Places categories: IVAM Centre Julio González

• El museu presenta el seu programa expositiu de 2027, en què recupera la figura de Lilly Reich i prepara exposicions individuals d’Ursula Biemann, Jane Jin Kaisen, Ingela Ihrman i Josefin Arnell

• L’IVAM col·labora amb museus com el MOLAA de Los Angeles, el MAMBO de Bogotà, el Centre Pompidou de París o el MRAC d’Occitània

València (20.10.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat el seu programa d’exposicions per a 2027, amb una agenda composta per un total de 12 projectes al Centre Julio González, als quals se sumen les itineràncies d’exposicions. El museu aposta per projectes que aborden les relacions entre els éssers humans i l’entorn, per la presència i la recuperació de dones artistes, pel desenvolupament d’investigacions en el mateix territori i per l’atenció a altres cosmovisions i epistemologies.

«És un programa que ofereix una mirada plural sobre les transformacions que travessa el nostre planeta i sobre els desafiaments que compartim com a societat», ha explicat la directora, Blanca de la Torre, sobre una programació «que aprofundeix en les línies estratègiques del projecte museològic, amb el patrimoni, la sostenibilitat i el territori com a eixos transversals», ha conclòs.

En 2027, l’IVAM posarà el focus en qüestions com la interdependència entre espècies i les maneres d’habitar i cuidar el territori, amb el treball de la coreana Jane Jin Kaisen al voltant de les Columbretes o l’exposició del duet format per Ingela Ihrman i Josefin Arnell, que connecta art, investigació i ecologia. En aquest apartat també s’inscriu la mostra Arquitectures d’emergència, que plantejarà «una reflexió sobre el refugi, la vulnerabilitat i la capacitat d’imaginar altres formes de convivència en un context de profundes transformacions», ha assenyalat la directora de l’IVAM.

L’artista Ursula Biemann, amb una extensa trajectòria desenvolupada a partir de les seues investigacions de camp en llocs remots com Groenlàndia o l’Amazònia, serà la protagonista d’una gran exposició al juny. «És la primera retrospectiva de l’artista a Espanya», ha comentat Blanca de la Torre.

La presència de dones tindrà un pes molt significatiu en la programació de 2027. A les ja esmentades se suma la recuperació de figures històriques com Lilly Reich, una creadora fonamental per a l’arquitectura i el disseny moderns, pionera en el comissariat d’exposicions, l’aportació de la qual «ha romàs durant dècades a l’ombra del seu col·laborador Ludwig Mies van der Rohe», ha manifestat de la Torre.

Treball en xarxa

La directora de l’IVAM ha destacat que les exposicions es construeixen des de «la voluntat de col·laboració i cooperació amb altres museus i centres d’art». Així, en 2027 l’IVAM col·laborarà amb el MOLAA Museum of Latin American Art de Los Angeles, el MRAC (Musée Régional d’Art Contemporain Occitanie), el MAMBO de Bogotà, el Centre Pompidou de París, Es Baluard de Palma i Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona.

Artistes del context valencià

En la línia d’aquest IVAM que aposta pel desenvolupament d’investigacions en el mateix territori, l’alacantina Rosana Antolí presentarà un projecte expositiu sobre el marjal, concebut específicament per a l’IVAM. També la coreana Jane Jin Kaisen està duent a terme una investigació sobre les illes Columbretes, amb la qual planteja «una aproximació a la sostenibilitat entesa no sols com una qüestió mediambiental, sinó també com una pràctica ètica i cultural», ha destacat la directora de l’IVAM.

El programa Territoris en trànsit, que posa en diàleg artistes de la Comunitat Valenciana amb creadors d’altres contextos, tindrà continuïtat amb l’exposició Entre corrents, tres respiracions. En aquest cas, reunirà Rosell Meseguer, Anna Estarriola i Laia Ventayol —una artista nascuda a Oriola, una altra a Girona i una altra a les Illes Balears— per a explorar les relacions entre paisatge, infraestructures, memòria i formes de vida.

Nous sabers i formes de coneixement

Un aspecte fonamental del programa és l’atenció a altres cosmovisions i epistemologies. «L’exposició d’Edgar Calel serà la primera mostra d’un artista indígena a Espanya», ha anunciat Blanca de la Torre. La mostra donarà a conéixer una pràctica artística arrelada en la cultura maia kaqchikel, en què l’espiritualitat, la relació amb la terra i la creació comunitària són inseparables.

En aquesta voluntat d’ampliar els sabers i les formes de coneixement s’inscriu també el treball d’Isabel i Alfredo Aquilizan, una parella d’artistes filipins acompanyada pels seus fills, que integren el Fruitjuice Factori Studio. «Han concebut per a l’IVAM una instal·lació immersiva composta per cases de cartó, que formen illes flotants i ompliran la sala, des del terra fins al sostre, i que responen a la pregunta: què significa la llar per a tu?», ha detallat Blanca de la Torre.

Col·lecció de l’IVAM

En línia amb la importància que adquireix la col·lecció de l’IVAM, en 2027 el museu dedicarà una exposició a La Montserrat, de Julio González, amb motiu del 90é aniversari de la participació espanyola en l’Exposició Internacional de París de 1937. A aquesta mostra se suma una exposició sobre la influència de Goya en Ignacio Pinazo, que proposarà noves lectures sobre la modernitat.

Tancarà l’any La certesa del vol, una exposició sobre la fascinació humana pel vol, que traçarà un recorregut que connecta la tecnologia militar, l’impuls poètic i la representació simbòlica de la pau a partir de la litografia La colombe, de Pablo Picasso.

Museu Amfibi

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha conclòs destacant que la programació és una manera de materialitzar el projecte institucional: un «Museu Amfibi», com a institució «permeable i connectada amb el seu entorn, capaç de transitar entre disciplines, territoris i comunitats, i d’abordar els reptes contemporanis des d’una perspectiva transversal».

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) proposa a les famílies amb xiquetes i xiquets de 2 a 6 anys una experiència per a descobrir l’art contemporani a través del moviment, la llum i el color. El taller ‘No hi ha color! Cossos de llum i color en el museu’ convida a explorar el museu des d’una perspectiva lúdica i sensorial, parant atenció no sols al que es veu, sinó també a allò que apareix o es transforma segons la llum, la posició i la mirada de cada persona.

A través de la dansa i el joc, les famílies participants experimenten com els seus propis cossos poden entrar en diàleg amb les obres d’art i transformar la percepció de l’espai. La proposta convertix les sales del museu en un lloc d’exploració compartida en el qual el moviment és una ferramenta per a observar, imaginar i establir noves relacions amb l’entorn artístic.

Les sessions del taller tindran lloc els dissabtes 17 d’octubre, 21 de novembre, 5 i 22 de desembre a les 17’30h. Cada trobada culmina amb la creació d’una obra col·lectiva entorn de la llum i el color a partir de la improvisació i dels estímuls que oferixen les exposicions de l’IVAM.

El taller està dissenyat i mediat per Marta García Navarro i Paula Romero Raga, dos professionals vinculades a la creació i la investigació en dansa contemporània, amb trajectòries que connecten el moviment, l’educació artística i la mediació cultural.

Amb propostes com ‘No hi ha color!’, l’IVAM fomenta l’acostament a l’art contemporani des de les primeres edats i promou experiències participatives en les quals el museu es convertix en un espai de descobriment, experimentació i trobada per a les famílies.

L’activitat és gratuïta. Requerix inscripció prèvia a través de la web de l’IVAM.

• ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans’ reuneix 40 obres al voltant de l’axolot mexicà i el caragol porpra per abordar l’extinció, la representació i la nostra relació amb altres formes de vida.

València (07.10.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura aquest dimecres l’exposició ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans’  un projecte de Melanie Smith (Regne Unit, 1965) que reuneix prop de 40 obres de les dues últimes produccions de l’artista mexicana-britànica, ‘Axolotl’ i ‘Tixinda’, totes dues de 2025.

L’exposició parteix de dues espècies en perill d’extinció, l’axolot mexicà i el caragol porpra, per plantejar «qüestions molt més àmplies sobre com mirem, com construïm imatges d’allò que considerem diferent i des de quina posició ens relacionem amb altres éssers», ha explicat Blanca de la Torre, directora de l’IVAM, durant la presentació.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que «des de la Generalitat considerem fonamental donar suport a una cultura que siga capaç d’obrir aquests espais de reflexió i, al mateix temps, de connectar el nostre territori amb el context internacional». Alonso ha afegit que «la mostra és una oportunitat per continuar consolidant la vocació internacional de l’IVAM i per demostrar que des de València podem participar activament en les converses que travessen la creació contemporània a escala global».

El visitant que accedeix a la sala es troba amb un arxipèlag central que divideix l’espai en dos projectes i una pantalla central que emet vídeos en bucle. El primer projecte s’aproxima a l’axolot, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic que actualment es troba en una situació crítica en el seu hàbitat natural. La seua imatge, tanmateix, s’ha convertit en un símbol omnipresent de Ciutat de Mèxic i apareix reproduïda en bitllets, aplicacions, productes comercials i campanyes institucionals.

«Sempre em va semblar una criatura d’una bellesa estranya que hui, curiosament, circula en l’imaginari infantil convertida en icona i mercaderia afectiva. La seua pell permeable, extraordinàriament sensible als pesticides i a la contaminació, funciona com un bioindicador», ha detallat Blanca de la Torre sobre l’axolot.

La comissària Helena Chávez Mac Gregor ha destacat que «l’axolot quasi desapareix dels seus hàbitats naturals, però pot viure en tancs d’aigua aïllat com a mascota, sense desaparèixer». Aquesta paradoxa «planteja preguntes»: si sobreviu un individu, s’esgota una espècie? Si no viu en el seu hàbitat, arriba el moment de l’extinció?

El segon nucli de l’exposició parteix del caragol porpra o tixinda, un mol·lusc que produeix una secreció que, en entrar en contacte amb la llum solar, canvia fins a adquirir un intens to porpra. Hui només habita a les costes d’Oaxaca, a Mèxic. «El color extret d’aquest animal era un símbol d’estatus i noblesa. Tant els fenicis com els romans van establir a les costes del Mediterrani espanyol centres de producció on abundaven aquests caragols, fet que va convertir aquella indústria en una de les primeres formes d’extractivisme marí conegudes», va relatar de la Torre.

L’artista Melanie Smith desenvolupa aquestes qüestions mitjançant pintures, dibuixos, escultures de colors i vídeos que construeixen un teixit en què conviuen història i ficció, memòria i especulació, passat, present i futur. Smith ha explicat que el títol de l’exposició «és una provocació» per convidar-nos a una altra manera de mirar, a «pensar en les nostres vides al voltant d’aquests animals en lloc de pensar des d’allò humà».

L’exposició evita així qualsevol lectura unívoca i proposa al visitant una experiència que requereix una mirada atenta. «El meu treball sempre està construït en capes o estrats. És una obra que crea tensions, el meu treball és molt circular, com en forma d’espiral», ha afirmat la creadora.

En un moment en què gran part dels discursos sobre la crisi ecològica estan dominats per imatges de catàstrofe, aquesta exposició «no nega la gravetat de la situació, però no s’hi instal·la», ha assenyalat Blanca de la Torre. «Ens proposa aturar-nos, observar i preguntar-nos quines altres formes de relació podem imaginar».

La directora de l’IVAM també ha recordat que l’exposició dialoga amb la idea del Museu Amfibi que articula el seu projecte museogràfic. «Un museu capaç de moure’s entre diferents contextos, d’habitar espais intermedis i de relacionar allò que tradicionalment hem entés com a separat», ha conclòs.

Melanie Smith

Melanie Smith va nàixer a Anglaterra el 1965 i viu i treballa entre Ciutat de Mèxic i Londres. Des dels anys noranta ha desenvolupat una part fonamental de la seua trajectòria en l’escena artística mexicana, establint un diàleg constant entre diferents contextos culturals. La seua obra, que es desplega a través de la pintura, el vídeo, l’escultura, la instal·lació i altres mitjans, ha abordat qüestions relacionades amb la industrialització, la urbanització, l’economia, l’abstracció, el colonialisme i, més recentment, la natura i l’entropia.

El seu treball ha sigut presentat en institucions com PS1 i MoMA de Nova York, Hammer Museum de Los Angeles, Tate Britain, Tate Liverpool i Tate Modern de Londres, Hamburger Bahnhof de Berlín, Museo Tamayo i MUAC de Ciutat de Mèxic, Museo Amparo de Puebla o The Modern de Fort Worth. El 2011 va representar Mèxic en la 54a Biennal de Venècia.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acomiada este diumenge, 11 d’octubre, l’exposició ‘Cristina de Middel. Apoteosis Now’, un projecte específic de la fotògrafa alacantina Cristina de Middel comissariat per Iván de la Nuez. La mostra reunix 252 imatges disposades com una ‘explosió fotogràfica’ que convida al públic a qüestionar la manera en què consumix i processa les imatges en l’actualitat.

Cristina de Middel és una de les creadores més rellevants de la fotografia contemporània internacional. La seua trajectòria ha sigut reconeguda, entre altres guardons, amb el Premi Nacional de Fotografia en 2017 i, més recentment, amb el Premi Princesa d’Astúries, en el marc de la seua labor com a presidenta de la prestigiosa agència Magnum Photos.

El públic que fins diumenge que ve s’acoste fins a la sala es trobarà amb un gran collage del treball de l’artista en el qual no hi ha un fil conductor, ni temes, ni seqüències, ni tan sols hi ha penjada una foto en paral·lel a una altra per a generar confusió en l’espectador. L’objectiu, segons la pròpia artista, és “activar el sentit crític” de l’audiència i qüestionar la sobresaturació d’imatges actual. L’única concessió que es realitza a l’espectador és que les fotografies estan ordenades per colors, tota la resta està dissenyat i pensat perquè no tinga cap connexió.

L’espai de la galeria acull un muntatge sostenible, quasi artesanal, amb caixes de cartó reutilitzades, allunyat de la solemnitat habitual d’una exposició. Inclou retícules sobre les quals estan muntades les fotos per a contraposar un poc d’orde enfront del caos d’imatges. A més, l’escala que connecta els dos nivells de la sala s’ha transformat en una torre de cartó que remet a la Torre de Babel i a les arquitectures precàries del Sud Global.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta la segona edició de ‘Posar la Veu’, un cicle mensual de concerts amb propostes que exploren nous llenguatges musicals, establint diàlegs entre la tradició i la contemporaneïtat, entre les arrels del folklore i la seua relectura des de l’electrònica i altres formes de creació sonora.

El programa, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, arranca esta temporada amb els concerts del duo musical Tarta Relena, l’univers sonor del productor català Raül Refree i la vocalista italiana Maria Mazzotta i l’actuació de la cantant i compositora valenciana Elena Játiva. Les actuacions se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïtes fins a completar aforament.

El dissabte 14 de novembre el duo Tarta Relena donarà el tret d’eixida a la segona edició del cicle. Format per Helena Ros i Marta Torrella, este duo de ‘folk tronat i gregorià progressiu’, com elles mateixes es definixen, recupera cançons tradicionals del Mediterrani i les mescla amb sons contemporanis. En l’IVAM presentaran ‘És pregunta’, el seu tercer àlbum que va eixir a la llum en 2024.

El 19 de desembre serà el torn de Raül Refree que compartirà escenari amb la cantant italiana María Mazzotta. Els dos artistes beuen de les músiques populars i d’arrel per a portar-les cap a territoris contemporanis a través de la improvisació, l’electrònica i l’exploració tímbrica. El compositor i productor Refree és el responsable de la banda sonora original de ‘La bola negra’. La seua trajectòria també inclou col·laboracions amb artistes com Rosalía, Silvia Pérez Cruz, Niño de Elche o Guitarricadelafuente, a més de la creació en 2023 de la música de ‘La Mesías’, la sèrie de Los Javis.

El dissabte 30 de gener serà el torn de la compositora valenciana Elena Játiva amb una proposta musical d’arrel pop i independent, travessada per l’intimisme, l’existencialisme i la reflexió sobre la identitat i les relacions. L’artista valenciana presentarà en l’IVAM el seu últim treball ‘Esto (no) es otra crisis existencial’’.

La segona edició del cicle ‘Posar la veu’, que es prolongarà fins al mes de juny de 2027, s’emmarca dins de l’aposta de l’IVAM per noves disciplines artístiques que dialoguen i construïxen narratives des del multisensorial, al mateix temps que posa l’accent en les xarxes de col·laboració teixides amb altres institucions del context local.