Places categories: IVAM Centre Julio González

• L’exposició ‘Escena II. Latències’ reunix obres dels fons del museu de Claude Cahun, Zanele Muholi, Joan Cardells, Susana Solano, Richard Serra, Pepe Espaliú, Ana Penyas o Ángeles Marco

València (02.07.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) posa en valor la seua col·lecció amb l’exposició ‘Escena II. Latències’ que reunix mig centenar d’obres de 23 artistes que abasten un marc temporal d’un segle, des de 1925 fins a l’actualitat.

“L’exposició pretén pensar la col·lecció no com una categoria tancada, sinó com una sèrie de ressons i reverberacions, més o menys latents, entre les obres seleccionades”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació, en la qual va estar acompanyada per la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i els comissaris de la mostra, Sonia Martínez i Carles Àngel Saurí.

Pilar Tébar ha destacat que amb esta exposició “l’IVAM trau múscul de la seua potent col·lecció que compta amb noms fonamentals per a la història de l’art contemporani i en la qual s’incorporen nombroses formes d’expressió artística, d’experimentació”.

La mostra, que s’exhibix en el Centre Julio González fins al 7 de setembre, compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, que porta donant suport als projectes de l’IVAM des de 2016. “Estar hui ací és molt més que una aliança institucional: és una oportunitat de contribuir a una proposta transformadora de la mà d’una institució cultural amb un reconeixement nacional i internacional”, segons va apuntar el seu representant David Gómez en la roda de premsa.

La primera exposició vinculada a este projecte ‘va ser ‘Escena I. Fer paisatge’ que es va iniciar en 2024 amb l’objectiu de posar en escena els fons del museu. Esta segona part “pretén pensar la col·lecció no com una categoria tancada, sinó com una sèrie de ressons i reverberacions, més o menys latents, entre les obres seleccionades”, va assenyalar Blanca de la Torre.

Articulada en quatre sales, la mostra que dibuixa un recorregut a través del gest, la performance, el relat, la figuració i l’abstracció. Es desplega en l’espai entre tres obres: l’escultura ‘Untitled’ de Richard Serra a l’esplanada, ‘Model for Tunnels’ de Bruce Nauman en la primera sala i en l’última la instal·lació ‘Sense títol (balcons i òptic)’ de Juan Muñoz, en la qual uns personatges amb formes humanes observen l’exposició, mentres un d’ells trau el cap per un dels finestrals com si es tractara d’una escena infinita.

“La nostra intenció és que cada espectador amplie connexions i relacions a partir dels seus propis imaginaris”, ha comentat Sonia Martínez sobre l’exposició que convida que l’espectador realitze la seua pròpia lectura a través dels materials -dibuixos, collage, performance, fusta, audiovisuals…-, a través de les absències o bé a través de les referències a altres artistes o a altres exposicions del museu.

Així, les obres de Joan Cardells “s’exposen seguint el mateix muntatge i amb el mateix mobiliari de l’exposició que va organitzar l’IVAM en 1990”, va detallar Sonia Martínez. La mostra també remet a “artistes que no estan presents”, com és el cas de Xisco Mensua o Gordon Matta-Clark, a través del material del departament de registre de l’any 1992 o amb registres videogràfics de performances específiques per a l’anterior escena de la col·lecció, ‘Fer paisatge’.

En la primera sala es mostren els retrats de Claude Cahun o Zanele Muholi, juntament a una fotografia de l’Albufera de Diana Blok i els dibuixos preparatoris de Pepe Espaliú per a ‘Crosses’. “També hi ha guinys a exposicions futures, com la de Kara Walker que inaugura el museu el mes de setembre, mostrant unes certes connexions poètiques i polítiques per a després remesclar-se i proposar unes altres”, ha subratllat Sonia Martínez.

La sèrie ‘Tot sota el sol’ d’Ana Penyas recorre part de la galeria central on Robert Rauschenberg conviu amb una xicoteta escultura de goma de Fischli & Weiss o amb la instal·lació de cendra de Reiner Ruthenberck, que anticipa els “rosegadors” de Guillermo Ros, un projecte que l’artista valencià va realitzar per a l’IVAM l’any 2021.

“S’ha dissenyat un fullet interactiu que aprofundix en eixes relacions i cada obra té vinculada una cançó, una conferència o un còmic”, ha ressaltat Saurí. La mostra inclou algunes de les últimes adquisicions realitzades per l’IVAM en els últims anys que no s’han exposat fins ara, com un vídeo d’Álex Reynolds, les fotografies d’Ángeles Marco i un mural d’Olga Diego.

En l’última sala els personatges de Juan Muñoz semblen mirar directament als espectadors i somriuen amb un gest ambigu, establint un diàleg actiu. “És el públic qui dona sentit en mirar-se i mirar-nos. Els museus són llocs vius on es construïxen nous significats a través de la interacció. Volem convidar que no sols vegen les obres, sinó que les senten, que les pensen des de la seua pròpia experiència i que participen activament en eixe diàleg que genera l’exposició”, ha resumit Carles Ángel Saurí.

Les obres de l’exposició pertanyen a la col·lecció del museu, però també s’inclouen préstecs d’artistes com Ibon Aranberri, M Reme Silvestre i Guillermo Ros. La mostra, a més, “és l’última de les propostes de relectura de la col·lecció abans d’inaugurar una nova etapa en la qual s’exposaran part dels fons de manera permanent en dos sales”, va anunciar la directora de l’IVAM.

• Dones artistes com Kara Walker, Cristina García Rodero i Andrea Canepa seran protagonistes en el segon semestre del 2025
•  Hi haurà dos projectes clau que proposaran noves lectures sobre els fons: ‘Escena II. Latències’ i ‘Habitar les ombres’, que se sumen a les exposicions sobre Julio González i Ignacio PinazoValència (19.06.25). La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Blanca de la Torre, han presentat la programació expositiva del museu per al segon semestre de l’any 2025 que aposta per figures internacionals, com l’estatunidenca Kara Walker o la fotògrafa Cristina García Rodero, dona suport a la creació de jóvens valencians en el programa Art i Context i revisa moments històrics des del present a través d’un projecte d’investigació sobre l’art normatiu valencià.

  El semestre vinent l’IVAM Centre Julio González inaugurarà un total de set exposicions d’una “programació híbrida”, en paraules de la secretària autonòmica de Cultura. “En línia amb una transició continuista es mantenen les exposicions proposades per l’anterior direcció, però també es plantegen noves propostes”, ha assenyalat.

  Pilar Tébar ha destacat la varietat de llenguatges artístics i temàtiques de les exposicions, la col·laboració amb altres museus i institucions i l’aposta per l’art i els artistes del context valencià com a característiques d’esta nova programació. “Vull destacar el suport clar i permanent de la Conselleria de Cultura a l’IVAM perquè este museu continue en el podi de les institucions culturals més importants de la Comunitat Valenciana en 2025”, ha manifestat.

  Així mateix, Tébar ha agraït la generositat de Javier Romero i Michael Jenkins, que van donar la seua col·lecció al MACA, a la qual pertanyen les obres de Kara Walker.

  Per part seua, la directora de l’IVAM també ha assenyalat com a línia essencial l’atenció a la col·lecció del museu, “que ha de ser l’element fonamental que definix l’IVAM”. Així, en 2025 hi haurà dos projectes clau que proposaran noves lectures sobre els fons: ‘Escena II. Latències’ i ‘Habitar les ombres’, que se sumen a les exposicions sobre Julio González i Ignacio Pinazo.

   

  Noves exposicions

  Entre les noves propostes de la directora, Blanca de la Torre, destaquen dos exposicions que s’inauguren el 25 de setembre i s’emmarquen sota un mateix paraigües. La primera està dedicada a Kara Walker, “una de les artistes internacionals més destacades de la seua generació que aborda en les seues obres qüestions socials com l’esclavitud, el sexe o la injustícia social”, ha subratllat.

  La seua senya d’identitat són les siluetes negres de paper retallat que l’artista trasllada a diferents formats. Després de la seua exhibició en el MACA d’Alacant, ‘Kara Walker. Burning Village’ recalarà en l’IVAM amb 44 peces que inclouen diversos dels seus gravats més significatius, així com algunes de les seues escultures, dibuixos, llibres d’artista i un dels seus vídeos recents.

  La mostra anterior servix com a punt de partida per a ‘Habitar les ombres’, una exposició col·lectiva “on el blanc i negre actua com a vehicle poètic per a reflexionar sobre la memòria, els silencis, els espectres que habiten el quotidià i el polític, amb obres de les col·leccions de l’IVAM i el MACA”, ha anunciat Blanca de la Torre.

  ‘Habitar les ombres’ reunirà artistes de reconeguda trajectòria com Louise Bourgeois, Carmen Calvo, Cindy Sherman, Douglas Gordon, Joseph Beuys, Lucebert, Graciela Iturbide, Hiroshi Sugimoto, Natividad Navalón, Miquel Navarro o Eulalia Valldosera, entre molts altres. “En les dos exposicions d’este projecte es compta amb la col·laboració indispensable de la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero”, va subratllar la directora del museu.

   

  Posar en valor la col·lecció

  En orde cronològic, la primera mostra que inaugura l’IVAM ‘és ‘Escena II. Latències’, el pròxim 3 de juliol, que compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. “Es tracta del segon lliurament d’un projecte que pretén posar en escena la col·lecció de l’IVAM des d’una mirada procesual, sensible i oberta, ha assenyalat la directora del centre.

  L’exposició reunix pràctiques diverses d’artistes com Claude Cahun, Pepe Espaliu, Fischli and Weiss, Ángeles Marco, Xisco Mensua, Zanele Muholi, Juan Muñoz, Bruce Nauman, Ana Penyas, Robert Rauschenberg, Guillermo Ros, Richard Serra, així com documents i materials del departament de Registre de l’IVAM.

   

  Dones artistes

  Un nom fonamental que ocuparà les sales de l’IVAM a partir del 8 de novembre serà la fotògrafa Cristina García Rodero, Premi Nacional de Fotografia en 1996, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2005 i Medalla d’Or al Mèrit en el Treball en 2014, entre moltes altres distincions.

  “L’IVAM acollirà l’exposició ‘Espanya oculta’, un projecte de llarg recorregut amb el qual la fotògrafa va documentar festes, cerimònies, ritus, tradicions i formes de vida de nombrosos pobles del país al llarg de més de 15 anys, des de 1973 fins a 1989”, ha explicat De la Torre. L’exposició, que ha itinerat per diverses institucions, arribarà a l’IVAM al novembre on s’exposarà la sèrie completa de 152 fotografies.

  Una altra dona serà l’encarregada de tancar la programació anual amb la proposta ‘Entre allò profund i allò distant’, un projecte específic d’Andrea Canepa per a la galeria 6 que pren el propi espai com a punt de partida per a articular tant conceptual com formalment l’exposició. Se centra en la particularitat de les dos plantes connectades per una escala, per a construir una narrativa que es desplega en dos instal·lacions, una en cada planta, vinculades a través d’una intervenció en l’escala.

   

  Art valencià

  Els noms internacionals no restaran importància a l’atenció que l’IVAM presta al context regional i local. “El treball entorn de la comunitat local està íntimament relacionat amb la projecció internacional, que repercutix de manera directa en el teixit local, permetent concebre la idea d’un entorn globalitzat com a comunitari”, ha subratllat Blanca de la Torre.

  En esta línia, l’IVAM continuarà apostant per l’art valencià amb ‘Art i Context’, un programa que dona visibilitat a noves veus vinculades al context valencià i que busca desenrotllar un projecte que vaja més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes jóvens en l’IVAM. “Es tracta de treballar amb els autors per a dissenyar un programa conjunt de dos anys des de les seues pràctiques pròpies i des de la idea d’un context connectat”, ha puntualitzat De la Torre.

  Esta segona edició del programa ha acompanyat al llarg de dos anys de treball a Sandra Mar, Juan de Dios Morenilla, Pablo Bolumar, Bella Báguena, Marco Henri i Gema Quiles, artistes que desenrotllen la seua labor creativa des de diferents eixos. Els seus treballs conclouen, d’alguna manera, en esta exposició que està concebuda com un exercici més dins de les obertures públiques del programa.

  La galeria 4 acollirà un projecte clau en la programació del curs: ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu (1947-1959’, que revisitarà l’art valencià entre 1947 i 1960. “Vista l’absència d’estudis sobre este període, l’anterior direcció de l’IVAM va veure la necessitat de dur a terme esta exposició que tracta de llançar llum sobre un període històric al qual la museografia de l’art valencià del segle XX ha prestat escassa atenció”, ha afirmat la directora.

  Durant la immediata postguerra, i amb la major part de la intel·lectualitat artística valenciana en l’exili, en l’àmbit de les arts plàstiques es va imposar la volta a l’academicisme i a l’historicisme. No obstant això, diferents agrupacions de jóvens artistes van ser capaços d’introduir a València xicotetes clivelles en el sistema, com van ser el Grup Z (1947-1950), el grup Els 7 (1948-1954), i més tard el Grup Parpalló (1956-1961). L’exposició reunirà 200 obres d’este període.

   

  Aposta per la música i el cinema

  La directora ha recordat que el mes de setembre presentarà una programació sòlida i àmplia de públics i educació en la qual “tant el cinema com la música, i el món del sonor, tindran un espai regular i per a tota classe de públics”. A més, amb l’ànim de recuperar la idea fundacional de l’IVAM com a institut, “donarem pas a noves línies de formació per a públics interessats en el cinematogràfic o la curadoria d’exposicions i mediació de projectes.

• L’artista mostra una sèrie inèdita d’obra gràfica en la qual convida a l’espectador a percebre els jocs de simetria

València (11.06.25). L’univers creatiu d’Isidoro Valcárcel Medina (Múrcia, 1937) s’expandix per la galeria 3 de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) amb una exposició en la qual convida al visitant a descobrir les paradoxes entre la nostra percepció de la realitat i la realitat mateixa. Als seus 87 anys seguix fidel a l’esperit que el va convertir en un pioner de l’art conceptual a Espanya: “Jo faig el que vull, però perquè m’agrade el resultat, he de respectar-lo”.

Valcárcel Medina va ser guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques en 2015 i el Premi Nacional de les Arts Plàstiques en 2007. “És un dels grans de l’art contemporani, un creador que sempre s’ha situat a contra corrent de les tendències, compromés amb la seua obra i amb el seu temps”, ha destacat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

Al costat de l’artista, han presentat l’exposició la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre; el comissari de la mostra, José Díaz Cuyás, i Eduardo Olmeda, en representació de la Fundació Banc Sabadell. “El nostre compromís és donar suport a iniciatives que promoguen la cultura i les arts per a crear una societat més inclusiva”, va dir Olmeda recordant que la Fundació porta des de l’any 2016 prestant el seu suport a l’IVAM.

La secretària autonòmica de Cultura ha destacat també la col·laboració institucional per a dur a terme esta exposició “d’un dels nostres grans artistes, amb una proposta temàtica nova en la qual enllaça geometria amb conceptes estètics i que, sens dubte, reforça l’oferta expositiva de l’IVAM per a este estiu”.

‘Isidoro Valcárcel Medina. El moviment de la idea’, que s’inaugura el 12 de juny en l’IVAM, trenca amb la idea de projecte expositiu convencional per a mostrar una “instalacció” que ocupa tota la galeria 3 amb una sèrie inèdita d’obra gràfica. La sèrie està formada per quaranta fulls de paper semitransparent dibuixada a tinta per les dos cares, que té com a principal leit motiv la simetria.. “Del que tracta este artista és de generar llocs en els quals puga passar alguna cosa”, ha subratllat Blanca de la Torre.

“La simetria, etimològicament, té a veure amb el metrón; metrón significa mesura. I això té molt a veure amb l’obra d’Isidoro des dels seus inicis. La matemàtica, la geometria… estan relacionades amb la simetria i amb el pensament abstracte”, ha ressaltat el comissari.

Sobre el títol de l’exposició, Díaz Cuyás ha comentat que “tota l’obra de l’artista gira entorn del propi títol: el moviment de la idea, el problema entre la mesura i la vida, entre allò abstracte i allò concret”. Valcárcel Medina ha recordat que “els esforços de l’administració cultural no van en el sentit de simplificar la interpretació del moviment, sinó més prompte d’establir una quietud, per dir-ho així, que garantisca la comprensió”. Eixe moviment “que com més quiet millor” és un moviment “que no m’interessa”, va postil·lar l’artista.

Els dibuixos de l’exposició van acompanyats d’una breu descripció amb els quals Valcárcel Medina convida al públic a percebre els jocs, més o menys esquius o evidents, de la simetria. Eixa exigència a l’espectador perquè ‘treballe’ és un aspecte fonamental del seu treball. “Estic visceralment en contra de la comoditat de la contemplació. Dic, no vaig a vosté, moga’s, moleste’s. Jo sé que esta exposició és incòmoda de veure. Però bo, doncs s’aguanta vosté”, ha afirmat el creador.

Durant la presentació ha anat desgranant la seua particular visió de l’art i dels museus. “Quin és el camí de l’art que he de seguir per a estar qualificat i classificat en este territori? Perquè òbviament, no és el camí marcat. O te n’ixes del camí, o no entres. I esta qüestió es connecta amb l’experiència simple de ser”, va sentenciar.

L’exposició es completa amb un catàleg que documenta l’obra de l’artista des dels seus inicis en els anys 60 i oferix una revisió crítica de la seua trajectòria més recent. Un treball especialment important per a un artista com Isidoro que no és partidari de realitzar antològiques on es mostre el seu treball anterior de manera ordenada i que “tendix a crear obres sense deixar rastre”, va assenyalar Díaz Cuyás. “L’obra d’Isidoro desbordarà per complet el que fem. Així com la vida desborda qualsevol intent de càlcul”, va resumir el comissari.