Places categories: IVAM Centre Julio González

Ballar el museu és una altra manera d’habitar-lo, de fer-ho propi, de conversar-hi a través de la pell. Amb aquest lema podríem definir el cicle Pump The Beat, que porta la dansa a l’interior de l’IVAM per establir diàlegs entre les exposicions i el moviment corporal.

Parlar de ballar pot significar assumptes molt diversos. En concret, Pump The Beat se centra en les danses urbanes, una galàxia creativa a què les institucions encara miren amb cert recel. La iniciativa (a càrrec de Julia Zac i Inka Romaní, responsables del projecte Club Mutante) s’adreça a adolescents amb ganes de ballar i curiositat per saber com és això d’omplir de música i ritme un museu d’art modern.

Per participar a Pump The Beat, important, no cal tindre experiència prèvia en això de la dansa. Perquè, com defensen les seues impulsores, “qualsevol pot ballar”. En aquest capítol de Vocse IVAM xarrem amb Inka Romaní de cossos en moviment, creació i codis expressius.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) organitza un club de lectura amb l’objectiu d’acostar-se a la col·lecció del Museu des d’altres mirades. ‘El gesto narrativo. Literatura entremedias de una colección’ pretén conformar un grup de lectura que, durant sis sessions i a través de sis obres literàries, vincularà les accions narratives amb les obres dels fons del Museu.

La proposta literària, que començarà el pròxim 2 de novembre, s’organitza a partir dels blocs temàtics i cronològics en què es divideix la col·lecció de l’IVAM: 1914-1939: avantguardes històriques; 1939-1961: art en la postguerra europea; 1962-1976: irrupcions de la imatge; 1977‑1989: transició i postmodernitat; 1990-2001: arts en un món global, i 2002-2021: formes de la contemporaneïtat. Cadascuna d’aquestes temàtiques es relacionarà amb una obra literària amb l’objectiu de comentar i reflexionar sobre els conceptes i fets de l’època.

‘La tela de araña’ (1923) de Joseph Roth serà la primera novel·la amb la qual arrancarà el club de lectura. Aquest llibre premonitori, que denuncia amb valentia l’ascens del Tercer Reich i els perquès de l’enfonsament del món dels Habsburg, donarà peu a parlar sobre la producció gràfica que deriva en els ‘collages’ de John Heartfield, Raoul Hausmann, Hannah Höch i l’univers de George Grosz.

Per a aproximar-se a l’art en la postguerra europea el llibre triat és ‘Nada’ (1945), de l’escriptora Carmen Laforet. Aquesta novel·la senzilla, dura i profunda servirà com a fil conductor per a debatre sobre la consolidació de moviments artístics com l’informalisme europeu o l’expressionisme abstracte americà, en un context marcat per la llarga postguerra europea i els anys més durs de la dictadura franquista.

Les sessions del club de lectura, coordinades per Álvaro de los Ángeles, s’organitzaran en diferents espais de l’IVAM en funció de cada llibre i de la secció de la col·lecció a la qual fa referència. Per a participar-hi, és necessària la inscripció prèvia a través de la pàgina web del Museu (places limitades).

En aquest episodi parlarem de com l’acte de teixir constitueix un llenguatge universal. Un vehicle poètic amb què explicar històries, activar la imaginació i construir mons expressius propis. Ho farem seguint l’exposició ‘Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert’, que proposa un viatge de textures, formes i colors a través de la trajectòria d’aquesta creadora especialitzada en l’art tèxtil.

La cartografia personal de Teresa Lanceta barreja teixit i vida. Així, ens porta del Raval de Barcelona a l’Atles Mitjà al Marroc, passant per la catifa espanyola del segle XV o la memòria de la Guerra Civil emmagatzemada en objectes quotidians. A més, l’autora indaga en els formats col·laboratius juntament amb artistes com Olga Diego, Pedro G. Romero i Xabier Salaberria; la comissària Leire Vergara; la cineasta Virginia García del Pino; el col·lectiu La Trinxera; l’artista i el pensador Nicolas Malevé i l’institut de secundària Miquel Tarradell.

En aquesta xerrada sobre tècniques i sabers populars, comptem amb la pròpia Teresa Lanceta i amb Nuria Enguita, directora de l’IVAM i comissària de la mostra juntament amb Laura Vallés Vílchez.

València (05.10.22). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) dedica una exposició retrospectiva a Teresa Lanceta amb 175 obres que inclouen tapissos, pintures, dibuixos, escrits, vídeos i àudios creats en les últimes cinc dècades, a més de formats col·laboratius amb altres creadors.

L’artista, nascuda a Barcelona i des de fa més de 15 anys resident a Alacant, ha assegurat durant la presentació que “teixir em va atrapar; és una tècnica primària, ancestral, repetitiva, que et dona molta llibertat”.

‘Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert’, comissariada per Nuria Enguita i Laura Vallés Vílchez, és el resultat de l’esforç conjunt de producció entre l’IVAM i el MACBA, on es va exposar fins a l’11 de setembre abans d’arribar al museu valencià.

“Aquesta exposició va començar a gestar-se fa dècades quan Teresa va aprendre a teixir amb un vell teler que va comprar a una de les moltes fàbriques que agonitzaven en la Barcelona dels anys setanta”. A partir de llavors, es va submergir en “un món de trames i ordits que s’ha convertit per a ella en una sort de ‘codi obert’ amb el qual expressar-se i activar la imaginació”, ha explicat la directora de l’IVAM.

“Teixir és un codi binari obert, una alternança entre uns i zeros similar al llenguatge dels ordinadors”, ha destacat l’artista sobre aquest art basat en la col·laboració entre anònimes que una artesana hereta d’una altra i utilitza com a saber propi abans de cedir-lo a una tercera.

Va ser en els anys huitanta quan els viatges de Lanceta als pobles berbers de l’Atles Mitjà li van fer cobrar consciència d’un saber anònim, universal i present en totes les cultures, transmés de mares a filles i forjat en la domesticitat. “Igual que Anni Albers va recórrer diverses comunitats mexicanes a Oaxaca i el seu treball va estar molt influït pels teixidors mil·lenaris del Perú, Lanceta es va enamorar de les tècniques tradicionals de l’Atles Mitjà”, va subratllar Enguita. L’exposició també mostra els treballs originals d’aquestes comunitats teixidores.

En la primera sala de l’exposició pengen dos immensos murals fets amb desenes de teixits, realitzats des de final dels anys setanta fins a l’any 2022. En la segona sala estan els tapissos dedicats a l’Atles Mitjà. Posteriorment, trobem els projectes dedicats a la catifa espanyola del segle XV, on es reflexiona sobre una producció realitzada per musulmans per als senyors de la guerra i de la conquesta.

Enfrontat a ella, ‘El paso del Ebro’, un treball que sorgeix d’una mescla de temps. La batalla de l’Ebre, la infància de l’artista a Horta de Sant Joan i els viatges setmanals fins a Barcelona des d’Alacant entre 2013 i 2020. Aquesta obra inclou objectes del museu La Trinxera: objectes quotidians a partir de restes trobades en les trinxeres, com un casc militar reconvertit en embut per al vi, o unes restes d’uniformes de soldats transformats en un davantal.

L’exposició culmina en la sala dedicada al Raval, “on va residir durant els seus anys de formació compartint experiències amb la comunitat gitana, i allí va començar la seua necessitat d’aprofundir en el que està trencat, destruït i apedaçat”, ha destacat Laura Vallés.

A més de La Trinxera, la mostra inclou altres col·laboracions que difuminen els límits de l’obra de Lanceta i l’obra dels altres, en el que quasi s’imposa com una exposició col·lectiva. Són projectes realitzats juntament amb els artistes Olga Diego, Pedro G. Romero i Xabier Salaberria; la comissària Leire Vergara; la cineasta Virginia García del Pino; l’artista i pensador Nicolás Malevé, i l’institut de Secundària Miquel Tarradell, amb el qual ha desenvolupat l’obra ‘Los oficios del Raval’. “El meu treball existeix perquè existeix el treball dels altres; l’art és col·lectiu”, emfatitza Lanceta.

La directora de l’IVAM va voler destacar la condició pionera de Teresa Lanceta quan es planteja que teixir també és art. “A diferència d’altres artistes que han usat el teixit o les seues tècniques per a «dur-los» a l’art contemporani, el compromís de Teresa Lanceta consisteix a afirmar i mostrar que també aquests teixits són obres d’art, realitzades mitjançant unes tècniques que resulten inseparables de la persona –la subjectivitat– que les ha creades, i que, com que emanen d’altres cosmovisions, són portadores d’una poètica del món pròpia i diferent”, va concloure.

De vegades, per existir en plenitud necessitem trencar amb tot. Abandonar llegats, tradicions o modes alienes. Desviar-nos del camí recorregut per altres i construir els nostres propis escenaris. Aquest anhel és el nucli de la mostra Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa, que acaba d’inaugurar l’IVAM. L’exposició recull 175 obres de més de trenta artistes que van voler treballar seguint les regles pròpies.

Noms com Mack, Pene, Uecker, Manzoni, Castellani, Klein, Tinguely, Fontana o Dadamaino que desitjaven, precisament, començar de zero. Allunyant-se tant de les tendències que havien sorgit a Europa just després de la Segona Guerra Mundial com dels corrents que estaven triomfant als Estats Units a finals dels anys 50. Algunes de les seves claus: apostar per l’art accessible i la col·laboració entre autors, fugir de la idea del creador com a geni, deixar enrere els traumes bèl·lics i, sobretot, establir noves maneres de fer i de mirar.

VOCES IVAM es capbussa en les propostes d’aquests creadors amb Bartomeu Marí, comissari de l’exposició.