- Reunix peces, algunes mai exposades, de 300 artistes com Picasso, Josep Renau, Warhol, Cindy Sherman, Varvara Stepanova o Miró
- El cantaor il·licità Niño de Elche ha compost quinze temes inspirats en les obres de l’IVAM per a posar banda sonora a la mostra
València (04.10.23). El que és popular no és el que és famós. No és la cultura de masses. No és l’art del poble. No és el folklore. No són els tòpics ni els souvenirs per a turistes. Què és el popular? L’Institut València d’Art Modern (IVAM) aborda esta complexa pregunta en la nova exposició que inaugura el dijous, 5 d’octubre, i que reunix 1.500 obres d’artistes com Joan Miró, Juana Francés, Man Ray, Picabia, Duchamp, Lenore Tawney, Joan Miró, Esther Ferrer o Teresa Lanceta.
La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar ha participat en la roda de premsa de presentació d’esta mostra, acompanyada per la directora de l’IVAM, Nuria Enguita; i Manel Vallés González, director comercial territorial de Banc Sabadell, entitat que col·labora en l’exposició.
“El que és popular camina entre tot això, per davall de tot això, però és una altra cosa”, ha apuntat l’artista Pedro G. Romero, comissari de la mostra. “El que és popular és una forma d’imaginació, sovint paraules, imatges i coses, que es produïxen mitjançant gestos, accions i festes. El que és popular té una naturalesa performativa”, ha resumit.
Per la seua banda, la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha assenyalat que la mostra és “una lectura a contrapel de la col·lecció de l’IVAM, que la recorre amb preguntes totalment noves: poble, popular, populatxo, populisme, la gran qüestió del nostre temps: entre els populismes varis i la cultura de masses, ací nia el nostre present”, ha explicat Núria Enguita sobre l’encàrrec que va fer l’any 2020 a Romero, artista, comissari, programador, editor i escriptor d’amplíssima trajectòria.
La mostra partix d’una tesi: aquells grups que no tenen representació política tenen un excés de representació simbòlica. “Pensem en els migrants llatinoamericans, que són subjectes desposseïts dels seus drets, i construïxen un imaginari cultural d’on ve el trap, que tot el món identifica com el que és popular”, ha explicat el comissari.
“Ocorre el mateix amb els afrodescendents, els àrabs o els gitanos al nostre país, que representen l’imaginari de l’espanyol: Carmen, els bous, el flamenc…”, ha apuntat. “Però també el proletariat, les dones, les persones amb discapacitat mental o els grups LGTBI, el flamenc i el jazz, travessen eixa imaginació que anomenem ‘popular’. Així, en esta exposició, estan els que a penes parlen i els muts, els que no tenen veu”.
El projecte, a més, amplia el focus i treballa sobre altres aspectes com la música, a través d’un recorregut sonor que els visitants poden seguir en sala. El cantaor il·licità Niño de Elche, en col·laboració de Xisco Rojo, ha sigut l’encarregat de posar esta banda sonora a l’exposició inspirant-se en obres de la col·lecció de l’IVAM d’artistes com Valie Export, Cristina García Rodero o George Grosz.
Recorregut expositiu
‘Popular’ reunix 1.500 peces de 300 artistes, des de finals del segle XIX amb la pintura de Pinazo de 1895, fins als nostres dies, incloent-hi gravats, audiovisuals, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, llibres i material de documentació dels fons de l’IVAM.
A això se sumen peces procedents d’institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), la Col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero que alberga el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), l’Arxiu Lafuente, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, la Filmoteca Espanyola, així com obres convidades de dotze artistes contemporanis.
Núria Enguita ha matisat que la col·lecció de l’IVAM “adquirix en este projecte una potència que ens permet comprendre les poètiques i les polítiques del nostre present, construir un relat allunyat del normatiu i dels clixés de les històries de l’art i de les històries del món”.
Així mateix, ha destacat que s’hi exhibix per primera vegada obres de la col·lecció del museu d’artistes com Lenore Tawney, Miriam Cahn o Ceija Stojka, així com obres que s’exposen per primera vegada que venen de la Col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero del MACA, de Guerrilla Girls o Kerry James Marshall.
L’exposició s’inicia en mostrar la revolució de les classes treballadores a través de cartells de Josep Renau, autors constructivistes com Alexander Rodchenko o la imatge que va crear Sorolla per al diari ‘El Pueblo’ del seu amic Vicente Blasco Ibáñez.
“L’imaginari del popular naixeria a Espanya amb la invasió napoleònica. A partir d’ací, durant la Guerra Civil es va utilitzar la retòrica del poble espanyol per part dels dos bàndols que s’erigien en els seus representants”, ha detallat Romero.
La selecció d’obres posa especial atenció al període de les avantguardes dels anys vint i trenta, del qual hi ha una gran presència d’autors en la col·lecció de l’IVAM, així com el cicle de l’art pop dels anys seixanta i setanta amb exemples com Richard Hamilton, Estampa Popular o la col·lecció de joguets de José María Gorris que tanquen un recorregut que comença i acaba amb aquelles peces que millor representen el concepte d‘’allò que és popular’.
A la sala dedicada a qüestions de gènere una obra d’Alberto Corazón amb imatges de calendaris, en les quals predominen dones en biquini, resumix la tesi del projecte. Per a Romero, “és l’imaginari d’una època en la qual destaca el cos de la dona, la preeminència simbòlica del qual ocultava la despossessió total de qualsevol dret polític”.
El recorregut continua amb un retrat de Pedro Almodóvar de Christopher Makos o una peça de Juan Hidalgo en l’espai consagrat a mostrar la dissidència de gènere. Un altre apartat reunix peces de DADÁ, Joan Miró, Georges Grosz o Cristina García Rodero i, a continuació, les experiències de Henri Michaux sota els efectes de la mescalina o el treball de les valencianes María Jesús González i Patricia Gómez en un antic hospital psiquiàtric.
No falten els imaginaris del món àrab en peces com les d’Anna Boghiguian o Marta Sentis; dels afrodescendents amb exemples de Kara Walker, Zanele Muholi o Yinka Essi Graves & Miguel Ángel Rosales, entre altres, o del món gitano que representen artistes com Helios Gómez o Moholy-Nagy. “En l’imaginari afrodescendent, l’esclavitud està en l’origen de totes les músiques populars com el rock and roll, el tango, la música llatina i fins i tot el flamenc”.
Recorregut sonor
L’exposició inclou un recorregut sonor -que es pot seguir a la sala mitjançant codis QR- a través de 45 peces musicals relacionades amb les obres d’art de la col·lecció de l’IVAM. El recorregut es dividix en tres blocs amb quinze composicions originals del cantaor il·licità Niño de Elche, una altra quinzena a partir de les partitures il·lustrades de l’arquitecte txec František Zelenka i una sèrie de peces seleccionades pel comissari Pedro G. Romero.
Així mateix, amb motiu de la mostra, l’IVAM edita una àmplia publicació, dissenyada per Filiep Tacq, que reunix els assajos de l’exposició de Pedro G. Romero, juntament amb una antologia de textos escrits d’Antonio Machado, Juan de Mairena, María Zambrano o Maruja Mallo.
