Simone Fattal. Suspensió de la incredulitat

La pràctica multidisciplinària de Simone Fattal (Damasc, 1942) concep el temps com una entitat elàstica que transcendeix les distincions entre passat, present i futur. La seva obra es nodreix de la mitologia, abastant des de l’antic Egipte fins al misticisme sunnita i la tradició grecoromana, creant figures arquetípiques que integren narratives històriques en el present.

L’obra de Fattal, predominantment escultòrica, es desenvolupa en un espai pluricultural i nòmada, diferent del de la història oficial. Aquest espai transporta l’espectador a un “lloc històric” de caràcter gairebé arqueològic, multilingüe i politeista que, no obstant això, existeix i es manifesta en el present.

A través de mitjans com l’escultura, la pintura i la fotografia, Fattal explora els límits de la figuració, inspirant-se en figures històriques del Mediterrani, creant una cosmogonia de cossos i arquitectures resistents. Les seves escultures de bronze, argila o gres, evoquen la literatura, contes sumeris, èpica àrab i poesia sufí. Àngels, centaures, herois i déus es barregen amb ruïnes arquitectòniques i figures de fruites i animals, al·ludint a la pèrdua de llocs històrics com Palmira o Alep. Aquestes obres, atemporals i simultàniament arcaiques i modernes, reflexionen sobre la humanitat i el seu lloc en el món i la història.

Fattal ha estat guardonada amb el Premi Internacional Julio González 2024 per la seva contribució a l’art contemporani. Amb motiu del guardó, l’IVAM organitzarà una exposició, comissariada per Nuria Enguita i Rafael Barber, que revisarà les principals línies de treball d’aquesta artista franco-libanesa. En el marc de l’exposició, es publicarà un catàleg que inclourà textos dels comissaris, així com contribucions de professionals com Jacqueline Burckhardt i Omar Kholeif.

Simone Fattal, nascuda a Síria el 1942 i criada al Líban, va estudiar filosofia a París i es va establir com a artista a Beirut. Després de la guerra civil libanesa, es va traslladar a Califòrnia, on va fundar The Post-Apollo Press. Va reprendre la seva pràctica artística el 1988 a l’Institut d’Art de San Francisco, centrant-se en l’escultura i ceràmica. La seva obra ha estat exposada internacionalment en institucions de renom com MOMA PS1 (2019); Lille Métropole Musée d’Art Moderne (2019); Punta Della Dogana, Pinault Collection, Venècia (2019); Bergen Kunsthall, Bergen (2020); Whitechapel Art Gallery, Londres (2021); ICA Milan, Milà (2021); La Biennale di Venezia, Venècia (2022); 16a Biennal de Lió, Lió (2022); 12a Biennal de Berlín, Berlín (2022); TBA21 Academy, Ocean Space, Venècia (2023); Portikus, Frankfurt (2023); Secession, Viena (2024).