Ser artista. Julio González

L’historiador i crític d’art i arquitectura, Juan José Lahuerta, serà l’especialista encarregat de revisar el fons Julio González de la Col·lecció de l’IVAM per a llançar nova llum sobre el treball d’aquest gran artista, allunyant-lo d’uns certs mites sobre la seua vida i la seua obra que han perviscut des de mitjan segle passat.

Com el mateix comissari ha expressat: «Bastaria donar una ullada als llibres i manuals amb els quals la història de l’art modern va ser escrita des dels anys trenta —en gran part a través de les exposicions que el MoMA va destinar sistemàticament a les avantguardes, pensades per a construir una història organitzada en categories clarament establides i en genealogies estrictes—, i a les conseqüències de tot aquest procés ja a la Nova York “triomfant” dels anys cinquanta. Això va suposar la descontextualització de les avantguardes europees dels vint i els trenta, sotmeses a un judici exclusivament formalista que té una única fi redemptora: l’abstracció a la qual, necessàriament, l’art modern tendeix en la seua culminació.»

Segons Juan José Lahuerta, l’obra de Julio González és víctima de la construcció historiogràfica de l’art modern i de les avantguardes —o del Moviment Modern—, que es projecta sobre tota la seua obra, deformant-la des de la talaia, primer, de la seua època suposadament (més) abstracta i, segon, des de la seua recuperació en els anys cinquanta, quan les històries de l’art modern es revisen en termes de descontextualització, formalisme i domini de l’abstracció. La vida de Julio González i els períodes o etapes suposades de la seua obra s’escriuen com a afirmació d’aqueixos tòpics.

Així doncs, aquesta nova presentació de la seua obra es basarà en un estudi de la col·lecció sense el prejudici de la història operativa: oblidant a González per a descobrir la seua complexitat, com a obra i com a col·lecció. Considerant per igual totes les «etapes», totes les «temàtiques» i totes les «arts», en els contextos que ens donen els extraordinaris materials d’arxiu (documents, fotografies, etc.) i la història pròpia de la seua(s) època(s).