llenguatge escultòric i mitjà de pensament. D’Eva Lootz, Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1994, s’adquirix una escultura que incidix en el tema del llenguatge, un motiu recurrent en la seua obra des de finals dels anys huitanta.

• L’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ entrellaça les obres del mestre, el seu fill i la seua neta
• La mostra reunix 138 obres que reivindiquen les figures de José Pinazo i Marisa Pinazo, de la qual s’exposen les seues obres per primera vegada

València (02.03.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ que reunix 138 obres -que inclouen pintures, dibuixos i documentació- d’una saga familiar de gran sensibilitat en la qual tots els membres van compartir un similar ideal de renovació plàstica.

“L’exposició aborda les relacions existents entre Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, l’evolució gradual de cada un d’ells i com el treball artístic de cada un va mantindre el seu propi rumb”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre la mostra comissariada per Javier Pérez Rojas. “Permet traçar un atractiu recorregut des del Naturalisme i el Modernisme fins a l’Art déco”, va subratllar.

València va ser entre 1870 i 1920 un dels nuclis artístics més influents del seu temps amb famílies artístiques destacades com els Capuz, els López, els Benlliure, els *orolla o els Pinazo. “El gran mestre Ignasi Pinazo i Camarlench va tindre dos fills que es van dedicar a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor. I després Marisa Pinazo Mitjans, filla de José Pinazo, va donar continuïtat a l’art de la pintura dins de la tercera generació”, ha detallat el comissari, Javier Pérez Rojas, sobre el clan dels Pinazo.

Avi, fill i neta van ser artistes inquiets i innovadors que van practicar tot tipus de gèneres. El fill major del mestre, José Pinazo Martínez, va ser un artista d’avantguardista i modern, molt valorat per la crítica del seu temps, del qual a penes s’ha exposat la seua obra. “Cal reivindicar la figura de José Pinazo. Potser és després de Sorolla el més internacional”, ha comentat el comissari.

L’exposició li dedica un apartat especial a José Pinazo, que va realitzar algunes de les peces més emblemàtiques del regionalisme valencià. Però també recupera la figura de Marisa Pinazo “absolutament ignorada i desconeguda”, en paraules del comissari, que va recordar que només el Museu Reina Sofia compta amb un dibuix d’esta artista en la seua col·lecció. “Moltes de les pintures de Marisa incloses en l’exposició mai s’havien exposat al públic amb anterioritat”, va postil·lar Blanca de la Torre.

El catàleg de Marisa és el més reduït dels tres Pinazo, però no està exempt de qualitat. “Va haver de superar la crisi que li produïx la inesperada mort del seu pare i, a més, la seua producció artística s’interromp durant la Guerra Civil”, ha relatat Pérez Rojas sobre la trajectòria d’esta dona de la qual es mostra un conjunt “molt interessant” de dibuixos.

L’exposició arranca amb els retrats familiars, un gènere en el qual Ignacio Pinazo va aconseguir un gran reconeixement i que també va cultivar el seu fill José Pinazo. Inclou un retrat de José amb deu anys pintant i un altre de Marisa de xicoteta al costat d’un bloc de pintura. “Eixes dos coincidències són claus per a entendre l’esperit de l’exposició i la línia de continuïtat que s’establix”, ha emfatitzat el comissari.

“És una exposició imbricada que parla de la transmissió de l’ofici, de la passió per l’art i de la passió per la pintura. El patriarca Ignacio Pinazo considerava l’ensenyança de l’art com una forma d’educació fonamental”, va explicar Pérez Rojas sobre el foment de l’ofici artístic en l’àmbit familiar.

Una altra secció, que porta per títol ‘Els espais viscuts’, ha reunit una sèrie d’obres juvenils de José Pinazo, connectades amb models claroscuristes paterns, que representen interiors en penombra o a contraclaror. Un altre apartat és el dedicat a naturaleses mortes, “un territori d’experimentació i exploració per a les tres generacions dels Pinazo”, segons Javier Pérez Rojas.

La directora de l’IVAM va recordar que esta exposició impulsa una nova investigació dels treballs d’un artista “arriscat, heterodox i singular” el llegat del qual custodia l’IVAM. Les obres procedixen de la Col·lecció de l’IVAM, així com de diverses institucions que han cedit peces. Blanca de la Torre va agrair especialment la col·laboració dels descendents directes d’Ignacio Pinazo Martínez, José Pinazo Martínez i Marisa Pinazo Mitjans “la generositat dels quals ha permés reunir obres d’especial significació històrica i afectiva”.

• L’exposició ‘Entre el far i l’abisme’ reunix 30 peces de les dos artistes realitzades amb residus de l’oceà, objectes acoblats, teles i vidre
• La mostra, que s’exposarà també en Es Baluard, s’emmarca en el projecte ‘Territoris en trànsit: solo duo’ que connecta institucions des del Mediterrani

València (25.02.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Entre el far i l’abisme’ que reunix 30 propostes d’Anna Talens (Carcaixent, 1978) i Mar Guerrero (Mallorca, 1991) que aborden la mar i el territori no sols com un espai físic, sinó com un lloc carregat de memòria i transformació.

L’exposició forma part del cicle ‘Territoris en trànsit / Solo duo: Anna Talens & Mar Guerrero’ en col·laboració amb altres institucions nacionals i internacionals. “Un artista d’un altre territori participa al costat d’un artista de la Comunitat Valenciana”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre el projecte en el qual dialoguen la dos creadores. Així, l’exposició té dos seus i dos moments expositius: un inicial en l’IVAM i un altre en Es Baluard de Palma a partir del 17 de setembre del 2026.

“És una conversa artística que emergix des de dos ribes del Mediterrani —la Comunitat Valenciana i les Illes Balears—, enteses no com a realitats separades, sinó com un espai intermedi compartit, travessat per històries, pràctiques i paisatges comuns”, ha assenyalat la directora durant la presentació en la qual ha estat acompanyada per la comissària, Alicia Ventura, i les artistes.

L’exposició reunix aproximadament 30 propostes artístiques, entre les quals es troben instal·lacions, peces escultòriques i serigrafies. “La comissària ha aconseguit integrar els llenguatges i les materialitats de les dos artistes creant una sort de coreografia, de dansa”, va matisar Blanca de la Torre sobre la mostra que s’inicia amb una gran instal·lació d’espills a mode de far d’Anna Talens.

Eixe far servix de guia i deixa entreveure al visitant una falsa sirena, de Mar Guerrero, realitzada amb residus i fustes recuperades. La mallorquina treballa amb deixalles que provenen de l’oceà que recol·lecta i transforma en peces escultòriques. “M’interessa treballar amb materials que sembla que no tenen cap vinculació, però en ajuntar-los parlen d’una altra cosa. Això sempre crea una ambigüitat que apareix just en eixe punt de trobada”, ha expressat Guerrero.

Anna Talens, en canvi, aborda l’horitzó com a experiència perceptiva i espiritual. “He tractat la idea de la mar en l’exposició com un lloc, un hàbitat molt complex, que he intentat sintetitzar en una línia de l’horitzó i en el que psicològicament significa la part superior de la línia, la part inferior i les coordenades de la verticalitat i l’horitzontalitat del tèxtil”, ha apuntat sobre les seues obres en les quals és usual trobar teixits i materials com el coure o el cristall als quals atorga un llenguatge propi.

“La mar no és un espai que envolta l’illa o que envolta un país, sinó que és el propi territori”, ha emfatitzat la comissària sobre la mostra que convida a endinsar-se en la profunditat de la mar, on trobem “criatures abissals” que ens parlen de “l’ecologia de la mar, de què estem fent amb eixe espai, com l’estem tractant i com habiten els plàstics en eixe lloc”, va recordar.

L’exposició es desplega així entre la superfície i la profunditat, entre la claredat solar i la foscor abissal, de manera que el visitant decidix quin recorregut prendre: eixir de la llum i anar la foscor o des de la foscor anar cap a la llum. “Una sempre us portarà a l’altra”, va rematar Alicia Ventura que també ha remarcat el treball artesanal que subjau en totes les obres de la mostra. “Un tornar a la tradició, però no per a mirar arrere, sinó cap al futur”.

L’exposició pretén ser inspiradora i concienciadora sobre la mar, per això tanca la mostra una peça de vídeo que comença i acaba en l’aigua. “És una exposició amb dos llenguatges que confluïxen i que ens parlen de futur, de resistència, d’ecologia, d’història, d’ètica, d’utopia i de fantasia”, va resumir Alicia Ventura.