El gest narratiu. Art en la postguerra europea

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1939-1961: Art en la postguerra europea
«Els vint-i-dos anys que comprén aquest període, que abasta quatre dècades, destaquen per la consolidació de moviments artístics com l’informalisme europeu o l’expressionisme abstracte americà, al costat de noves propostes d’art abstracte geomètric, en un context marcat per la llarga postguerra europea i els anys més durs de la dictadura franquista.»

—Nada (1945) de Carmen Laforet. Eds. Austral, Cátedra…
Dimecres 14 de desembre de 2022, a les 18.00 h.

A penes cinc anys després d’acabada la Guerra Civil Espanyola i amb la Segona Guerra Mundial en fase terminal, Carmen Laforet gana el Premio Nadal amb aquesta novel·la senzilla, dura i profunda. Amb la finalitat de la contesa, la repressió més dura dels primers anys de la dècada de 1940 i l’exili de centenars de milers de republicans, Espanya és més pobre, ignorant i fosca. Aquest llibre és una porta a un lloc encara inhòspit que a poc a poc anirà trobant noves maneres d’expressar-se en la literatura, la poesia, el teatre i l’art. L’informalisme serà una finestra des d’on poder expressar, en silenci, la qual cosa encara no és possible introduir en l’escena espanyola, els vents victoriosos d’un expressionisme abstracte que bufen, continus, des dels Estats Units.